L’alcalde Balmón acompanya membres de la junta del Centro, entre ells el president honorífic, Manuel Moreno. Foto: Benito Díaz
Al voltant del monòlit de Blas Infante que hi ha a Cornellà es van plantar vuit arbres procedents de cadascuna de les províncies d’Andalusia: un magraner de Granada, un pinsap de Màlaga, una surera de Cadis, un taronger de Sevilla, un eucaliptus de Huelva, una olivera de Jaén, una palmera d’Almeria i una alzina de Còrdova. Corria l’any 1991, i el record de la terra d’origen era molt present entre molts veïns de la ciutat que havien migrat a Catalunya des d’Andalusia i els seus fills. I, en aquest sentit, l’arbre, amb les seves fortes arrels i aquest aroma únic de la terra on es va néixer, il·lustrava a la perfecció la voluntat d’aquests nous cornellanencs per arrelar-se també al municipi.
La inauguració d’aquesta estàtua en record al considerat pare de la pàtria andalusa, que va ser afusellat pels nacionals l’11 d’agost de l’any 1936 durant la guerra civil al quilòmetre 4 de la carretera entre Sevilla i Carmona, va tenir lloc una dècada després de l’estrena d’un altre emblemàtic bust que va ser col·locat, en aquest cas, al parc de la Guineueta de Nou Barris, a Barcelona.
L’anècdota dels arbres andalusos de Cornellà l’explica Francisco García Duarte -que va ser recentment entrevistat per Línia Nou Barris– en la seva obra El ideal de Blas Infante en Cataluña, un llibre referent per entendre l’activitat del col·lectiu de migrants andalusos que van aterrar a Catalunya a mitjans del segle XX. Un col·lectiu que va impulsar un moviment de cases regionals molt potent a la metròpoli i arreu del país que, malgrat les dificultats que afecten l’associacionisme en general, continua amb ganes de continuar recordant els orígens dels avantpassats.
Una empremta duradora
Aquest és el cas del Centro Andaluz Blas Infante, l’entitat que va impulsar la col·locació del bust del pare de la pàtria andalusa l’any 1991 al davant del Mercat de Sant Ildefons, al cor d’un barri que es va nodrir precisament de l’arribada de migrants andalusos els anys 60. Sense anar més lluny, l’alcalde de Cornellà aleshores era una d’aquelles persones, José Montilla, originari d’Iznájar, a Còrdova, i que amb els anys esdevindria president de la Generalitat. Aquell 28 de febrer del 1991, Montilla va estar acompanyat pel director general d’Emigració de la Junta d’Andalusia -que aleshores somniava a fomentar el retorn de la diàspora cap a la terra d’origen- i exregidor de l’Ajuntament de Barcelona, Gonzalo Crespo, i pel delegat de la Junta, Pablo Martínez.
Ara, el Centro Andaluz celebra 40 anys d’existència. Més en concret, els seus estatuts es van signar el 22 de juny del 1984 per part de persones significades del col·lectiu andalús a la ciutat i de l’associacionisme local. Fernando Garrido, Francisco Guzmán, Cristóbal Benítez, Francisco Becerra, Francisco Fernández, Perfecto Madrid, Honorio Gálvez, Enrique Galviño, José Rincón i l’actual tinent d’alcaldia, Antonio Martínez Flor, van donar peu a una associació que el passat 28 de juny va organitzar un acte de celebració per haver assolit els 40 anys de trajectòria.
Un dels quadres de ball de l’entitat. Foto: Benito Díaz
La festa va tenir lloc al Centre Cívic de Sant Ildefons, on es va projectar un extens vídeo amb fotografies de moments especials dels últims 40 anys de trajectòria del centre. L’acte va servir, a més, per homenatjar el fins ara dirigent de l’entitat, Manuel Moreno Álvarez, que va ser nomenat president honorífic. Està previst que el setembre s’elegeixi un nou president o presidenta per a una associació que va posar de manifest aquell dia que l’art i la cultura són una manera de recordar els orígens.
La poesia, un pilar
La celebració a l’auditori del Centre Cívic de Sant Ildefons va comptar amb la presència de l’alcalde, Antonio Balmón, que va estar acompanyat de regidors com Ot García, de Cultura, o Manel Clavijo, de Comunicació. Balmón, durant el seu parlament, va felicitar els membres de l’entitat i va posar èmfasi en la necessitat d’estrènyer llaços entre els ciutadans, en temps d’incertesa, divisió i tensió política i social.
Una tensió política -gens comparable a la de l’actualitat, tanmateix- que va posar fi a la vida de Blas Infante i que, any rere any, és recordat al Centro a través d’un concurs de poesia. El certamen va néixer el 1987, només tres anys després de la fundació de l’entitat i, edició rere edició, rep centenars de treballs poètics procedents de tot el món i que tenen a Andalusia com a leitmotiv creatiu. Sense anar més lluny, durant l’acte de commemoració del 40è aniversari es van fer lectures de poemes de Luis Cernuda, entre altres autors.
Acte d’inauguració del bust a Blas Infante de Cornellà, amb Montilla al centre. Foto: Centro Andaluz
Treure pit de la dansa
L’altra gran pota de l’entitat són els quadres de ball. El dia de la commemoració de l’aniversari de l’entitat, de fet, van sortir a l’escenari les dones que van començar a ballar, fa quaranta anys, quan eren petites, i que van formar part d’alguns quadres de l’associació anomenats Palomas de Andalucía i Caprichos de Andalucía, que han mantingut els seus lligams amb la terra dels seus ancestres a través de les sevillanes i el ball flamenc.
Amb tot, es tracta d’una de les diverses entitats de matriu andalusa que hi ha a la ciutat i que, des de fa dècades, recorden els orígens de milers de veïns de la ciutat a través de la cultura. A través de la cultura i dels arbres que van plantar al voltant del monument a Blas Infante de Cornellà en un ja llunyà 1991 i que, com van fer els migrants que van arribar a Catalunya fa dècades, també van arrelar a la ciutat.
