Una societat que vota amb emocions, prejudicis i por s’estavella, però una societat que vota amb coneixements, criteri i valentia millora. Doncs el judici als presos catalans intenta fer tot el contrari, que la por ho intoxiqui tot per tal que ser lliure no vulgui dir ser amo del teu interior -en paraules de Cuixart en el llibre Tres Dies a la Presó-. La crisi catalana no es solucionarà mentre el govern dediqui la quarta part dels seus ingressos a pagar un deute oblidant el nucli d’una democràcia sana i crítica. El gran problema que hi ha ara és que Podemos es vol acostar al PSOE, el PSOE a Ciutadans, Ciutadans al PP, i el PP a VOX. I en tot això Marchena, qui havia de controlar el judici “por detrás” ara ho fa “por delante”. Òbviament les urnes de l’1 d’Octubre han fet trontollar l’Estat i han evidenciat la seva poca solidesa democràtica. La presó preventiva ha estat una perversió absoluta del principi de dret. Es jutgen uns líders socials, no pels seus programes electorals, sinó per encarar-se pacíficament a la violència d’un Estat. I això que el Tribunal Suprem va dir que utilitzar la desobediència civil per defensar els drets fonamentals és un senyal d’una democràcia consolidada. Podem deixar les emocions de banda i posar-nos pragmàtics. En aquest sentit el millor regal que li podem fer a aquest Estat és l’exemple del pacifisme, la lògica i la fermesa. Ara és quan s’ha donat a conèixer millor l’Estat, i no pas a favor de la democràcia, sinó retorçant les lleis en pro del seu absolutisme. La veritat vol poques paraules, la mentida mai no en té prou.