“Res no podrà actuar contra les persones. La victòria la farà possible la gent”. Amb aquestes paraules es va dirigir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al miler de persones que van omplir el TNC el 4 de juliol per presenciar l’acte de presentació, per part del Govern, de les garanties democràtiques de l’1-O. L’exposició pública de tota l’estructura legal del referèndum ja havia començat el matí del mateix dia, en aquest cas per part dels partits.
Així doncs, després de la destitució de Jordi Baiget de la conselleria d’Empresa i Coneixement, el Govern va voler enviar un missatge d’unitat i determinació trencant la incertesa que envoltava el referèndum des del dia que se’n va anunciar la data. “El referèndum és la garantia perquè tots els catalans es puguin expressar. El seu vot decidirà”, va deixar clar Puigdemont.
I com s’aconseguirà això? La llei del referèndum serà l’encarregada de donar cobertura jurídica i garanties a tot el procés. Està previst que la seva aprovació es faci a principis de setembre. La norma preveu, en el seu article 4, que el Parlament declararà la independència, durant els dos dies següents, si el Sí obté més vots que el No, mentre que si és al revés es convocarien de forma immediata eleccions autonòmiques. Les garanties de tot aquest procés les establirà una Sindicatura Electoral, que tindrà unes funcions similars a les que normalment desenvolupa la Junta Electoral. Aquest organisme també tindrà l’encàrrec de buscar els observadors internacionals, que faran el seguiment de tot el procés de convocatòria del referèndum per garantir el seu correcte desenvolupament.
L’altra pota clau d’aquest procés serà la llei de transitorietat, que segons el Govern ha de ser l’encarregada d’establir com seria la separació amb l’Estat si guanya el Sí. Es farà pública a finals de mes però tot indica que només s’aprovarà un cop es coneguin els resultats de l’1-O.
Per tal que la ciutadania pugui conèixer millor aquest procés electoral, el Govern té previst desplaçar-se a més de 200 ciutats i pobles per explicar-ne els detalls.
SENSE MÍNIM DE PARTICIPACIÓ
L’endemà dels dos actes de presentació dels detalls de l’1-O, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va defensar en una entrevista a TV3 que no s’hagi fixat un mínim de participació per no afavorir el boicot. Segons Junqueras, “no s’ha establert mai” un mínim de participació en altres referèndums, i va posar com a exemple els de la Constitució espanyola o el de l’OTAN.
NO SERÀ UN ALTRE 9-N
Diferents veus han expressat en els darrers mesos que l’1-O podria ser una reedició de la jornada participativa que va ser el 9-N. Des del Govern, però, defensen que això no serà així.
Els arguments per mantenir que aquesta votació no tindrà res a veure amb la del novembre del 2014 són variats. En primer lloc, recorden que l’1-O serà un referèndum efectiu que complirà amb les garanties democràtiques de la comunitat internacional, mentre que el 9-N va ser “una consulta popular”. Un referèndum, afegeixen des del Govern, que serà vinculant i del qual se n’assumirà “l’organització i les responsabilitats polítiques”, cosa que no va passar el 9-N, ja que no era vinculant i l’organització va anar a càrrec de voluntaris.
Tot i que la del cens és una de les incògnites que encara queda per resoldre, el Govern defensa que, a diferència de l’autogenerat del procés participatiu, aquesta vegada hi haurà un cens conegut. Pel que fa als col·legis electorals, tot i que ja hi ha ajuntaments que han dit que no cediran espais municipals, la intenció de l’executiu és que es voti als mateixos llocs que es vota en qualsevol altra convocatòria electoral.
Per últim, les meses electorals tindran un llistat amb els electors i urnes convencionals –s’ha iniciat el procés per comprar-les directament després que el concurs públic quedés desert–, mentre que el 9-N no hi havia llista. Els membres de les meses aquest cop no seran voluntaris, sinó que es farà un sorteig per escollir-los.
