Fins que totes puguin avortar: radiografia d’una lluita inacabada

L’avortament va deixar de ser un dret garantit als Estats Units el passat mes de juny. A Hongria, les dones que volen avortar es veuen obligades des d’aquest setembre a escoltar el batec del cor del fetus com a mesura per intentar dissuadir-les. I a Andorra, continua sent il·legal en tots els supòsits. Diem Andorra per citar un país que ens sona especialment familiar, però també podríem dir la República Dominicana, les Filipines o Sierra Leone, entre tants d’altres.

En aquest context global de retrocés (o de manca total) dels drets reproductius de les dones, a casa nostra es continua avançant en la direcció correcta. El Departament de Salut i el d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat van presentar el passat 28 de setembre, coincidint amb el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, el nou protocol que permet practicar l’avortament farmacològic –és a dir, amb medicaments– fins a les catorze setmanes de gestació. Fins ara, la interrupció voluntària de l’embaràs per aquesta via estava limitada a les nou setmanes, mentre que per la via quirúrgica sí que es podia allargar fins a la catorzena. Per tant, la novetat és que s’han equiparat els dos mètodes.

Més opcions i accessibilitat

A la pràctica, això es tradueix en més “capacitat d’elecció de la dona”, tal com va dir el responsable del Pla d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva, Ramon Escuriet, en declaracions a l’ACN després de la presentació del protocol. “Esperem que les dones tinguin una millor garantia de poder escollir de forma informada l’opció en què se sentin més còmodes i segures”, va afegir.

Qui comparteix aquesta valoració positiva és la doctora Elvira Méndez, especialista en medicina preventiva i salut pública i directora de l’Associació Salut i Família, una entitat que té l’atenció a dones amb embarassos no desitjats com una de les principals línies de treball. “Caldrà veure com s’implementa aquesta novetat, però, si es fa bé, facilitarà l’accés a l’avortament fins i tot en les zones menys poblades, on acostuma a haver-hi més dificultats perquè hi ha menys centres on es practiqui la interrupció voluntària de l’embaràs”, afirma Méndez al Línia.

D’altra banda, la doctora destaca els beneficis de l’avortament farmacològic (del qual assegura que és l’opció número 1 a països com França), perquè és “més íntim”, fet que pot afavorir la llibertat de les dones. Alhora, puntualitza que l’ampliació d’aquest mètode no va en absolut en detriment de l’acompanyament a les pacients, que com a mínim “tenen entre dues i tres visites amb la llevadora” en aquest procés.

Molt fet i molt a fer

Actualment, l’Associació Salut i Família atén cada mes una cinquantena de dones embarassades que es plantegen avortar, i la majoria ho acaben fent pel mètode quirúrgic. La doctora Méndez contraposa aquesta xifra amb la de les dones que recorren a l’associació per sol·licitar contracepció de llarga durada: en són 250 al mes. “Fa deu anys, aquestes dues xifres eren pràcticament iguals”, detalla Méndez, que creu que aquest canvi és un reflex del recorregut que s’ha fet en matèria d’educació i de drets reproductius. “En aquesta qüestió, cal mirada llarga”, defensa.

Tot i això, encara queda molt camí per recórrer. Ho va reconèixer el mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en la presentació del nou protocol, i ho tenen clar els col·lectius feministes, que es van manifestar el dia 28 des de la catedral de Barcelona fins a la plaça Sant Jaume sota el lema Aturem l’ofensiva transnacional contra el dret a l’avortament. Si bé en aquesta mobilització hi va haver moltes referències d’àmbit internacional, també s’hi van fer reivindicacions adreçades al Govern català, com ara el trencament de relacions amb “qualsevol govern del món que no garanteixi aquest dret” o l’eliminació del finançament a institucions, grups i moviments contraris a la interrupció voluntària de l’embaràs.

“El Govern subvenciona col·lectius antiavortistes, començant per tots els que tenen a veure amb l’Església”, assenyalava una manifestant i integrant de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius durant la marxa, en la qual les crítiques a l’Església van ser molt recurrents. La mateixa activista va parlar també dels metges que són objectors de consciència i que, per tant, obstaculitzen el dret a l’avortament, precisament, per motius religiosos.

Embarassos avançats

Això últim afecta sobretot quan els avortaments s’han de produir per raons de salut en etapes avançades de la gestació, especialment a partir de la setmana 22, moment en què cal un motiu mèdic ratificat per un comitè clínic per poder interrompre l’embaràs. Entitats com l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius denuncien que aquí entra en joc el biaix ideològic dels professionals i que s’han donat casos en què, encara que el fetus patís una malformació greu, l’avortament ha estat denegat. Aquesta és una de les coses que vol canviar la reforma de la llei de l’avortament aprovada pel consell de ministres espanyol a finals d’agost i que es debatrà al Congrés dels Diputats aquest mateix dijous.