Trias per Barcelona va aconseguir el 28,3% dels vots emesos al districte. Infografia: Línia Eixample
Barcelona va viure diumenge una nit electoral d’infart. El triple empat que auguraven totes les enquestes es va anar desfent a mesura que avançava l’escrutini i finalment la balança es va decantar a favor de Trias per Barcelona. En una jornada amb un 60,6% de participació (gairebé sis punts menys que el 2019), la candidatura de l’exalcalde Xavier Trias va aconseguir el 22,4% dels vots al conjunt de la ciutat, un suport que es tradueix en onze regidors. En aquesta victòria, hi va tenir molt a veure l’Eixample, on la participació va ser del 64,4%: el 28,3% dels vots emesos al districte van anar a parar a Trias, que es va imposar còmodament.
Aquest paral·lelisme entre ciutat i districte que es pot establir pel que fa al partit guanyador no s’aplica a la resta del podi. La segona força més votada pels veïns i veïnes de l’Eixample va ser Barcelona En Comú. La formació d’Ada Colau va obtenir el 22,1% de les paperetes, avançant de forma clara el PSC de Jaume Collboni, que es va quedar amb el 15,7% dels vots del districte. En canvi, al conjunt de la ciutat, van ser els socialistes els que van passar per davant dels comuns. Això sí, ho van fer per la mínima, amb només 141 vots de diferència. Tot i que Collboni va rebre el 19,79% dels suports i Colau, el 19,77%, aquesta ínfima distància implica que el PSC tingui deu regidors i Barcelona En Comú es quedi amb 9.
Pactes o l’oposició més votada?
Aquest panorama deixa una pregunta a l’aire: governarà la llista més votada o hi haurà un pacte alternatiu? La resposta, ara per ara, és tota una incògnita.
La mateixa nit del 28M –i després d’haver repetit en diverses ocasions al llarg de la campanya que hauria de governar el vencedor dels comicis– Collboni va obrir la porta a pactar amb comuns i ERC per evitar un nou mandat de Trias. El socialista va afirmar que Barcelona havia “votat progressisme” i va advertir que “el PSC no renuncia a res”. La convocatòria d’eleccions generals que va arribar per sorpresa l’endemà, però, va refredar aquest discurs. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va admetre dimarts en declaracions a RAC1 que Trias “té un avantatge” i que “si no passa res, ell serà alcalde”.
Trias per Barcelona ha estat la candidatura més votada a la ciutat aquest 28M. Infografia: Línia Eixample
Per la seva banda, Colau no ha deixat d’insistir en la possibilitat d’un govern d’esquerres. “Hi ha una amplíssima majoria progressista de 24 regidors”, va recordar dilluns, en referència als deu regidors socialistes, els nou dels comuns i els cinc d’ERC. Malgrat els mals resultats del republicà Ernest Maragall el 28M, amb només l’11,2% dels vots al conjunt de la ciutat, sembla que tindrà la clau de l’Ajuntament. En aquest sentit, el president del partit, Oriol Junqueras, va sentenciar dilluns que ERC no té “cap interès ni voluntat d’oferir l’alcaldia al PSC”. Per contra, va instar Trias a “prendre la iniciativa” per formar govern.
El tercer bastó de Trias
Si els resultats de ciutat fossin els de l’Eixample, la situació seria més clara. I és que, dels quatre districtes on va guanyar Trias diumenge, l’Eixample és el tercer on va rebre més suport, per darrere de Sarrià-Sant Gervasi, on va obtenir el 40% dels vots, i de les Corts, on en va assolir el 31,2%.
Tot plegat contrasta amb els comicis del 2019, quan ERC va conquerir el districte amb el 22,8% de les paperetes, més del doble del 10,9% d’enguany. Concretament, Maragall ha perdut en aquests quatre anys un total de 17.166 vots a l’Eixample. En contraposició, Trias n’ha guanyat 14.443 respecte als resultats que va aconseguir Junts al districte en les darreres eleccions.
Colau s’imposa pels pèls a Sant Antoni en la nit de Trias
La batalla pels barris, en el cas de l’Eixample, també la va guanyar Trias per Barcelona. Aquesta afirmació, però, no es pot extrapolar al conjunt de la ciutat, on aquesta victòria va ser per al PSC. Concretament, la llista de Jaume Collboni va ser la més votada a 35 dels 73 barris, mentre que la de Xavier Trias ho va ser a 21 barris i la d’Ada Colau, a 17.
Tornant al districte de l’Eixample, Trias va vèncer a cinc dels sis barris que el conformen. L’únic que se li va escapar va ser Sant Antoni, i per una escassa diferència. Dues dècimes van separar Barcelona En Comú (25,79% dels vots) de Trias per Barcelona (25,59%) en les urnes d’aquest barri.
A l’altra cara de la moneda hi ha la Dreta de l’Eixample, on Trias va assolir el seu millor resultat al districte: un 32,8% dels vots. També es va imposar amb facilitat a l’Antiga i a la Nova Esquerra de l’Eixample, amb un 32,2% i un 28,2% de les paperetes, respectivament. Una mica més modestos van ser els resultats a la Sagrada Família (25,5%) i al Fort Pienc (24,7%). En tots aquests cinc barris els comuns van ser la segona força, amb resultats que van anar del 19,8% al 22,7% dels vots.
D’altra banda, el PSC va ser el tercer partit més votat als sis barris de l’Eixample, mentre que ERC hi va quedar en quarta posició. Pel que fa a la resta de forces, el PP va ser la cinquena formació amb més suport a tots els barris del districte, i va treure resultats molt similars als d’ERC a l’Antiga Esquerra i a la Dreta de l’Eixample.
