Les casetes dels antics ocellaires són actualment negocis com per exemple gelateries. Foto: Blanca Blay/ACN
On ara hi ha souvenirs de Gaudí, imants de sevillanes, gelats o gofres, abans hi havia ocells de color groc, taronja, blanc, gris o fins i tot verd. Han passat poc més de deu anys des que les parades dels Antics Ocellaires de la Rambla van haver de reconvertir-se en botigues de records i productes d’elaboració artesana quan es va prohibir la venda d’animals al carrer. Però sembla que hagi passat més de mitja vida perquè, d’alguna manera, ara xoca veure escenes d’aquesta mena a Barcelona.
Del que sí que fa molt de temps, gairebé equivalent a tres vides, és de l’arribada dels ocellaires a la Rambla: el 1855. Però ara sembla que tenen els dies comptats. A finals de gener, van rebre una notificació de l’Ajuntament en la qual se’ls avisava que s’acabava la concessió municipal de les parades i, per tant, que havien de deixar-les en un mes. Tal com van explicar des dels Antics Ocellaires de la Rambla a l’ACN, això vol dir que hauran de marxar en algun moment de finals de febrer, ja que en la notificació no apareix cap data.
Per part seva, el govern d’Ada Colau pot expulsar-los del cor de Ciutat Vella, com va intentar el 2014 l’exalcalde Xavier Tries, gràcies a una resolució del 14 de juny del 2021. En aquesta es va declarar que les concessions no podien durar més de 50 anys i en principi aquestes es van donar el 1971. És a dir, ja fa més de mig segle. A més, l’Ajuntament també defensa que el nou pla especial de la Rambla, a partir del qual es farà la reforma, no preveu la permanència d’aquests 11 espais.
Recurs dels paradistes
A l’altre extrem de l’argumentari del consistori es troben els Antics Ocellaires de la Rambla. Tenen molt clar que no volen marxar del lloc on han treballat durant tants anys, i això els ha fet presentar un recurs contra l’estratègia municipal i demanar mediació judicial en el conflicte. Encara hi ha més. El portaveu del col·lectiu, Javier Cuenca, va assegurar a l’ACN que les llicències no havien caducat l’any passat i, per tant, que aquestes se’ls hi van donar després del 1971.
Com que el futur d’aquest col·lectiu de treballadors és avui més negre del que probablement ho ha estat mai, volen impulsar una iniciativa popular perquè se’ls consideri Patrimoni Cultural Immaterial i, així, no desaparèixer. Sigui com sigui, cal admetre que seria estrany no veure’ls d’aquí un mes a la Rambla.
La tradició
Patrimoni cultural són aquells productes, activitats o creacions que són pròpies d’un lloc i que, d’alguna manera, han escrit la seva història i dibuixat la seva identitat. Per al president de l’entitat Amics de la Rambla, Femín Villar, l’oferta dels ocellaires està a anys llum de ser patrimoni cultural. Això no és tot. Pel que fa a les concessions municipals, creu que les haurien de tenir aquells serveis que ofereixen “un retorn a la ciutadania”. “En el cas de les floristes de la Rambla, em sembla bé que les tinguin perquè sí que ofereixen aquest retorn i són patrimoni de la ciutat. Però en el cas dels ocellaires, tot i que és lícit vendre gofres, souvenirs i llaminadures, no ho veig”, recalca.
Si aquestes parades acaben marxant, Villar proposa que els veïns recuperin espai públic a la Rambla instal·lant bancs en el seu lloc. “Com els que hi ha l’altura de la font de Canaletes”, afirma. Encara que Villar proposi una alternativa als antics ocellaires i les seves paraules puguin denotar certa distància amb ells, també empatitza amb la seva situació. “Em poso a la seva pell, i és una putada que els hi treguin les parades”, diu, tot i que no omet que la seva possible marxa estava anunciada.“Saben des de fa anys que això podia passar”, conclou.
