La presentació del llibre Xavier Riu (a la pantalla) en el marc del cicle ‘Memòria de les lluites per l’habitatge’ a l’Eixample. Foto: Twitter (@Bcn_Eixample)
“Si ens oblidem de la història de les lluites veïnals i de tot el que hem aconseguit, cada dia haurem de començar de zero”. Qui diu aquesta frase és Xavier Riu, vocal d’Urbanisme de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample i autor del llibre 40 anys de transformació col·lectiva dels barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, que es va presentar el passat dia 16 a la Casa Golferichs.
La presentació del llibre es va fer en el marc de la primera jornada del cicle ‘Memòria de les lluites per l’habitatge’ que ha impulsat l’Ajuntament a cada districte amb el mateix esperit que copsa la reflexió de Riu: cal recordar les lluites veïnals per continuar avançant amb les reivindicacions actuals sabent des d’on es parteix.
Aquesta primera jornada al districte va incloure també una taula rodona, que duia el títol ‘Lluites veïnals a l’Eixample, les grans desconegudes’, amb representants de diverses associacions veïnals. Entre ells hi havia el vicepresident de l’AV Fort Pienc, Jordi Casanovas, que creu que hi ha hagut un error de base a l’hora d’adaptar el projecte al districte. “En el cas de l’Eixample, les lluites veïnals no s’han centrat en l’habitatge”, puntualitza Casanovas, que reconeix que actualment sí que hi ha un problema amb l’habitatge al districte, com a tota la ciutat, però que és relativament nou. “La nostra dificultat històrica ha estat trobar espais veïnals, zones verdes… No som un districte d’extraradi on hi va haver barraques, per exemple”, afegeix.
Victòries veïnals
Precisament, en les lluites (i els triomfs) particulars de les quals parla Casanovas és on posa el focus el llibre de Xavier Riu. Una mostra clara d’una victòria veïnal que es va aconseguir al districte és la Casa Golferichs, per això Riu va demanar que la presentació del llibre es fes en aquest centre cívic. “És un exemple de la capacitat d’incidència del moviment veïnal, que té molta més força del que ens pensem”, defensa aquest mestre jubilat, que assegura que ell mateix, que ha estat vinculat a l’AV de l’Esquerra de l’Eixample des de la seva creació, es va quedar sobtat mentre feia el llibre veient tot el que havien aconseguit. A més, destaca el fet que la Casa Golferichs és “l’únic equipament que té una placa on s’explica que és fruit d’una lluita veïnal”, mentre que a la resta d’espais públics recuperats gràcies als veïns “o no es diu res o, encara pitjor, només hi ha una placa amb el nom del polític de torn que els va inaugurar”.
Però la Casa Golferichs no és, ni de bon tros, l’únic exemple de victòria veïnal. “En els últims quaranta anys, hem aconseguit més de cinquanta equipaments públics nous al barri”, celebra Riu. També posa en valor l’increment de zones verdes i d’espai per als vianants, i recorda que, tal com mostra una imatge que apareix al seu llibre, la Gran Via va estar un dia plena de cotxes aparcats a les voreres.
Un problema actual
Tal com apunta Riu, mentre que abans es lluitava per “l’habitabilitat dels barris” –és a dir, perquè hi hagués escoles, casals de gent gran, etc.–, ara els veïns pateixen pel preu del lloguer, ja que “l’habitatge ha passat a considerar-se un negoci”, lamenta. Per això, valora molt positivament que en els darrers anys l’Ajuntament hagi comprat edificis per fer-hi pisos socials. En aquest sentit, Casanovas veu amb bons ulls la promoció d’habitatge públic de les Glòries, amb 238 pisos, però creu que caldria incrementar el nombre d’habitatges que seran de lloguer i destinar-ne una bona part a gent del barri, a més de comptar amb un centenar més de pisos socials al solar del Camp de Blat. Potser, en uns anys, aquestes reivindicacions seran nous triomfs veïnals.
