Foto: Ajuntament

Després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat l’any 1914 (et sona?), la companyia pública municipal barcelonina Aigües de Montcada va decidir renovar el sistema de subministrament d’aigua de boca. La construcció de la Casa de l’Aigua, doncs, va començar el 1915 i quatre anys després ja estava enllestida, amb l’edifici plenament funcional. Situada al barri de la Trinitat Nova, la Casa de l’Aigua va funcionar fins al 1989, quan va ser abandonada i va viure unes dècades de degradació.

Gairebé 20 anys després, l’any 2007, l’Ajuntament va decidir recuperar l’edifici i convertir-lo en part del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Van ser necessaris anys de feina, fins al 2013, per completar la consolidació i la millora de tot el complex, tot i que la seva reobertura no acabaria sent una realitat fins un lustre després, el 22 de març del 2018, per commemorar el Dia Mundial de l’Aigua.

L’epidèmia de tifus que va assolar Barcelona l’any 1914 va fer que es decidís renovar tota la xarxa de subministrament d’aigua

FUNCIONAMENT COMPLEX
La instal·lació va formar part d’una gran infraestructura de canalització per millorar la capacitat de cabal i l’abastiment d’aigua a la ciutat durant el segle XX. Tenia funcions d’estació d’emmagatzemament, depuració i cloració de l’aigua captada als pous construïts al municipi veí de Montcada i Reixac. Des d’on avui hi ha el barri de la Trinitat Vella (administrativament al districte de Sant Andreu) s’impulsava l’aigua fins al dipòsit ubicat a l’actual Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa cap al nucli antic de la ciutat, inclosa la Barceloneta. El projecte inicial també preveia portar aigua a l’Eixample a través de l’aqüeducte Alt de Montcada, però no es va poder completar.

El complex estava format per l’estació de bombeig, al barri de la Trinitat Vella, la galeria subterrània que travessa l’avinguda Meridiana i per on transcorre la canonada, i l’estació receptora i planta de tractament, amb un dipòsit amb capacitat per a 10.000 metres cúbics d’aigua, situat al barri de la Trinitat Nova.

Actualment, l’edifici compatibilitza el seu rol com a museu amb altres usos socials i culturals, en els dos extrems de la galeria. L’espai del museu mostra una retrospectiva doble, sobre la ciutat i sobre els barris de la seva rodalia, des d’un punt de vista fonamental per a qualsevol ciutat: tenir accés a l’aigua potable.