Quan el voluntariat tapa forats de l’administració amb els joves migrants

Qui més qui menys té referents a la seva vida. Pot ser un familiar, un amic o, fins i tot, un docent de l’escola. Es tracta d’una persona en la qual emmirallar-se per prendre decisions o a la qual demanar consell. Això que és tan normal no és fàcil d’aconseguir per als joves que viuen situacions difícils. Els nois i noies migrants arriben a casa nostra havent perdut la seva xarxa de suport i sense eines per poder sobreviure a una realitat que de vegades els foragita.

És en aquest marc que van néixer les mentories que entitats com Punt de Referència impulsen. Segons explica Marina Montoya, coordinadora del programa de mentoria d’aquesta organització, aquesta iniciativa “posa en contacte un jove tutelat o extutelat de fora del territori i sense referents amb un voluntari”. La parella es veu durant nou mesos, un cop per setmana.

Un jove amb referent

L’Issiaga és un jove de 19 anys de Guinea Conakry i des del desembre passat es veu amb la seva mentora, la Leticia. Durant aquest temps han teixit una bona relació. “M’ha ajudat molt a entendre com funciona l’administració, a estalviar i m’ha ensenyat moltes coses sobre la història local”, explica l’Issiaga.

No hi ha un guió escrit en les mentories, ja que intenten reproduir la forma de funcionar de qualsevol relació social d’amistat. En una trobada la parella pot anar a prendre un cafè per practicar el català i, en una altra, pot anar a veure un museu. Sigui com sigui, el projecte té com a finalitat millorar les eines d’aquests joves per enfrontar-se a la vida. “La Leticia m’ajuda molt, perquè si tinc algun problema, sempre puc consultar-ho amb ella”, afirma per afegir que ha après a “compartir” el que li passa. Amb ella, a més, també ha interioritzat altres qüestions com la responsabilitat de quedar amb algú de manera regular.

Tot això s’ha concretat en un aspecte molt més tangible. Actualment, l’Issiaga s’ha apuntat a una escola de formació professional per ser mecànic. “Quan vaig arribar aquí no m’imaginava que les coses serien de la manera que han estat, però gràcies a la fundació i a la Leticia, que són com la meva família, he aconseguit tirar endavant”, sentencia aquest jove.

Una mentora

La Leticia volia fer un voluntariat i el projecte de Punt de Referència li va semblar d’allò més interessant. Segons relata Montoya, la iniciativa busca “voluntaris que no siguin professionals del sector social”. Sí que és cert, però, que abans de formar-los miren que tinguin “bones habilitats comunicatives”.

Quan està a punt de completar els nou mesos, la Leticia no pot estar més contenta d’haver-se llençat a la piscina. “He descobert una altra realitat i m’ha canviat la mirada sobre els problemes que té la gent que no ha nascut a casa nostra”, diu. Alhora, reconeix que l’experiència també li ha mostrat aquelles coses que ens apropen a qui ve de països a milers de kilòmetres del nostre. “De vegades només veiem el que ens allunya i no aconseguim entendre que hi ha problemes universals”, afirma.

Malgrat tot, les mentories també tenen complicacions. La Leticia esmenta els moments d’impotència amb els quals s’ha trobat amb l’Issiaga. “No sempre pots solucionar-ho tot”, diu.

De fet, hi ha vegades en què el voluntariat no funciona. “Intentem que siguin joves amb una situació el més estable possible i que no posin la persona voluntària en una situació que no pugui sostenir”, afirma Montoya.

Així mateix, són nois i noies que tenen una situació vital molt canviant. “Poden trobar feina a Lleida recollint fruita i han de marxar, o tenir problemes de documentació”, lamenta. Fins i tot, sentencia la tècnica, “pot ser que la relació no flueixi”. Sigui com sigui, en la majoria dels casos, un cop transcorren els nou mesos les parelles continuen veient-se. “Hi ha casos que porten 20 anys quedant”, assegura Montoya.

100 mentors

Actualment, Punt de Referència està buscant 100 mentors que acompanyin els joves tutelats o extutelats en una campanya que durarà fins divendres. “A Catalunya, cada any uns 900 joves fan 18 anys, deixen de ser tutelats per l’Estat i es troben sense una xarxa de suport sòlida”, afirma l’organització.

El projecte vol incidir en l’emancipació del jovent, ja que de cada 100 joves al Barcelonès, al Maresme i al Vallès Occidental, 65 “van valorar la mentoria com un suport important per emancipar-se”, expliquen des de Punt de Referència.