La celebració del CB Roser B, amb Christian Sainz-Rozas a la dreta. Foto: CBR
“No ha estat gens fàcil modular les nostres expectatives i acceptar que no podríem repetir presència a les fases d’ascens a Copa Catalunya. Hem patit mals moments, però hem sigut constants i diria que ho hem portat bé. El final de curs ha estat excel·lent”, se sincera Christian Sainz-Rozas (Barcelona, 1990), tècnic del sènior B femení del CB Roser.
L’entrevistat va reunir el grup, tocat anímicament per les lesions i altres canvis, i pels resultats, a vegades derrotes molt ajustades, perquè comencés a mentalitzar-se que si ja no era possible lluitar per l’ascens, calia girar full i centrar-se a segellar la permanència a Primera Catalana.
“Ha estat un procés llarg i de moltes hores de treball, i el primer que havia de canviar de perspectiva era jo. Era un moment ideal per aplicar la meva norma de les 24 hores. Tenim 24 hores per gaudir de la victòria i el mateix temps per patir la derrota. Després, hem de continuar el nostre camí. Com a entrenador reconec que em costa aplicar-la, però és el més sa”, comparteix Sainz-Rozas.
“Vam aconseguir treure’ns pedres de la motxilla i la pressió, i vam fruir més”
Les jugadores del sènior B del CB Roser van respondre a l’exigència física i mental del nou repte. Així, dels últims sis partits de la fase prèvia, en van guanyar cinc de manera consecutiva i superant, per exemple, el líder, el Club de Bàsquet Sant Gervasi. “Vam aconseguir treure’ns pedres de la motxilla i la pressió, i vam fluir molt més”, recorda l’entrenador.
L’equip va arribar en el millor moment físic, mental i de joc de la temporada al dia clau, el passat 4 de juny a l’Estació del Nord i amb el CB Cornellà com a rival. Qui perdés s’acomiadava de la categoria. El sènior B del CB Roser va dominar tot el matx, des del 9-0 inicial, i va vèncer per 60-49.
Sainz-Rozas, que és preparador físic i nutricionista, creu que si la temporada comencés ara, serien un dels millors grups. “Ja ens hem cregut l’equip que podíem ser. Hem patit moltes lesions i baixes, hi ha hagut jugadores que han hagut de marxar fora d’Espanya… Hem trobat regularitat i sabíem que guanyaríem el CB Cornellà i ens salvaríem”, exposa. Abans del matx els va transmetre que havien d’intentar sortir amb intensitat i sense pressió perquè estaven fent “molt bé” les coses. “Som una família i totes les famílies viuen moments bons i dolents”, destaca.
El barceloní compagina la banqueta del sènior B del CB Roser amb la del Segona Catalana femení de l’EPSA (Associació Esportiva Escolar Escola Pia Sant Antoni), amb qui ha assolit l’objectiu, la permanència. A més, també a l’EPSA, ha signat una gran Copa Colegial: “Vam arribar a les semifinals i vam anar a la final nacional a València, on vam ser cinquenes”.
Somriu quan parla de Kevin Garnett, llegenda de l’NBA i la seva brúixola com a jugador, l’ídol de la seva infància i per sempre. Tots dos són molt intensos. Sainz-Rozas va començar “tard” la seva trajectòria com a basquetbolista: ja era infantil quan va anotar les seves primeres cistelles al Príncep de Girona, des de 2020 conegut com a Institut Teresa Pàmies, i el primer any va compaginar bàsquet i futbol. L’etapa cadet i júnior, i les primeres experiències de sènior les va passar a la UE Claret, d’on va marxar amb alguns companys perquè “el projecte ja no era competitiu”.
Javi Zacarías
El destí seria el CB Cornellà de Javi Zacarías, l’entrenador que més l’ha marcat i amb qui ha treballat més: “Ens exigia molt físicament, estudiava molt bé els rivals i fèiem sessió de vídeo”. Zacarías el va fer créixer molt com a jugador i també li va ampliar la mirada com a tècnic. Temps després, el va convèncer perquè fos el seu entrenador a la UE Claret, quan Sainz-Rozas vivia la seva segona temporada al club. Hi havia tornat per ajudar-lo a recuperar les categories perdudes i acompanyar-lo cap a Primera Catalana, com així va ser. Al conjunt gracienc, on va ser moltes temporades coordinador del femení i tècnic del sènior A i el júnior A, penjaria les botes. Aquest curs, però, ha anat als entrenaments de dilluns i ha jugat els partits que ha pogut amb la UE Gaudí.
Mai s’havia imaginat com a entrenador fins que a la UE Claret li van proposar dirigir un infantil femení: “No sabien a qui triar… Els va costar convèncer-me”. Aquella inesperada oferta ha estat un dels millors regals que li han fet: “Entrenar em va enganxar, vaig gaudir dirigint el grup, les jugadores també em van ensenyar molt i els companys entrenadors i el coordinador em van guiar”.
Els escacs
Es retrata com un tècnic “molt apassionat, a vegades massa” i un estrateg a qui li encanta pensar i buscar solucions, i veu el bàsquet també com una partida d’escacs entre tècnics. Des de petit gaudeix jugant-hi amb son pare, en Carles Sainz-Rozas, que normalment el guanya perquè “en sap molt”.
Li encanta connectar amb la natura i, sobretot, amb el Pirineu d’Osca, d’on és la seva família materna. “Quan acaba cada temporada, me’n vaig dues setmanes i desconnecto del mòbil i de tot, bàsquet inclòs. Torno amb les piles carregades i mentalment net perquè durant el curs m’exigeixo molt amb els equips”, confessa Sainz-Rozas.
