Al Somorrostro s’hi van instal·lar molts gitanos en barraques. Foto: Ajuntament de Barcelona
La ruta comença al Parc del Fòrum. Entre edificis moderns alçats amb una arquitectura rectilínia, costa de creure que, no fa tants anys, en aquest emplaçament hi havia una altra mena de construccions: les barraques del Camp de la Bota.
La ruta és ben diferent de les que es fan al centre de la ciutat i que tenen per objectiu mostrar les virtuts de Barcelona. Organitzada per EMIC Maridatges Culturals i l’Institut Català d’Antropologia (ICA), en el marc de la Setmana de l’Antropologia, es titula La ciutat dels oblidats. La condueix la historiadora Montse Solé i vol mostrar la ciutat que sovint no s’explica. En altres paraules, visita els indrets on va instal·lar-se sobretot la població gitana, i que quedaven als marges de Barcelona.
Del Fòrum, on hi ha una placa commemorant les barraques del Camp de la Bota, fins al barri de la Barceloneta, la ruta, diuen des de l’organització, tracta sobre els orígens dels que han estat marginats. “Aquells de qui neguem l’existència, els que amaguem, els que no han encaixat durant generacions, els que van ser i són, encara, repudiats”, puntualitzen.
Placa que commemora les barraques que hi havia al Camp de la Bota. Foto: Línia
El poble gitano a Catalunya
Encara ara, a Catalunya, la població gitana viu racisme i exclusió social. Tanmateix, aquesta situació es remunta a segles enrere.
Les primeres documentacions a la Península referides a aquesta població originària de l’Índia daten del segle XV. Tot i que no es coneixen les causes exactes que van fer que arribessin a Catalunya, es dedueix que tenen a veure amb les fortes crisis, com la pesta negra, que van impactar Europa el segle XIV.
La població gitana, que des del seu èxode del nord de l’Índia havia adoptat el nomadisme com a forma de vida, en un primer moment va ser molt admirada per la seva vestimenta exòtica i perquè es dedicava a les arts. No obstant això, a finals del segle XV, la percepció envers la població gitana va canviar amb els Reis Catòlics.
El 1499 una llei obligava la població gitana a deixar la vida nòmada. A partir d’aleshores, les lleis de la corona contra la comunitat gitana van ser constants. El 1539, per exemple, se’ls obligava a adoptar el sedentarisme sota amenaça d’anar a galeres.
El 1749 es va produir la Gran Batuda per exterminar el poble gitano. Per ordre de Fernando VI, el Marquès de la Ensenada havia de capturar totes les persones gitanes i separar els homes de les dones perquè no poguessin tenir descendència. Una dècada i mitja després, el nou monarca, Carlos III, va derogar aquesta llei genocida.
De totes maneres, l’opressió contra la comunitat romaní va seguir fins avui dia, amb la promulgació de lleis per vigilar, controlar i marcar el poble gitano.
Totes aquestes persecucions van fer que gran part de la població gitana s’instal·lés al sud de la Península. De fet, allà van trobar una millor acollida i van connectar amb la població sedentària que hi vivia. Aquest fet és important, perquè amb les migracions del segle XX molts gitanos viatjarien cap a Catalunya per instal·lar-se en barris de barraques.
Barris de barraques
L’estigma sobre la població gitana s’ha mantingut durant els anys. En aquest sentit, la marginació que va patir la població que va migrar cap a la metròpoli els anys 20 –abans de l’exposició universal– i els 50 –amb els inicis del desarrollismo– va ser doble en el cas del poble romaní.
Molts gitanos es van instal·lar en dos barris de barraques. El primer va ser el Camp de la Bota, que va arribar a tenir 800 barraques i més de 5.000 persones vivint-hi, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Per la seva banda, el Somorrostro era un barri de barraques que s’estenia a la platja, entre els districtes de Sant Martí i Ciutat Vella, a prop de l’actual Hospital del Mar, aleshores l’hospital d’infecciosos. Aquí va néixer la ballarina de flamenc Carmen Amaya, que, tal com recorda la ruta, té una font, avui sense aigua per la sequera. “És una font amagada que no representa gaire qui va ser Amaya”, reconeix Solé.
La font dedicada a Carmen Amaya és a la Barceloneta. Foto: Google Maps
Barraquisme vertical
El 1970 desapareix el barri del Camp de la Bota i el 1966, el del Somorrostro. En el primer cas, moltes de les famílies gitanes que vivien en barraques serien reallotjades en blocs d’edificis de la Mina. En el segon cas, les famílies serien reallotjades en pisos de protecció oficial, en barris de ciutats metropolitanes com el Pomar de Badalona, Cinco Rosas de Sant Boi o el Gornal de l’Hospitalet. Aquelles persones que van viure en barraques han passat a viure en barraques verticals.
