La persistència de la petanca

És un privilegi que algú comparteixi amb tu els seus coneixements, sobretot quan ho fa amb la passió i la paciència de Jonathan Ferrari (Barcelona, 1975), president del Club Petanca Sants. “Has d’agafar la bola amb els dits molt junts i llençar-la amb la mà tancada perquè així controlaràs millor la direcció i la velocitat de la bola que si ho fas amb la mà oberta. Hi ha qui llença dret i qui ho fa una mica ajupit. En tot cas, flexiona les cames i veuràs que no és complicat”, m’instrueix en una de les 34 pistes que l’entitat, nòmada per obligació, té a l’espai provisional de Magòria.

Ferrari tenia sis anys quan un dia, com tants altres, va esquivar les boles de petanca que trobava pel camí mentre anava en bici pel Càmping Estrella de Mar, a l’autovia de Castelldefels. Aquella jornada, però, va començar a practicar un esport que l’emociona tant que no pot expressar amb paraules què significa per a ell.

“La petanca arrossega l’estigma que només és per a gent gran, quan realment té dos vessants, la d’oci i la de competició, i és un dels pocs esports en què poden competir tres generacions d’una mateixa família, l’avi, el pare i el net”, reivindica el santsenc, vicepresident de l’Àrea Institucional de la Federació Catalana de Petanca (FCP).

L’entrevistat és un llibre obert en història, tècnica, estratègia i reglament de la petanca. L’objectiu d’aquest esport és que les boles acabin el més a prop possible del bolig, una piloteta homologada de fusta o de material sintètic. Perquè una bola sigui de competició ha de ser reglamentària i indicar el fabricant, la matrícula [una referència única al món] i el pes, i ha de tenir un diàmetre d’entre 7,05 i 8 centímetres. Pot ser oxidable o inoxidable, llisa o amb estries: tot dependrà de les preferències dels jugadors i jugadores.

Qui ha guanyat el sorteig i qui ha guanyat la jugada anterior és qui comença la nova jugada, i ho fa llençant el bolig, que ha de caure a una distància d’entre 6 i 10 metres, el límit reglamentari. En cas contrari, l’equip rival col·locarà el bolig amb la mà on vulgui, dins de l’espai mencionat. La pista on estem jugant és per a competicions nacionals i internacionals i fa 4×15 metres. Mentre es llença una bola o el bolig és obligatori tenir els peus dins d’una circumferència amb un diàmetre mínim de 35 centímetres i màxim de 50.

“La petanca arrossega l’estigma que és per a gent gran, i pot ser d’oci i de competició”

La petanca somia a ser esport olímpic. “De moment, el COI (Comitè Olímpic Internacional) no s’ha preocupat d’anar a veure les competicions i, per tant, no ha comprovat que a molts països les grades s’omplen. Pensen que no atrauria la gent jove i potser s’equivoquen”, adverteix Ferrari. França, amb 300.000 federats i dos milions de practicants, és el bressol i l’inventor de la petanca, que prové del joc provençal.

“A Catalunya hi ha 100.000 persones que juguen a la petanca i unes 10.000 federades, i les transmissions de LaLigaSportsTV són molt seguides per un públic molt fidel”, exposa. Espanya acumula dos subcampionats consecutius en la modalitat tripletes en categoria masculina (Santa Susanna 2021 i Benín 2023).

La petanca té tres modalitats: tripletes (el duel entre dos equips de tres jugadors), dobletes (dos equips de dos) i individual (u contra u). En tripletes i dobletes cada equip té sis boles i se’n juguen 12 cada jugada, mentre que en individual cada jugador o jugadora disposa de tres boles. Només suma punts l’equip que tingui una o més boles seguides més a prop del bolig, i el vencedor del partit serà qui acumuli 13 punts.

És un esport ple d’estratègia i amb tres posicions diferents: l’apuntador o l’arrimador és qui obre el joc, sap apuntar i acostar-se al bolig. El mig defensa i apunta, també s’acosta al bolig i sap atacar. I el tirador ataca. Hi ha àrbitres i targetes (groga, taronja i vermella).

