Joaquim Campa (El Boig de Can Fanga) durant la seva conferència a l’Ateneu El Poblet. Foto: Línia Eixample
“He pres la decisió conscient de quedar-me al barri a viure amb la meva dona i els meus fills, tot i poder marxar, perquè també puguin viure la vida de barri que vaig viure jo”. Aquesta és la definició del sentiment de barri que Joaquim Campa, conegut a X (l’antic Twitter) amb el compte del Boig de Can Fanga (64.000 seguidors), té pel Poblet o el barri de la Sagrada Família. Campa, però, no és historiador, sinó que és executiu de recursos humans d’empreses tecnològiques i el compte a la xarxa social és el seu passatemps.
Campa va reivindicar dimecres passat aquest sentiment en una conferència a l’Ateneu El Poblet, on va explicar com funciona el seu compte a les xarxes, en el qual es dedica a compartir imatges inèdites de Barcelona i també de l’evolució del barri al llarg de la seva història.
Així, El Boig de Can Fanga té clara la seva definició actual del barri: “El Poblet és el barri de la Sagrada Família, menys la Sagrada Família”. Una definició que és important perquè assenyala el temple i les seves externalitats negatives com el factor que està complicant la vida als veïns i veïnes de tota la vida.
Què és el temple avui?
Campa, amb la seva particular definició del barri citada fa un moment, parla del temple com una relació d’amor-odi. D’una banda, explica que la Sagrada Família va ser l’skyline de la seva infantesa, on va viure anècdotes de jove de les quals guarda un gran record.
Però la part d’odi apareix amb el que representa el temple actualment. “És un símbol mundial de la ciutat cap a fora, no cap a dins, i és un ésser viu que va mutant i fa mutar el barri”, argumenta. En aquest sentit, el Boig de Can Fanga afegeix que la Junta de la Sagrada Família és “una de les fundacions més opaques i fosques de Barcelona”. Acaba dient, però, que el temple provoca una “actitud catalana de tota la vida”. “Només nosaltres ens podem queixar del temple, no els turistes”, conclou.
Reptes del barri
Amb tot aquest panorama, el barri es planteja diferents reptes per recuperar l’essència que està perdent –o per no perdre-la del tot–. Campa fa un llistat de les preocupacions que ell mateix té i que molt probablement coincideixen amb les que el teixit social del barri ja lluita per aconseguir.
D’una banda, comenta que mantenir la identitat i la memòria és molt important per “conèixer el passat, entendre el present i projectar-se al futur”. Aconseguir més participació i tenir força associativa que es tradueixi en capacitat de lluita veïnal és un dels altres reptes que planteja. Però els grans reptes que són reconeguts per tot el barri, i que el tuitaire va plantejar a la xerrada, són els problemes de l’habitatge i la gentrificació. “Cada any a l’escola dels meus fills diem adeu a famílies que no poden pagar-se un pis per viure aquí i han de marxar”, comenta.
És per tot això que aquest gran aficionat a la memòria històrica afirma que el model econòmic i comercial actual no és el que volen els veïns del barri. “Els comerços que hi ha ara al voltant del temple no ens esperen a nosaltres (els veïns) com a consumidors, no ens volen”, acaba dient, tot reivindicant el comerç de proximitat.
Amb tot, Campa insisteix a dir que ell no es dedica a “fer nostàlgia”, sinó que fa “memòria”. “Instal·lar-se en el discurs que abans tot era millor que ara és absurd. Abans la vida al barri també era difícil, la gent es punxava droga a la plaça Gaudí quan jo era jove i això els meus fills ja no ho viuen, o pregunteu a les dones i els gais com era viure fa 50 anys”, conclou fent una crida a no instal·lar-se en el pessimisme.
