El Tribunal Suprem espanyol està celebrant un judici polític als líders polítics i socials que van impulsar, de manera pacífica i democràtica, la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya el passat octubre de 2017. Des de llavors, com a venjança pel seu atreviment, aquestes persones estan en presó preventiva. Cal tenir en compte que l’opció de solucionar el conflicte amb un referèndum pactat i legal està recolzada per un 80% de la població catalana. Per contra, el Govern Espanyol sempre s’ha negat a dialogar i, finalment, va tractar d’impedir el referèndum enviant la policia espanyola a reprimir els votants i causant 1.066 ferits. En el judici, retransmès per televisió, estem comprovant moltes irregularitats.

Els presos pateixen indefensió perquè no disposen gairebé de temps per tractar la informació amb els seus advocats. Els jutges han negat centenars de proves i testimonis de la defensa, i no permeten visualitzar vídeos que demostrarien la falsedat dels testimonis de la policia, que conxorxada amb la fiscalia basteixen un relat de rebel·lió adduint la “suposada violència” dels manifestants en les seves mirades d’odi (quina mirada esperaven en pegar a la gent?) o en la resistència pacífica (manifestants asseguts a terra amb les mans enlaire).

Espanya, sense cap separació de poders en la qüestió de la unitat territorial, està utilitzant la justícia per evitar el diàleg polític amb l’independentisme català. Estan reprimint aquest moviment polític, amb un ús prevaricador de la llei, per condemnar una aspiració política i intentar destruir-la. Els mitjans de comunicació espanyols, molt irresponsablement, han convençut la població espanyola perquè vegi amb bons ulls la mà dura contra els catalans.

Però el judici sobretot intentarà vendre, a la comunitat internacional, que Espanya és un Estat de dret que no ha actuat contra els drets humans, civils i polítics. I més enllà del nostre patiment, si Espanya aconsegueix convèncer la comunitat internacional del seu relat absolutament fals, i s’accepta el que està fent a Catalunya -que s’ha convertit en un laboratori polític repressiu- és qüestió de temps que, aquest model autoritari amb aparença democràtica, contribueixi a l’actual deriva mundial autoritària d’extrema dreta.