El dia de Tots Sants tornarà a omplir els cementiris. Foto: Arxiu
Arriba Tots Sants i, de la seva mà, pàgines i pàgines de reportatges i denúncies referents als alts preus de les funeràries, monopolis i altres. El preu a pagar per morir-te és elevat, i no només perquè perds la vida, sinó perquè els que queden en aquest món han de gratar-se la butxaca per donar-te una sepultura digna. Això no és pas un problema nou, i va ser precisament aquesta realitat la que va portar fa prop de 30 anys un grup de veïns del Baix Llobregat a preguntar-se si era possible una altra manera d’afrontar els costos d’un enterrament. I de fer-ho, a més, de manera col·lectiva, en comunitat.
Amb aquest esperit de solidaritat va néixer Sinera, un 5 d’octubre del 1994. “Solidaritat”, de fet, és una paraula que repeteix contínuament el seu actual president i tresorer de l’Associació de Veïns de les Planes, Antonio Gámez, durant una trobada amb el Línia. Aquesta mutualitat veïnal ofereix un servei integral de sepelis assequibles amb quotes mensuals estables –una mica menys de 8 euros– que paguen els seus milers de membres, el 70% dels quals són veïns del Baix Llobregat. Per formar-ne part, però, cal estar afiliat a alguna de les 135 associacions de veïns que participen en la iniciativa, principalment d’aquesta comarca i de l’àrea metropolitana, tot i que també n’hi ha de Lleida i de Tarragona. “Sinera es va crear per potenciar les associacions veïnals”, reconeix Gámez.
De fet, entre els socis fundadors i protectors hi ha la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i les federacions del Baix Llobregat, Barcelona i l’Hospitalet. Actualment, a la junta directiva de Sinera hi ha els presidents de les federacions del Baix, Julián Carrasco; de Catalunya, Jordi Giró, i de l’Hospitalet, Manuel Piñar.
Tot plegat va néixer l’any 1990, quan una representació de veïns de les Planes, de Sant Joan Despí, i de Gavarra, el Pedró i Sant Ildefons, de Cornellà –el nucli dur de Sinera– van visitar les Escodines de Manresa, on hi havia una vocalia d’enterraments per pagar de manera comunitària els dels afiliats. Ho van fer, tal com recorda Gámez, esperonats per les queixes de veïns pel que feia a les “contínues” pujades de les quotes de les asseguradores. “A mesura que et fas gran, doblen les contribucions”, denuncia.
“Solidaritat entre veïns”
Amb la idea de crear una alternativa a les companyies de tota la vida, amb un esperit més humà i comunitari, de “solidaritat entre les persones”, afegeix Gámez, va néixer Sinera. I així va quedar demostrat amb el primer enterrament del qual se’n va fer càrrec l’empresa. Era una persona sense sostre de Cornellà que, gràcies a la pressió veïnal, va poder tenir un sepeli digne. El boca-orella va fer la resta i, a partir del segon enterrament, Sinera –que agafa el seu nom del famós llibre de poemes d’Espriu– va enlairar-se. Amb els anys, centenars de famílies van passar a pagar “els morts”, com s’anomenava abans les assegurances funeràries, a Sinera. “No posem capital, posem els serveis i ens ocupem dels tràmits amb la funerària i de l’organització de la cerimònia fúnebre sense que la família hagi de pagar res, més enllà de les quotes”, remarca Gámez.
La pandèmia: moments durs
La prova de foc d’aquest esperit de solidaritat militant va tenir lloc durant la pandèmia. “Van ser moments molt durs”, rememora el líder veïnal. Malgrat haver hagut de fer front a un miler de sepelis ocasionats per la covid, Sinera no va modificar quotes ni va fer derrames, com sí que van fer algunes companyies.
Treure a col·lació la pandèmia serveix a Gámez per parlar del negoci “desregulat” de les funeràries i de “l’especulació atroç” que hi ha. Sense anar més lluny, el ministeri de Consum va haver de tocar el crostó a les funeràries en ple confinament, ja que estaven cobrant els mateixos preus sense donar tot el servei a causa de la situació epidemiològica. La patronal de les funeràries va defensar-se dient que, si bé no podien proporcionar aquests serveis, n’estaven prestant d’altres que normalment no es feien.
Ara per ara, la meta de Sinera és donar-se a conèixer i créixer a Catalunya. Gámez lamenta en diverses ocasions que, sovint, costa que les associacions de veïns i les persones –sobretot les més joves– hi entrin. “Els joves no volen pensar en la mort”, assenyala el president, tot i considerar Sinera com un “projecte de futur”, tant per a ells com per al moviment veïnal, que es revitalitza gràcies a l’entrada de més afiliats.
I així, paradoxalment, la mort esdevé una font de vida per a un associacionisme veïnal tocat.
