Ara que ja s’ha apaivagat el ressò del dia de la Mare, voldria afegir el meu gra de sorra per reivindicar la figura de la mare. Alguns diuen que la paraula més pronunciada en tots els idiomes és la paraula mare. I estic segura que és així. Vaig llegir una vegada que l’amor és l’únic acte racional. És el que més ens caracteritza com a éssers personals i racionals. I l’amor per excel·lència és l’amor de mare.
La mare és aquella persona que en donar-nos la vida s’ha lligat per sempre a nosaltres. És l’amor incondicional i més desinteressat, és el refugi al qual sempre ens podem acollir, és la calidesa, és la tendresa, és la mare.
Ser mare és un do meravellós i una tasca que totes intentem fer el millor possible, perquè els nostres fills són la nostra obra més preuada.
I per això ens dediquem a aquesta tasca en cos i ànima, sabent que l’amor que va començar en el moment d’iniciar-se l’embaràs és un amor que ens mantindrà unides al nostre fill per tota l’eternitat.
Laura Domènech
Raval
