Campo Vidal i Gallego, al voltant de Josep Maria Jujol júnior (dreta). Foto: Amics de Jujol
Josep Maria Jujol, arquitecte i artista a cavall entre els segles XIX i XX que va deixar una important empremta al Baix Llobregat, ja té una entitat dedicada a promoure el seu llegat. Es tracta de l’Associació d’Amics de Jujol, fundada recentment per experts i amants d’aquest geni emmarcat, generalment, en el modernisme, però del qual els entesos diuen que era un “artista total”. “El modernisme és només una pinzellada de la figura de Jujol”, comenta José Antonio Gallego, president de l’entitat i propietari de la casa de Can Camprubí, on Amics de Jujol té la seva seu.
Des d’aquesta casa, que destil·la l’essència de l’artista pels quatre costats, també es gestiona el sistema de seguretat metropolità M7, que impulsa Einsmer, empresa de la qual Gallego n’és el conseller delegat. Però a més d’empresari, és un enamorat de Jujol. “Té una obra molt singular”, remarca Gallego, que no dubta a dir que Jujol era el millor treballant amb el color. De fet, el compara amb un altre geni de l’art, el pintor van Gogh. “Va trencar motlles a l’hora de treballar el color”, reflexiona.
A l’ombra de Gaudí?
En un primer moment, es va decidir que la presidència honorífica de l’associació recaigués en el fill de Jujol, Josep Maria. Un càrrec que, desgraciadament, va poder ocupar poc temps, atès que el dia 14 de desembre va morir. Una de les vicepresidències dels Amics de Jujol és per a Luis Campo Vidal, cineasta cornellanenc que fa anys que treballa per donar a conèixer la vida i l’obra de Jujol, un artista genial que ha viscut a l’ombra d’Antoni Gaudí, amb qui, de fet, va col·laborar en més d’una ocasió. En aquest punt, Gallego vol puntualitzar que, més que un deixeble, Jujol era un col·laborador estret de Gaudí. De fet, l’arquitecte de la Sagrada Família i la Cripta de la Colònia Güell delegava feines en Jujol per la “singularitat” de la seva feina.
Un documental
Per tal de trencar aquestes idees preconcebudes sobre Jujol, diferents amants del seu art i experts s’han unit en una entitat. “Som gent interessada en la figura de Jujol que anàvem per lliure, i ens vam adonar que junts tenim més força”, afirma Campo Vidal, que recentment ha estrenat un documental sobre l’església tarragonina de Vistabella, obra de Jujol, en el centenari de la seva consagració. La voluntat de l’associació és emetre aquesta peça per a les escoles. “La joventut és bàsica si volem difondre Jujol i les seves obres”, argumenta el cineasta.
Sense anar més lluny, l’associació ja ha arribat a un acord amb el departament d’Educació de la Generalitat per tal d’emetre aquest documental al màxim possible de col·legis i instituts de Catalunya.
Una línia de joieria
Ara bé, l’audiovisual no és l’únic camí que vol prendre la nova associació. Campo Vidal explica que a principis de l’any que ve tenen previst presentar una línia de joieria inspirada en les obres de Jujol. “És una sinergia entre dues maneres de veure l’art”, defensa el cineasta.
L’entitat ha treballat amb un dissenyador per llançar al mercat les joies, una acció que pretén donar “projecció mediàtica” a l’artista modernista. “Hi ha un significat molt rellevant en les obres de Jujol”, defensa Campo Vidal. I, a partir de l’any vinent, les persones que les portin es convertiran en “ambaixadores” del llegat de l’arquitecte, assenyala. Per altra banda, l’associació també està treballant per crear una nova tipografia inspirada en Jujol.
Una vida dedicada al llegat del pare
L’associació Amics de Jujol plora la mort del seu president honorífic, Josep Maria Jujol júnior, mort el dia 14. “Va dedicar la seva vida a difondre el llegat del seu pare”, apunta José Antonio Gallego, propietari de Can Camprubí, una casa obra de Jujol i on l’entitat té la seva seu.
El que ve, a més, serà un bon any per tirar la línia de joieria i la nova tipografia, ja que el 2024 es commemorarà el 75è aniversari de la mort de Jujol. “Necessitem vehicles per a llançar el missatge de Jujol”, argumenta Gallego, que posa èmfasi en la necessitat de divulgar l’arquitecte a Cornellà. Si bé és Sant Joan Despí la ciutat que més llegat té de l’artista, Cornellà no ha de ser menys, considera Gallego, que treu a escena la importància de la casa de Can Camprubí. “És una obra menor de Jujol, però el seu cos i la seva ànima impregna aquesta casa”, assegura. “Una rosa entre roses”, resumeix l’empresari, fent referència al negoci dels Camprubí, creadors i productors de roses premiades internacionalment.
