El primer alcalde de Cornellà després de la dictadura i actual president de la Taula pel Dret a decidir del Baix repassa l’actualitat municipal i nacional i fa memòria sobre la història recent de la ciutat.
Es podrà debatre alguna vegada al Ple de Cornellà sobre el dret a decidir dels catalans?
Ja es pot veure que no. Desgraciadament, aquest consistori té una clàusula en el seu Reglament Orgànic segons la qual la majoria local pot impedir que arribi al Ple una moció que interpretin que no fa referència a les competències municipals.
Però al març es va debatre sobre l’adhesió de Cornellà a la Taula pel dret a decidir del Baix. Quin criteri tenen? Depèn del dia?
Sí, totalment. De totes maneres, va ser indignant el que es va aprovar aquell dia, perquè des del PSC van fer una moció alternativa que pràcticament insultava la gent que estem defensant el dret a decidir.
Un sí, però no…
Exacte. Ells sempre prediquen la prudència i la seriositat en aquest tema. Què es pensen, que els altres no som seriosos?
ICV-EUiA no va presentar la moció en suport del 9N amb CiU perquè no va estar consensuada amb la Taula pel dret a decidir local. Hi ha diferència de criteris a la Taula a l’hora d’actuar?
No segueixo gaire la Taula local, m’he ocupat més de la comarca, però tot aquest tipus de coses s’haurien de fer amb col·laboració de tothom, obrint al màxim la participació. Això ja va passar també amb les protestes contra Eurovegas, on alguns feien la guerra pel seu compte. Aquest és un tret històric de la política.
Creu que els catalans respondran de manera positiva a la nova ‘consulta’ que el president Mas ha plantejat de cara al 9N?
El que ens interessa ara és que la participació sigui molt alta i que la gent es mobilitzi al carrer, malgrat que hi hagi un front militant que no només no s’oposa a la independència, sinó que no vol ni votar.
Creu que la mobilització de la societat catalana provocarà canvis en la postura del govern central?
No és només la mobilització al carrer, és la força que té el conjunt de la societat catalana, que està decidida a prendre les seves decisions, siguin quines siguin. Jo respecto molt el ‘no’ i el ‘si, no’, però el que m’emprenya radicalment és que molts ‘no’ estan ancorats a impedir la consulta. La nova democràcia que jo propugno és una que consulta la ciutadania.
Tornant al Ple, diversos portaveus municipals critiquen les maneres “autoritàries” de l’alcalde Balmón. Vostè el va tenir com a company al Ple. Què en pensa d’aquestes acusacions?
Amb Miquel Iceta, quan va ser regidor i portaveu del PSC a Cornellà, m’he discutit molt més. Però no amb Balmón, perquè aleshores ell feia feina de cara endins. Un cop ha sigut alcalde, ha fet un esforç de connectar amb la gent, però no és suficient. El meu model no es correspon amb el model Balmón. Fa poc, en una entrevista, ell va dir que no creia en la participació. Doncs jo crec radicalment en la participació ciutadana.
Creu que aquesta postura pot passar factura al govern del PSC?
Sí, per la pèrdua de la iniciativa i de la raonabilitat històrica. Ara mateix, gran part de la gent de Podemos, per exemple, són exsocialistes. Estan perdent suport, però tampoc sé fins a quan ni de quina manera, perquè tenen molta força a la ciutat per la relació més o menys clientelar que hi ha entre el consistori i bona part de l’estructura associativa local.
Creu que es trencarà la majoria absoluta del PSC a les municipals?
És possible, però és difícil saber-ho. Estaria expressant un desig: jo desitjo que perdin la majoria absoluta, tant ells com qualsevol altre.
Com a president de la Taula pel dret a decidir del Baix Llobregat, s’ha trobat amb dificultats a l’hora de sumar entitats a la causa?
En general ens hem quedat sorpresos de la gran resposta que hi ha hagut als pobles. Uns més que altres, però, depenent de qui estava darrere de les entitats. El que sí que hem constatat és que en algunes d’elles, quan hi havia una mica d’oposició d’algun membre, ja deixaven el tema aparcat. Sovint ens acusen d’estar fent política, una acusació molt greu que està paralitzant bona part de la societat.
A què es refereix?
Els que no estan d’acord amb el que proposem ens acusen de fer política. Però és que crec que sempre es fa política.
Estan sent hipòcrites, llavors?
La política és consubstancial a tot. Recordo quan convocàvem les entitats de la ciutat quan estàvem a l’oposició i deien que no venien perquè no volien fer política. Aquesta és una concepció que hem de recuperar. Des de fa anys s’ha plantejat que fer política és dolent, i no és així. Aquesta acusació que ens fan sona malament, perquè col·loquen els que volen treballar per la consulta en una posició sectària, i no és cert.
La situació actual ha provocat que fins i tot col·lectius castellanoparlants defensin la independència, com és el cas de Súmate. Tan malament ho ha fet l’Estat?
La política espanyola ha creat una estructura d’alternança entre dos partits que pràcticament fan la mateixa política. Aquest error s’ha d’apuntar als socialistes. Per tant, en l’actual situació de crisi, l’Estat no té cap altra sortida que no sigui seguir igual. A Catalunya, o també a Madrid amb Podemos, hi ha hagut una reacció en contra d’aquest sistema, si bé des d’òptiques diferents.
Frederic Prieto va ser el primer alcalde democràtic de Cornellà. Com recorda els primers anys de govern?
N’hi hauria per fer un llibre! Des del PSUC vam treballar molt a fons la societat civil i vam encapçalar les lluites socials. Quan vam arribar a l’Ajuntament el vam trobar arruïnat: devia més diners dels que tenia el pressupost. Vam haver de fer escoles i clavegueram. Però eren unes ‘batalles’ molt gratificants.
Vostè es va manifestar a mitjans dels anys 70 demanant llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia. Potser aleshores era quelcom impossible…
En aquella època ens vam deixar un quart punt, que era dret a l’autodeterminació. La primera determinació era aconseguir la democràcia, però tot i així considero que va ser un error. El PSOE i el PSUC el duien al seu programa, però debatent la constitució la pressió de les armes es va fer palesa.
