La plaça Sant Felip Neri aquesta Setmana Santa. Foto: Twitter (@jm_buru)
Per primera vegada des de l’esclat de la pandèmia el turisme va assolir aquesta Setmana Santa a Ciutat Vella nivells prepandèmics –o almenys s’hi va apropar molt–. Feia temps que no es veien riuades de persones a les Rambles o multituds de persones ocupant les terrasses dels restaurants del passeig de la República –antic Joan de Borbó–. Aquestes escenes, però, han tornat a reobrir el gran debat de sempre: quin tipus de turisme fa bé al districte?
Per part seva, des de l’Associació de Veïns del Gòtic han recordat que, per a ells, davant la “massificació” i el “monocultiu” turístic hi ha una solució clara: “el decreixement turístic”. En una línia semblant s’ha mogut el regidor Jordi Rabassa, qui ha recordat “l’urgent” necessitat de canviar de model econòmic. “Cal que les administracions treballem per acabar amb aquesta sobreexplotació dels barris, perquè Ciutat Vella és un lloc per viure, i no un aparador ni un producte”, ha afirmat.
Força lluny d’aquest posicionament es troba el del regidor de Turisme, Xavier Marcé, qui va dir que fa falta tenir en compte el que van patir moltes persones en els mesos més foscos de la pandèmia. “No és fàcil comprendre que es qüestionin els efectes d’una Setmana Santa amb bastant turisme sense analitzar el que suposava fa mesos la baixada de persianes, els restaurants buits i els comerços sense clients”, va dir Marcé.
Aquesta tesi també la va defensar a beteve el president de Turisme Barcelona, Eduard Torres, recordant que durant dos anys Barcelona ha estat una “ciutat molt trista”. Tot i això, va reconèixer, pot ser difícil fer vida per on es mouen quantitats grosses de turistes. “Hem de treballar per reduir aquestes molèsties”, va assenyalar.
