Una escola on ningú es quedi enrere: “Som diferents i volem aprendre junts”

En Martí surt de l’escola content. El seu pare, en Jordi, ho nota, encara que el nen de quatre anys i mig no ho pugui expressar amb paraules. Té un trastorn de l’espectre autista (TEA) i encara no ha desenvolupat la parla. A l’Escola Fort Pienc de Barcelona, en la qual cursa I4 –l’antic P4–, compta amb l’ajuda d’un vetllador durant una hora de les cinc totals de classe que té al dia. Això és el que cobreix el Departament d’Educació. “És el 20% de les hores de classe, sense comptar el pati, el menjador i les extraescolars”, subratlla Jordi Morcillo.

“La nostra escola ens ajuda molt, però calen més recursos”, deixa clar aquest pare, que posa d’exemple la falta de vetlladors al menjador. Per sort, diu, els monitors són “encantadors” i ofereixen una “atenció especial” al Martí, que té poca autonomia. I el suport no ve únicament del personal del centre: també l’associació de famílies d’alumnes (AFA) procura que l’escola sigui realment inclusiva, arribant allà on no arriba l’administració.

“Intentem cobrir els vetlladors que no cobreix el Departament, com els d’extraescolars”, assegura Ana Alonso, vicepresidenta i vocal de la comissió social de l’AFA Fort Pienc. Gràcies a això, quan un alumne amb necessitats especials ha d’anar a la piscina, no només té un instructor assignat per a l’activitat de natació, sinó que també té un vetllador que l’acompanya pel camí i l’ajuda a canviar-se.

Alonso reconeix que la de l’Escola Fort Pienc és una AFA “molt activa”, però que “no totes les AFA poden fer front a aquestes despeses”. De fet, no haurien de fer-ho si l’administració cobrís les necessitats de tots els infants, almenys durant l’horari lectiu. En aquest sentit, Morcillo, que a més de pare d’en Martí també és professor, destaca que hi ha països on totes les aules d’infantil i primària disposen sempre de dos mestres. A casa nostra, en canvi, “falta suport a les classes”, lamenta. “Si hi hagués més recursos, potser el meu fill avançaria més en alguns aspectes”, reflexiona.

En aquest context, els centres es veuen obligats a fer malabars per arribar a tot amb els mitjans que tenen. Tal com explica Alonso, sovint els tutors d’un grup aprofiten que els seus alumnes estan fent música o educació física per anar a donar un cop de mà a l’aula del costat. És per això que Morcillo insisteix sempre en una idea: “Les ajudes que demanem per als infants amb necessitats educatives especials beneficien també la resta d’alumnes i les mestres”.

Més enllà dels vetlladors

Clara Edo és perfectament conscient de la importància dels vetlladors. Ella és mare de la Nora, una nena de nou anys que pateix la síndrome de Phelan-McDermid. Aquesta malaltia minoritària provoca un retard en el desenvolupament cognitiu i es caracteritza per la incapacitat de parlar. “Falten vetlladors, sí. La meva filla, per aquesta mancança, un cop es va empassar una xinxeta i aquest curs ja s’ha empassat una pedra”, alerta, detallant que sovint els infants neurodivergents “no detecten el perill”. Tot i això, aquesta mare barcelonina està convençuda que la lluita per una escola inclusiva no s’ha de limitar a demanar més vetlladors.

“Les escoles han de tenir rampes i ascensors, en comptes de fer que algú pugi per les escales els infants que van en cadira de rodes. Doncs amb la neurodivergència passa el mateix: cal que hi hagi eines perquè els infants neurodivergents hi estiguin inclosos”, resumeix Edo. Això es pot materialitzar de moltes maneres, però el més important és que cada centre s’adapti al seu alumnat. “No cal que hi hagi la mateixa mena de recursos a tots els centres de Catalunya, sinó que tots els infants tinguin recursos adequats a ells”, insisteix. Aquí posa com a referència el cas del Canadà, on cada criatura amb necessitats educatives especials té uns ajuts assignats i, si canvia d’escola, els ajuts viatgen amb ella. En canvi, a Catalunya, els recursos pertanyen al centre i no a l’infant. “Si, pel motiu que sigui, has de canviar d’escola, ho perds tot i has de tornar a començar”, apunta.

La Nora és alumna de l’Escola Carlit de la Dreta de l’Eixample, també a Barcelona. Es tracta d’una “escola ordinària”, és a dir, no és un centre d’educació especial. Per a la seva mare, és clau que la Nora es relacioni amb nens i nenes “neurotípics”. “La meva filla no parla i està al seu món, però quan veu les companyes de classe se li il·lumina la cara, perquè la tracten molt bé”, afirma Edo. “A l’educació especial això no ho tindria”, afegeix, matisant que sí que hi hauria bons professionals que la cuidarien de forma excel·lent. És per això que creu que l’educació especial s’hauria d’integrar en l’escola ordinària, donant com a resultat una escola inclusiva de debò.

És cosa de tots

Des de la comissió d’inclusió de l’AFA de l’Escola Carlit, Edo va rebre fa més d’un any la consulta d’una mare d’una altra escola de l’Eixample preocupada per la situació dels infants amb necessitats especials. La seva sorpresa va ser descobrir que aquella dona no tenia fills amb diversitat funcional, però que igualment li amoïnava el tema. “Vaig veure que la resta de famílies eren conscients que l’escola inclusiva ens afecta a tots”, relata. Aquell moment va ser la llavor de la campanya #JoTambéHiVullAnar, que va començar “amb quatre mares en pijama” –bromeja Edo– i va acabar estenent-se a tot el país, amb la coordinació de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC).

Aquesta campanya va néixer ara fa un any, però ha agafat més força aquest curs. Divendres passat, l’aFFaC va convocar les escoles i instituts catalans a manifestar-se davant dels seus centres per reclamar l’aplicació del decret d’educació inclusiva aprovat fa sis anys. Perquè cal recordar que el que reivindiquen els defensors de l’escola inclusiva “no és caritat, és una llei i és un dret”, remarca Edo. Entre els centres que es van sumar a la convocatòria de divendres hi havia, per descomptat, l’Escola Carlit i l’Escola Fort Pienc. En aquesta última, es va desplegar una pancarta que deia: “Som diferents i volem aprendre junts”. És un bon resum.