Un moment del rodatge de ‘Maruja’. Foto: Selected Films
María Antonia Bravo García, la Maruja, és una veïna de 87 anys de la ciutat, originària d’Andalusia, que viu amb el seu marit a Sant Ildefons. S’avorreix a casa i, sovint, surt al carrer amb el seu característic carro a passejar i prendre l’aire fresc. Aquesta és la base de la trama de l’últim curtmetratge filmat a la ciutat, Maruja. Es tracta de l’òpera prima de la cineasta Berta Garcia-Lacht, protagonitzada per Guadalupe Fiñana, una àvia influencer coneguda per haver guanyat la primera edició de Masterchef Abuelos, i que compta amb la coproducció d’Isabel Coixet, un cameo de Carlos Cuevas i la música de Sílvia Pérez Cruz.
Candidats al Goya
El curt, a més, ha estat ben acollit per la crítica. De fet, fins al moment ha rebut una dotzena de premis, i actualment és candidat als Goya, que s’entregaran al febrer. I tot plegat té el seu origen a Sant Ildefons, on es va fer un passi especial el 12 d’octubre, coincidint amb la Festa Major. Aquell dia el Centre Cívic es va omplir de veïns -molts dels quals van fer d’actors al film-, que van poder veure el curtmetratge. “Era el passi més important”, assegura García-Lacht.
Qui no es va voler perdre la sessió va ser Guadalupe Fiñana, que va venir expressament de Sevilla. “Si sembla que soc a Andalusia!”, va exclamar l’àvia durant l’acte. I és que molts dels presents eren antics migrants andalusos que van venir a la ciutat durant els 60 i 70 buscant un futur millor. “El curt és un relat de barri i d’aquell èxode rural de mitjans del segle XX”, reflexiona Garcia-Lacht, que descriu la seva obra com una “reivindicació de classe” i un “homenatge” a aquelles “dones treballadores” que van fer possible que els seus fills i nets poguessin estudiar o dedicar-se a la cultura.
En aquest sentit, el curtmetratge serveix per recordar que, no fa gaire temps, ser xarnego a Catalunya significava ser “ciutadà de segona”, considera la cineasta. “I la riquesa d’un país es construeix amb la classe treballadora”, afegeix.
Però més enllà d’aquest vessant polític i social, al curt hi predomina la comèdia, un llenguatge que per a la directora és “un gran mitjà per al canvi”.
