El periodista Manuel Campo Vidal. Foto: INTEC
El 20 de desembre es va complir mig segle de l’atemptat contra l’almirall Luis Carrero Blanco, president del govern de la dictadura, perpetrat a Madrid per la banda terrorista ETA. Amb motiu d’aquesta efemèride històrica que va canviar el rumb de la història d’Espanya, el periodista cornellanenc Manuel Campo Vidal ha publicat un llibre en el qual relata què va passar aquell dia i com els mitjans de comunicació van explicar aquells fets.
Editat pel seu germà, Luis Campo Vidal, el llibre està disponible des del 16 de desembre a Amazon. Las claves de la información en el asesinato del President Carrero Blanco és una obra que es nodreix dels records del periodista i de la investigació que ha portat a terme. En declaracions d’aquest matí a RNE, Campo Vidal ha dit que la dictadura franquista “no va saber protegir el seu número dos”, tot i que sí que va saber “dosificar” la informació que es donava a la població. Sense anar més lluny, i malgrat que hi havia diverses informacions que apuntaven a un gran atemptat a Madrid que podria haver afectat l’aleshores president del govern, RNE només va reconèixer els fets tres hores després de l’explosió, mentre que va trigar encara més a confirmar que es tractava d’un atemptat. “Es va esglaonar la informació perquè impactés menys en la població, que ja estava alarmada per les notícies que estava rebent”, ha afirmat el veterà periodista a la citada emissora.
Sense conspiracions: va ser ETA
Pel que fa a les teories de la conspiració que han envoltat l’atemptat des del minut 1, Campo Vidal ha confirmat que els autors de la mort de Carrero Blanco -i del xofer José Luis Pérez i l’escorta Juan Antonio Bueno- van ser d’ETA. Tot i això, Campo Vidal argumenta que les sospites que hi ha hagut sempre sobre si un servei d’informació estranger, com ara la CIA estatunidenca, hauria ajudat els etarres a desfer-se de Carrero tenen a veure amb el fet que, per al govern franquista, admetre que no havien estat capaços de protegir el president era un plat difícil de pair.
I és que les autoritats i els serveis de seguretat franquistes estaven més pendents de perseguir estudiants i sindicalistes que no pas dels moviments d’ETA, que va aconseguir infiltrar un comando a Madrid que, amb l’ajuda de persones de la capital, va aconseguir fer saltar pels aires -fins a 35 metres d’altura- el vehicle on anava el número 2 de Franco. Pel que fa als americans, Campo Vidal recorda que tenien plans per a Espanya que implicaven una transició “suau” cap a un règim pseudodemocràtic, en la qual Carrero Blanco hagués jugat un paper principal.
