Llegeixo a la premsa que l’Administració “està pensant” d’introduir l’atenció de malalts privats en centres sanitaris públics. He de mostrar el meu desacord sobre aquesta qüestió, com ja vaig fer-ho al 2006 en la presentació del document “Les Prestacions privades en les Organitzacions Sanitàries Publiques” de la Fundació Griffols al Col·legi de Metges de Barcelona.Durant els anys cinquanta, amb 12 anys d’edat, vaig estar ingressat com a pacient quirúrgic a la Sala General Cirurgia A (Prof. Piulachs) de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Al llarg d’un mes vaig veure com m’anaven passant al davant els pacients de la Sala de Distingits, tot i que jo tenia la intervenció programada, com ho demostra el fet que, durant uns quants dies, em van deixar en dejú del vespre fins a l’endemà.
Més tard, ja com a metge a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron, vaig comprovar que en un sistema públic més modern i transparent ja no existien dues llistes d’espera. La proposta “que s’està pensant” l’Administració em sembla el retorn a un passat marcat per la manca d’equitat. També hi estic en desacord perquè aquesta pràctica complica l’activitat sanitària, ja que és difícil exercir un control independent i estricte de dues llistes d’espera, i més si el centre també atén pacients de mútues.
La confiança és regla d’or en qualitat assistencial sanitària. Després de 40 anys com a metge hospitalari en el sector públic català, veig cada dia més amenaces que oportunitats de sostenibilitat en la política del Govern.
Roger Bernat
Associació per la Defensa de la Sanitat Pública
CARLES SENTÍS
Descansi en pau el veterà periodista i home de bé Carles Sentís Anfruns. Ha estat un exemple de saber fer i concòrdia en la seva dilatada vida durant un segle agitat i ple de ferotges rivalitats. La seva intervenció va ser determinant per al retorn de Josep Tarradellas, un altre home de bé d’aquesta recent etapa democràtica a la vida espanyola. Carles Sentís i Josep Tarradellas són un exemple per a la societat actual, tan manipulada pels que conreen odi i els explotadors del rancor de la desgraciada etapa de la història que molts no hem hagut de viure.
Pau per als morts i concòrdia per als vius. Per favor, el futur sempre està més ple de vida que el passat.
José Gutiérrez
Barcelona
TANCAMENT DE L’HOSPITAL DOS DE MAIG
Ja tenim un Hospital menys a l’Eixample. Entre 300 i 400 professionals amb un peu i mig al carrer, i la Sanitat Pública de mal a pitjor. La finalitat, quina és…? Potser sanejar les mútues privades…? Que pensin que només un percentatge molt reduït de persones hi podrà anar. El temps no ens acompanya a incrementar el deute. Vull deixar una pregunta en l’aire: Algú ha analitzat el grau d’intelecte d’una gran majoria dels polítics…? Seria interessant coneixer-lo?
Emili Julià
Sagrada Família
