La regidora, Mercè Homs, descarta engegar cap macroprojecte durant el mandat > “El nou edifici del CEIP Mediterrània no pot tardar més, previsiblement l’obra començarà al 2012”

La nova regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, durant l’entrevista

La convergent Mercè Homs porta quatre anys treballant per a Ciutat Vella des de l’oposició. Per això, quan va ser nomenada regidora, ho va veure com una oportunitat per fer coses noves per al veïnat i canviar els prejudicis que envolten Ciutat Vella. Vol centrar el seu mandat en les persones, fent que el districte sigui un lloc on es pugui viure, i no només un reclam turístic de la ciutat.

Què significa per a vostè el nou càrrec de regidora?

Em sento molt afortunada, ja que m’estimo Ciutat Vella. L’he caminat i l’he treballat durant quatre anys, i em sento còmplice de tots els veïns que treballen a l’ombra per millorar-la. Ciutat Vella és el districte en majúscules, el que implica que tots els que ens hi dediquem haguem de posar tot el que està al nostre abast perquè tot rutlli. Això, a mi, m’entusiasma. Et sents obligat a posar-ho tot a sobre de la taula, volcar totes les teves energies. Totes les persones que treballen pel bé del districte ho sentim de la mateixa manera, el teixit associatiu, veïnal, comercial… A tots ens passa el mateix, tots tenim aquest denominador comú. Tots voldríem treballar més del que podem.

Quin és el punt fort del districte?

Ciutat Vella és el centre de Barcelona, per tant capitalitza la nostra manera de ser i la nostra projecció a la resta del món. Això fa que Ciutat Vella sigui diferent a la resta de districtes. A partir d’aquí, hem d’aprofitar-ho i ser conscients que som el mirall del que volem ser. Això és un valor que tenim i una respon­sabilitat. A tothom li és més còmode treballar sense la mirada dels focus. Però aquí els tenim sempre presents.

Aquest aspecte afecta a l’acció de govern?

El que passa és que no ens ha d’emmascarar la realitat. Hi ha el risc que, com és tan mediàtic, com que hem de quedar tant bé, ens centrem només en l’aparador. Aquesta és la crítica que sempre hem fet a l’anterior govern. Ciutat Vella és un aparador, però cal que sigui com nosaltres volem que sigui. Aquest nou Govern municipal treballarà no només a l’aparador, sinó també al darrere, entrarem a la botiga, tocarem el producte… Al contrari del que va passar amb l’anterior executiu. Sovint poso l’exemple del lema “Barcelona, posa’t guapa”, arran dels Jocs Olímpics. Es van reformar totes les façanes, però es va oblidar l’interior de la ciutat. Ciutat Vella és un cas molt evident. Es fan transformacions urbanístiques, es posen institucions de ciutat… Està molt bé, però què passa amb els veïns?

“El meu objectiu és que Ciutat Vella sigui un lloc on viure-hi”

El veïnat ha quedat al marge durant els darrers anys?

I tant. Per això, el meu objectiu és que Ciutat Vella sigui un lloc on viure-hi, que els seus veïns comptin amb les mateixes condicions que qualsevol altre veí de la ciutat. Tenint en compte, però, que el fet de viure a Ciutat Vella implica unes necessitats per part del veïnat que l’Ajuntament ha d’assumir i que són diferents a la resta de la ciutat.

En quin sentit?

Al districte no només hi ha veïns, també hi ha turistes, gent estrangera que s’instal·la… S’hi fa barri, però també s’hi fa molta ciutat. Hi ha equipaments de ciutat, com per exemple el recent recinte de La Seca, que també han de fer barri, s’han d’involucrar en el dia a dia del districte. S’ha de tenir clar que cal vincular-los, involucrar-los en aquesta transformació. Deixem una mica de banda les pedres, per centrar-nos en els veïns. L’Ajuntament ha de ser un amic, al qual els veïns s’hi acostin per resoldre els seus problemes.

Quina és la problemàtica que cal afrontar més urgentment?

En relació amb el que acabem de parlar, crec que cal tenir molt present l’opinió i la funció de la societat civil i fer les coses conjuntament amb les entitats, els veïns i els comerciants. El nostre projecte serà el de les persones, el dels veïns. Per posar un exemple, en la reforma urbanística de la plaça del Pedró hem d’anar de la mà dels veïns, entitats i botiguers, hem d’anar acompanyats de totes les persones vinculades a la plaça. Han d’estar al nostre costat per decidir quin ús li donem a la plaça. Sinó, succeeix que fem places boniques, però no sabem per a què serviran ni qui les utilitzarà. Aquest és el nostre gran projecte, treballar conjuntament amb la societat civil, però no tenim pensat dur endavant cap macroprojecte. El nostre objectiu és que el que hi ha, millori, i que es faci amb la complicitat de la gent del barri.

La reforma de la plaça del Pedrò s’inclou a la Llei de Barris del Raval Sud. Es veurà afectada per les retallades de la Generalitat?

