Els veïns de les vuit illes del carrer València, que van des de la Diagonal fins al carrer del Dos de Maig, pateixen des de fa molts anys un apreciable greuge comparatiu respecte dels altres veïns de les illes de l’Eixample de Barcelona.
Tot i pertànyer a una de les zones més concorregudes pels turistes, per la seva proximitat a la basílica de la Sagrada Família, aquestes vuit illes de l’Eixample tenen les voreres considerablement més estretes que la resta de les illes del districte.
Com es pot observar presencialment o a través del Google Maps sense moure’s de casa, a partir de la seva confluència amb la Diagonal, el carrer de València guanya un carril per al trànsit rodat. Això passa en detriment, lògicament, de l’espai destinat als vianants, que pateixen la pèrdua de més de dos metres d’amplada d’ambdues voreres.
Des de la Diagonal fins al carrer del Dos de Maig, el carrer València compta amb tres carrils per als vehicles privats, un carril per als vehicles de transport públic i un carril per a estacionament de motos i cotxes; en total, cinc carrils. A la majoria dels carrers de l’Eixample –i no sé si en altres districtes— que tenen la mateixa amplada que el carrer de València, entre façana i façana tenen només quatre carrils habilitats com a màxim i les voreres són força més amples, tot i ser molt menys concorregudes que les de l’hiperturistificat barri de la Sagrada Família.
En conseqüència, proposo a les autoritats municipals corresponents que un dels projectes per al proper exercici sigui la recuperació de l’amplada original de les voreres per a vianants del carrer de València en el tram que va des de la Diagonal fins al carrer del Dos de Maig. S’ha d’afegir que aquesta recuperació per als vianants no té per què perjudicar el trànsit rodat, ja que es podria aconseguir amb la desaparició del carril per a l’estacionament de vehicles.
No cal dir que em sembla que el cost de les obres no seria excessivament elevat en comparació amb altres reformes, tot i que han de ser els experts els que han de dir l’última paraula i, sobretot, la darrera xifra.