Barcelona té 37 clubs de petanca i a Sants s’hi juga des de finals dels setanta. En aquell moment era petanca d’oci i formava part de l’Associació de Veïns del Triangle de Sants. L’any 1985 Jaume Gil, amb només 17 anys, va fundar el Club Petanca Sants, que acumula cinc trasllats (Forat, que estava davant de l’antic Cinema Balañá, el Casinet d’Hostafrancs, la plaça Joaquim Domingo, el parc de l’Espanya Industrial i l’espai actual a Magòria).

Exponent de formació

Malgrat els continus canvis i entrebancs, el Club Petanca Sants té uns 150 socis i uns 80 federats, i quatre equips, un masculí i un altre femení a Divisió d’Honor, la màxima categoria estatal, i dos amateurs masculins a categoria provincial. L’entitat és un exponent de formació i ara pot celebrar que Hugo Fernández, de 14 anys, és el seu primer jugador que ha competit en un Mundial júnior.

A més, entre el 24 i el 26 de maig el club celebrarà la segona edició de l’Open Internacional Petanca Sants, amb la participació de 48 equips de diferents països europeus (França, Bèlgica, Suècia, Dinamarca…). En la primera edició, disputada el 14 maig de 2023, hi van participar 32 equips.

Malgrat els continus canvis i entrebancs, l’entitat té uns 150 socis i uns 80 federats

“Al nostre torneig venen equips europeus, que ja són amics nostres, perquè fa anys que ens conviden als seus torneigs. Tenen pavellons coberts per refugiar-se de la pluja i del fred, i em fa vergonya comentar-los que la nostra situació és provisional. Els asseguro que aviat tindrem una instal·lació de competició”, confessa Ferrari, que destaca que en la primera edició de l’Open es va maquillar l’escenari i s’hi van instal·lar grades.

Fa anys que el Club Petanca Sants lluita per tenir una llar definitiva i amb condicions dignes. “A Barcelona no hi ha una instal·lació de petanca de primer nivell”, lamenta l’entrevistat, que subratlla que les necessitats de la petanca de competició són diferents de les d’oci, “que no té àrbitres ni la tensió i la pressió pròpies d’un campionat oficial”.

El compromís

L’entitat té el compromís del Districte i de l’Ajuntament que gaudirà de pistes cobertes en el futur complex esportiu de Magòria, en què hi haurà un estadi de futbol, on jugarà la UE Sants, i un pavelló poliesportiu. Estan projectades 16 pistes, 12 en zona verda i quatre en zona esportiva, on hi hauria el local del club. Serien pistes de competició i d’oci cobertes a l’aire lliure: “Quan fes calor, estaries a l’ombra, però tindries calor, i quan fes fred, tindries fred”.

La proposta del Club Petanca Sants i de l’arquitecte de la Taula d’Esports és que a l’exterior hi hagi quatre pistes de petanca d’oci, en zona verda, i que les de petanca de competició estiguin soterrades sota el camp de futbol i ocupin uns 1.000 o 1.200 metres quadrats dels 11.000 disponibles i que estan repartits entre els vestidors i altres espais necessaris per al camp de futbol, el parc de neteja i places d’aparcament (a la zona es construirà un hospital i habitatges de protecció oficial).

“Així, el veïnat guanyarà espai per tenir més jardí i fer horts urbans, per exemple, i disposaria d’un espai polivalent soterrat. Una instal·lació que estaria sempre activa per jugar i organitzar competicions de petanca, que poden començar a les 8 del matí i acabar a les 9 de la nit, i per celebrar altres actes d’entitats del districte”, comparteix el santsenc.

Juguem dues partides. Agafo la bola amb escepticisme i atent a les indicacions de Ferrari, que ha començat la jugada llençant el bolig i una bola. No jugo a petanca des que vaig descobrir aquest esport a Cambrils, al càmping de la tieta Fina. Sorprenentment, la bola s’acosta molt al bolig. És el torn de Ferrari perquè s’ha quedat més lluny. Esgota les seves últimes dues boles. Torno a llençar i la bola toca el bolig i se’n queda a un centímetre. “Molt bé, Toni! Em sembla que et federaré! Ho tramitem ara?”, em pregunta, divertit.