No, ja no. Aquesta millora [Llei de Barris] està totalment tancada. Tenim un pressupost final de 15 milions, que pagaran a mitges Generalitat i Ajuntament. Fa pocs dies que ha arrencat l’obra i, ara, l’únic que hem de fer és vigilar que es vagin acomplint els terminis establerts. Tenint en compte, sobretot, aquest­ acompanyament permanent dels veïns i entitats. Una prova d’aquesta actitud del nou Ajuntament és el pla de rehabilitació de l’illa Robadors.

Què s’hi està fent?

Allò no és un aparador de la ciutat, ja que és la part interior del barri. Hi ha un important treball de mediació, tenim persones que parlen amb els veïns per fer sentir la seva veu, per veure com ho fem. És la nostra intenció que la pedra vagi acompanyada del sentiment, és això el que ens farà tenir èxit o no. A més, cal que ens comuniquem molt, que informem molt a la gent. Jo no defujo la meva responsabilitat de Govern com a regidora del districte, però no ho podem fer tot sols, necessitem la corresponsabilitat dels veïns, les entitats i els comerciants. Un cop parlat i debatut, la decisió final serà nostra.

En quin estat es troba el projecte del nou edifici del CEIP Mediterrània?

Hem decidit tirar endavant el projecte d’aquesta escola, i no el d’una altra, perquè considerem que la Barceloneta és un barri que el podem perdre, si no el cuidem des del punt de vista veïnal. Té la platja, els restaurants amb el millor peix de la ciutat, i un llarg etcètera que el pot “contaminar” massa de gent forana. Hem d’assegurar que no desapareixi l’autenticitat del seu veïnat, fent-ho compatible amb els turistes. Tirarem endavant el nou centre perquè les famílies que apostin per viure a la Barceloneta no es vegin obligades a marxar, o a buscar altres opcions per als seus fills. Això no seria fer barri, ja que es convida als veïns a marxar. Per aquesta raó, es va insistir tant en la necessitat de construir aquesta escola, i l’Ajuntament es va comprometre a avançar els di­ners. Però la Generalitat els retornarà més endavant.

Es pot dir una data d’inici de les obres?

No puc ni vull concretar cap data, ja que depèn d’alguns factors. Però és clar que no es pot retardar gaire més. L’acord entre Ajuntament i Generalitat permetrà tirar-lo endavant en els propers mesos, previsiblement al 2012.

Per a Homs, l’edifici del CEIP Mediterrània no es pot “retardar gaire més”

Quin balanç fa del Pla d’Estiu especial de seguretat i neteja per al districte?

Vam heretar aquest Pla d’Estiu de l’anterior Govern, però el vam intentar millorar en alguns aspectes que consideràvem claus. Per exemple, vam potenciar la presència dels agents cívics, per introduir encara més aquesta figura amable. Els veïns ens demanen molta rigorositat, ja que en els darrers temps s’han produït molts abusos i conflictes en tot l’espai públic, però a la vegada no podem anar sempre amb el garrot a la mà. La figura de l’agent cívic funciona molt bé. Però n’hi havia pocs, i vam conside­rar oportú triplicar el seu nombre. D’aquesta manera, s’assegurava la seva presència als quatre barris. Aquesta va ser una primera aposta que valorem molt positivament.

Quins altres aspectes s’han millorat?

Aquest estiu teníem l’objectiu d’ocupar l’espai públic amb acti­vitats cíviques, organitzades per persones amb responsabilitat. Això ha estat possible i ha anat molt bé, gràcies a les entitats que s’hi han implicat. Encara hi ha problemes vers el descans dels veïns a la nit. El nostre objectiu és que la gent pugui dormir, hem de ser més eficaços en aquest sentit. Hi anirem treballant, però encara ens falta. També, durant aquest mes d’agost, s’ha percebut més presència policial. Hem millorat respecte altres anys, però encara no n’hi ha prou. No podem baixar la guàrdia. Perquè està comprovat que si baixes la guàrdia, el conflicte torna a sorgir.

Què es pot fer des del districte per potenciar i donar suport als eixos comercials?

Malauradament, hi podem incidir relativament poc des del districte, però és un tema que està a sobre de la taula, i no tenim por de canviar alguna normativa si cal. Necessitem que els nostres eixos comercials tinguin força. De fet, ja hi ha establiments de qualitat, però en aquest sentit l’administració també ha de fer els deures i complir amb la seva obligació. És a dir, se’ls ha de garantir un bon enllumenat, se’ls ha de transmetre una sensació de seguretat, se’ls ha de protegir, se’ls ha de fer promoció, posar-los papereres, que el carrer sigui còmode per a passejar… Tot això està al nostre abast. Després serà molt més fàcil que aquestes botigues s’instal·lin a Ciutat Vella. Que vinguin o que continuïn als nostres barris, i no es vegin obli­gades a traslladar-se o, pitjor encara, a tancar la persiana.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram