El 22 de febrer del 1939 moria a Cotlliure, a la Catalunya Nord, un dels poetes espanyols més emblemàtics del segle XX i de l’anomenada Generació del 98, aquella que va glossar en els seus versos i escrits els mals que assolaven un imperi en decadència.
Es tracta d’Antonio Machado, poeta i dramaturg sevillà que va deixar-se la vida en un poblet francès fugint de l’avanç del feixisme que posaria fi a la segona experiència republicana a l’estat.
Ara, i coincidint amb el 79è aniversari d’aquells fets –i amb les celebracions del Dia d’Andalusia–, una veïna cornellanenca, María José Ramos, ha presentat a la biblioteca Central una biografia sobre Machado. Ya estamos solos mi corazón y el mar és una obra que s’endinsa en la vida del poeta a través d’11 contes narrats per diferents personatges relacionats amb la vida de Machado. Un llibre al qual Ramos hi ha dedicat uns 3 anys de feina. “El procés de documentació va ser molt exhaustiu”, explica a Línia Cornellà l’autora, que es va enfrontar al repte “d’apropar la part més humana del personatge” d’una manera “molt personal”. Es tracta de contes que tenen un principi i un final, independents entre ells però que segueixen el fil conductor de la vida del poeta andalús.
Pel llibre desfilen persones reals com la mateixa mare de Machado, el seu germà José, Rafael Alberti, León Felipe o un tinent republicà –en aquest cas l’autora va crear el personatge inspirada per fotografies d’aquell moment– que porta el taüt amb les restes del poeta al cementiri de Cotlliure. Tot plegat, persones que mostren la “lucidesa” d’un poeta que amb el seu “llenguatge humil” buscava que la gent fos “autocrítica”, afirma Ramos. En aquest sentit, el llibre vol ser també un homenatge als represaliats i exiliats de la guerra civil.
VERSOS A LA BIBLIOTECA
L’interès per Machado i la literatura li ve de lluny. Amb 9 anys, aquesta professora de castellà del Sant Antoni Maria Claret va descobrir-lo en una biblioteca ja desapareguda, la Joan Maragall.
“Havia de fer una redacció sobre Machado i com a casa no teníem enciclopèdia, el meu avi em va portar a la biblioteca”, rememora Ramos. Allà, copiant els mateixos versos d’enyorança de la infància a Sevilla que José, el germà de Machado, va trobar a l’abric del poeta un cop mort, Ramos va iniciar una història de dedicació que l’ha portat a publicar aquesta obra biogràfica.
