Jordi Argilés, davant de la seva xurreria. Foto: Línia Eixample
Una nit de festa a Razzmatazz, o a qualsevol discoteca de Marina, no és del tot rodona si no s’acaba amb un cucurutxo de xurros de la xurreria J. Argilés a la mà. Aquest negoci, que va obrir l’any 1958 a tocar del pont de Marina i que durant dècades va viure dels treballadors més matiners, obté ara el gruix de les seves vendes gràcies als clients de l’oci nocturn, un sector que fa ben poc que torna a funcionar a ple rendiment.
Tenint en compte això, els dos anys de pandèmia han estat tot un repte per als Argilés, que han mantingut el negoci familiar malgrat tot. “Les hem passat magres”, reconeix Jordi Argilés, al capdavant de la xurreria des que el fundador, el seu pare, es va jubilar. De fet, confessa que han hagut de posar “diners de la butxaca” per mantenir la plantilla i “no deixar al carrer gent que no tenia cap culpa de la situació”.
Afortunadament, diu Argilés, compten amb clients “molt fidels” i això els ha permès anar pal·liant els cops. “Vivim de la fidelització, tant de dia, amb clientela del barri, com de nit, amb gent que surt de festa i no marxa sense els seus xurros”, assegura, agraït.
“Temps convulsos”
“Estem vivint temps convulsos: després de la pandèmia, ara ens afecta la guerra a Ucraïna”, admet Argilés, que assenyala que l’augment de preus que ja s’havia anat produint s’ha vist accentuat pel conflicte. Detalla que els costos de tenir una xurreria s’han duplicat en els últims sis mesos i que en el cas d’alguns productes, com l’oli, el preu “s’ha triplicat”. Ho sap prou bé perquè, a més de ser el propietari del negoci familiar, també té una empresa de distribució de productes per a xurreries.
Els costos de tenir una xurreria s’han duplicat en els últims sis mesos, explica Jordi Argilés
“Necessitem bàsicament farina, oli i combustible per a la cuina, i hem rebut per tot arreu”, resumeix Argilés, que recorda que fa unes setmanes hi va haver també la vaga del transport i va ser “el moment més dur”. Tot i això, a la seva xurreria de moment no han apujat els preus i, en aquest sentit, alerta que “el xurro passaria a ser un producte de luxe” si adaptessin els preus de venda a l’increment dels costos.
Malgrat el context difícil, Argilés no té cap dubte sobre la continuïtat del seu negoci. Tampoc pel que fa al relleu generacional, el principal problema per a moltes xurreries de la ciutat. Està convençut que, “d’una manera o altra, el futur de la xurreria de la família està assegurat”. “Portem els xurros a la sang”, afirma amb orgull.
