Ramon Juan atura el primer dels dos penals d’ahir. Foto: FCF
Orgull. Aquesta és la paraula que representa millor el que sent la plantilla, el cos tècnic, la directiva i l’afició de la UE Cornellà per l’aventura del conjunt verd a la Copa del Rei 2020-21. Els de Guillermo Fernández Romo van quedar eliminats ahir a la nit contra el Barça (0-2) però van plantar cara en tot moment al conjunt blaugrana i van exprimir els de Ronald Koeman fins a la pròrroga.
Sense cap pressió, però amb tota la il·lusió del món, la UEC va repetir la recepta que tan bons resultats va donar contra l’Atlético: ser un bloc sòlid en defensa, sabent que el pes del partit seria per als visitants, i intentant aprofitar espais a la contra. Tot i que els verds no marcarien al principi, com va passar contra els de Simeone, van resistir bé l’ofensiva blaugrana, amb Ramon Juan, un dia més, com a últim guardià. El porter santcugatenc es va lluir al minut 33 en una rematada del portuguès Trincao i, dos minuts després, el capità Eloy Gila tindria l’ocasió més clara per als de Romo, però la seva rematada de cap va marxar per sobre del travesser de la porteria del Barça.
El matx podria haver canviat cinc minuts més tard, quan Albert Estellés va cometre un penal sobre el visitant Araújo. Ramon, però, va endevinar la direcció del xut de Miralem Pjanic i va aturar la pena màxima. No seria l’últim penal que aturaria el porter de la UEC, responsable en bona part que el resultat fos de 0-0 al descans.
El guió del partit no variaria gens ni mica després de tornar dels vestidors. El Barça tenia la pilota i el Cornellà intentava contraatacar sabent que Ramon els podia salvar de les rematades barcelonistes. Cap al minut 15 de la represa, Eloy i Agus Medina tindrien una doble ocasió, salvada pel porter brasiler Neto. Les revolucions tornarien a baixar fins a la recta final, quan de nou el partit es tornaria elèctric. L’àrbitre va tornar a castigar una nova acció defensiva del Cornellà, però Ramon, l’heroi de la nit, aturaria també el xut d’Ousmane Dembélé, quedant-se quiet al centre de la porteria.
La segona aturada va donar impuls a l’equip, que va estar a punt de donar la sorpresa amb una nova rematada de cap d’Eloy, que va obligar Neto a fer una gran intervenció perquè el seu equip no quedés fora. El temps extra, doncs, decidiria la sort dels verds.
I tot i que el Barça arribava al partit després de jugar dos partits més amb pròrroga (els dos de la Supercopa d’Espanya), físicament els visitants van acusar menys el cansament. Ramon no podria aturar (tot i que va tocar) un xut de Dembélé des de la frontal de l’àrea quan només s’havien jugat dos minuts dels 30 que restaven. A l’esgotament físic, doncs, se sumava aquest cop anímic, per al qual els verds ja no tindrien resposta. La UEC es va quedar amb 10 (Estellés va veure la segona groga a la segona part de la pròrroga) i, bolcada a la desesperada buscant l’empat, encaixaria el segon, obra de Martin Braithwaite.
