La lluita contra l’especulació immobiliària, la gentrificació i la batalla dels barris per una ciutat digna i cosmopolita van ser els arguments que van portar el passat 12 de maig més de 2.500 persones a sortir al carrer i manifestar-se pel centre de la ciutat. La convocatòria la van liderar les entitats impulsores de la campanya Barcelona no està en venda.
La manifestació de Barcelona no va ser l’única. També van sortir al carrer les ciutats de Madrid, València, Pamplona, Granada, Las Palmas de Gran Canària, Gijón, Sevilla, Palma de Mallorca o Màlaga. D’aquesta manera, i fent servir de nou el lema #BCNnoEstàEnVenda, els organitzadors van fer una nova crida als veïns i a la resta de col·lectius i entitats de la ciutat a tornar a sortir al carrer per protestar contra “les conseqüències de les polítiques neoliberals dels fons d’inversió i dels grans tenidors que controlen la ciutat”.
La manifestació va arrencar a les sis de la tarda des dels Jardinets de Gràcia i va recórrer part de la ciutat per deixar clar que “els voltors no són benvinguts” a Barcelona. Els manifestants també van enviar un altre missatge: “Hem decidit lluitar per quedar-nos als barris i no pararem de lluitar fins a aconseguir que la ciutat sigui per viure-hi dignament i no per especular amb els barris i les nostres vides”.
VUIT DEMANDES
Els organitzadors de la concentració, a més, havien elaborat i publicat uns dies abans un manifest amb vuit demandes que recullen l’esperit de les seves reivindicacions i que exigeixen a les administracions que les portin a terme. Primer de tot, reclamen la derogació de la Llei d’Arrendaments Urbans vigent. En aquest sentit, sol·liciten assegurar contractes estables (amb renovació automàtica, excepte en els casos de necessitat familiar de primer grau en l’habitatge en qüestió), acabar amb els privilegis de les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària (SOCIMI), que no paguen l’impost de béns immobles, i multar els grans propietaris que tinguin pisos buits durant més de dos anys. També aposten per un canvi en la reforma laboral actual, que consideren que ha promogut la inestabilitat i l’augment dels treballs precaris i mal remunerats.
La resta de demandes van ser la crida a un turisme respectuós amb la convivència veïnal, que l’espai públic serveixi per gaudir de la ciutat i conviure, i no pas per fer negoci, l’aturada de la destrucció del comerç de proximitat, la necessitat de frenar la contaminació, la urgència per impulsar polítiques d’igualtat de gènere i la derogació de la Llei Mordassa.
