Crec immerescut el poc interès que desperta la historia com a estudi, ciència o entreteniment. No hi ha res mes encertat que aquella dita “la història es repeteix”, perquè pot variar el context de les situacions però el fons de les qüestions es el mateix fa segles que ara. Per tant analitzant la història poden veure situacions similars a les que ara es plantegen i com les van resoldre els nostres avantpassats. Situacions recurrents al llarg de la història han sigut les crisis econòmiques, les lluites socials entre rics i pobres o entre el poder i el poble, les lluites d’alliberament nacional, etc,
A la Cort de Barcelona de 1283 sota el regnat de Pere II, un cop consolidades les conquestes del seu pare Jaume I, s’organitza el Regne d’Aragó s’estableix que els prínceps catalans no reconeixen cap poder superior que no sigui el de Déu, per tant es tota una declaració de sobirania i a la vegada de independència vers l’imperi Romano- Germànic. No us sona una mica això?
La reglamentació de les taules de canvi (els actuals bancs) es donà a les Corts de Barcelona del 1299 i de Lleida de 1301. Donaven pràcticament els mateixos serveis que la banca actual, però sense comissions. Per establir-se la llei imposava grans quantitats de diners a títol d’assegurança i quan un banquer entrava en fallida, la llei establia que no podia tornar a tenir taula, no podia ser oficial reial i havia de ser posat a pa i aigua fins que no respongués dels seus dipòsits. Davant l’augment de fallides, moltes d’elles degut a malversació dels dipòsits per part dels propis banquers, la Cort de Girona de 1321 va establir la pena de mort i la Cort de Cervera de 1359 va augmentar els avals, i la cosa va acabar amb la creació al 1401 de la Taula de canvis pública, el primer banc públic europeu. Què us sembla, hi ha paral·lelisme amb la situació actual o no ?
La meva avia quan tenia coneixement de que s’havia produït qualsevol aldarull deia “s’ha armat un sagramental”. Fins avui no he sabut d’on ve aquesta afirmació. Dons a mitjans del segle XIII es creà una institució que va permetre al poble defensar- se dels abusos aprofitant l’organització parroquial i que s’anomenà “el sagramental”.
Quan hi havia un abús es feia sonar la campana de l’església al toc de sagramental i tot el poble hi acudia per defensar l’honor i les pertinences. Es reunien a la plaça i emprenien accions com va succeir diverses vegades a la ciutat de Barcelona quan faltava el pa perquè els mercaders emmagatzemaven el blat per fer pujar el preu, aleshores el poble assaltava la casa del Consell i l’endemà ja hi havia blat.
Ara amb tants mitjans de comunicació i xarxes socials la cosa no funciona tan bé com aleshores. Com podeu veure els nostres avantpassats ja van resoldre qüestions semblants a les actuals amb molta més valentia i fermesa.
Per Ramon Masvidal / Professor
