La valoració de la satisfacció de viure a Barcelona es troba en mínims històrics, segons dades de l’Ajuntament. Foto: Natàlia Segura/ACN
El grau de satisfacció dels ciutadans de Barcelona de viure a la capital catalana és el més baix des del 1995, primera data de la qual es tenen estudis d’aquesta mena. Això és el que es desprèn de les dades de l’Ajuntament, que situen la nota en un 7,2 de mitjana. Fa 20 anys, per exemple, es valorava amb un 8 la ciutat, i des del 1995 fins al 2003 la nota mai va baixar del 7,8. L’únic any similar al 2023 va ser el 2020, amb la pandèmia, quan la nota mitjana va ser de 7,3. Actualment, doncs, quasi un de cada 10 habitants està molt poc o gens satisfet de viure a la ciutat.
Però no tothom valora Barcelona de la mateixa manera. Segons les dades, la població que viu a la ciutat però que ha nascut a fora de la Unió Europea és qui més nota dona a la capital catalana: un 8,2. Per darrere hi ha les persones de més de 75 anys (7,8), els estrangers de la UE (7,6), les persones amb un nivell socioeconòmic baix (7,6) i les persones de 25 a 34 anys (7,5). A l’extrem contrari hi trobem els votants del PP (6), els votants de la CUP (6,5), les persones d’entre 45 i 54 anys (6,7) i els votants de Junts i d’ERC (6,8). Així mateix, en termes generals, la població amb ideologia d’esquerres (7,2) valora millor la ciutat que qui s’escora a la dreta (6,8).
Valoració de la ciutat
Viure en un barri o en un altre altera notablement la percepció que els habitants tenen de la seva ciutat. D’aquesta manera, la població que més valora viure a la capital catalana és la de Nou Barris (7,4), Sant Martí i Ciutat Vella (7,2). Per contra, Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample (7,1) són els districtes on la satisfacció de viure a Barcelona és més baixa.
Si ampliem el focus, observem que els barris més descontents són Sarrià, les Tres Torres, Vallvidrera i la Sagrada Família, que puntuen la ciutat per sota del 7. Per contra, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, Canyelles, Roquetes, la Trinitat Nova, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor i la Barceloneta valoren la ciutat amb notes entorn del 8.
En resum, els ciutadans dels barris més benestants estan menys satisfets de viure a Barcelona, mentre que als barris empobrits passa el contrari.
Valoració dels barris
Una cosa és valorar la nostra ciutat i l’altra el barri on vivim. Com valorem el nostre entorn quotidià? Una altra vegada, les xifres actuals són de les més baixes de la història recent. Els ciutadans puntuen amb un 7,6 el seu barri. Els pitjors registres daten de 2006 i 2007, quan la nota mitjana a tota Barcelona va situar-se en el 7,5, i els millors van ser entre els anys 2016 i 2019, quan la nota mai va baixar del 8.
Així mateix, els graciencs són els habitants que estan més satisfets de viure al seu districte, ja que el valoren amb un 8 de nota. Per contra, al districte de Ciutat Vella és on els ciutadans estan menys satisfets amb el lloc on viuen (6,4).
Si de nou ampliem el focus, veiem que el barri pitjor valorat és el Raval (5,9), juntament amb els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (6,5). També registren notes més baixes que la resta de barris de la ciutat Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor. Tots ells amb un 7,2 de nota.
A l’extrem contrari hi trobem la Dreta de l’Eixample (8), el Camp d’en Grassot (8,1), Gràcia Nova (8,1), la Vila de Gràcia (8), Sant Andreu (8), la Vila Olímpica (8,1), el Parc i la Llacuna del Poblenou (8,1), el Poblenou (8,1), Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (8,1), Horta (8,3) i la Font d’en Fargues (8,3).
Per tant, els barris on la població està més orgullosa de pertànyer-hi són Horta i la Font d’en Fargues. Curiosament, això no sempre ha estat així. De fet, el 2019, els barris on la població estava més satisfeta de viure-hi eren Pedralbes (8,7), Sarrià, les Tres Torres i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (8,4). Ara, en aquests barris les notes no superen el 8. Sigui com sigui, els barris benestants valoren molt positivament el seu entorn, mentre que els que tenen famílies amb rendes més baixes tenen una autopercepció del seu barri menys benevolent.
