Les superilles, camp de batalla electoral

Posar fre a les futures superilles fins que s’avaluï l’impacte de les que ja són una realitat. Aquesta és la proposta de Junts que va aprovar la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona el passat 13 de desembre. Va tirar endavant amb els únics vots en contra dels comuns, mentre que la resta de formacions hi van votar a favor, també el PSC. De fet, l’actual soci de govern del partit d’Ada Colau va pactar amb Junts el text de la proposició.

Aquesta votació és una mostra més del camp de batalla electoral que han esdevingut les superilles ara que s’acosten les municipals. També és una prova de la distància cada cop més accentuada que separa els socis de govern. En aquest sentit, les tinentes d’alcaldia Laia Bonet (PSC) i Janet Sanz (BComú) van mantenir un tens diàleg amb acusacions creuades incloses. Sanz va defensar les superilles com a “únic model possible” i va qüestionar “l’aliança” del PSC amb “qui també vol aturar el tramvia”, en referència a Junts. Bonet, per la seva banda, va instar a “fer una pausa i avaluar amb rigor” els efectes de les superilles. “Una mica d’autocrítica també aniria bé”, va afegir.

La superilla de l’Eixample

Junts va proposar “paralitzar les licitacions en curs” de futures superilles, com les del Fort Pienc o la Sagrada Família, però els veïns de la Dreta i de l’Esquerra de l’Eixample assisteixen a aquest debat estrella amb els seus barris ja en obres. Aquí, per tant, difícilment hi haurà marxa enrere. La pregunta és: la gent que hi viu voldria fer marxa enrere?

Parlant amb els presidents de les associacions de veïns de tots dos barris, la resposta és un no rotund. “Les superilles són el canvi que la ciutat necessita”, defensa Xavier Riu, vocal d’Urbanisme de l’AV de l’Esquerra de l’Eixample. Considera que “la situació actual és dramàtica” tant pel que fa a la contaminació atmosfèrica i acústica com a la manca d’espai per a les persones.

En la mateixa línia, el president de l’AV de la Dreta de l’Eixample, Jaume Artigues, subscriu la valoració de la plataforma Eixample Respira, que assegura que és “un despropòsit voler aturar els eixos verds sense tenir una alternativa”. “No ens podem quedar aturats. No hi ha una altra opció que tirar endavant els eixos verds si volem evitar que ens arribin multes de la Unió Europea per contaminació”, alerta Artigues.

Tant ell com Riu veuen amb preocupació el posicionament que ha adoptat l’oposició i, especialment, els socialistes respecte a les superilles. En aquest últim cas, hi veuen una “maniobra partidista” i una voluntat de distanciar-se del govern del qual formen part.

El temor dels comerciants

Altres opinions a tenir en compte són les de les associacions de comerciants. Per a Coreixample, l’entitat que aplega el comerç de la Dreta de l’Eixample, les obres de la superilla ja estan tenint conseqüències. El seu president, Xavier Llobet, deixa clar que estan a favor de “reduir la contaminació”, però posa en dubte que el model que s’està implantant sigui l’adequat. “Per fer un mateix trajecte, ara els cotxes han de fer un recorregut més llarg i aturant-se més. Això augmenta la contaminació”, argumenta. A més, explica que el seu negoci (té una òptica a Consell de Cent) rep molts clients de fora de la ciutat i que els canvis en la circulació derivats de la superilla l’estan afectant. “Alguns clients em diuen «és impossible arribar a casa teva» i es plantegen deixar de venir. S’està fent mal al comerç”, lamenta.

Sobre els comerciants, Artigues recorda que, quan el 2014 l’AV de la Dreta ja va proposar pacificar el carrer Girona, molts botiguers els van donar suport. També afirma que allà on s’han fet pacificacions ningú vol que hi tornin els cotxes. Com a exemples posa, entre altres, la superilla de Sant Antoni –defensada sempre com una reforma d’èxit pels comuns– o la pacificació del Portal de l’Àngel, on la idea també va causar rebuig al principi. A Llobet, però, el darrer exemple no li fa el pes: “Al Portal de l’Àngel no hi ha comerç de proximitat, que és el que més pateix”.

Les opinions contraposades de Llobet i Artigues són la representació de la polarització que genera aquest debat, que promet ser clau de cara al maig de l’any vinent.

La contaminació es redueix un 31%

Enmig del debat mediambiental, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha publicat unes dades rellevants: els nivells de diòxid de nitrogen a la ciutat s’han reduït un 31% des del 2015 i fins al novembre passat. L’Ajuntament ho atribueix a mesures com la Zona de Baixes Emissions.