Carrer d'en Robadors. C. G.
Per primera vegada a Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una Àrea de Conservació i Rehabilitació, una eina prevista dins de l’article 36 de la Llei del Dret a l’Habitatge que permetrà a l’Ajuntament expropiar les finques que presentin greus deficiències estructurals. Per altra banda, el pla també va encaminat a detectar situacions d’infrahabitatge, sobreocupació o desocupació permanent de les vivendes i evitar que floreixin a la zona problemàtiques derivades de la prostitució o el tràfic de drogues. En paraules de l’Ajuntament, es tracta d’un projecte de “rehabilitació d’immobles” que servirà per “enfortir la cohesió social” del barri.
616 HABITATGES
L’àmbit d’actuació se centra als carrers d’en Robadors i Sant Ramon, entre Sant Pau i Marquès de Barberà. Es tracta d’una zona amb 1.675 persones empadronades que es distribueixen entre 616 habitatges encabits en un total de 63 finques. D’aquestes, aproximadament el 20% presenten una situació molt deficient i l’Ajuntament calcula que n’haurà d’expropiar el 10%, una operació per a la qual el consistori reserva una inversió de 10,4 milions d’euros. L’altra part del pressupost d’aquest pla, aproximadament 10 milions més, es destinaran a la rehabilitació d’edificis.
En paraules de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, l’Àrea de Conservació i Rehabilitació “és l’instrument que permetrà atacar l’origen del problema” d’habitatge i convivència que pateix aquest sector del Raval. I seguint aquesta premisa, el consistori s’ha posat mans a l’obra i ja s’ha aprovat la compra de l’immoble situat al número 6 del carrer d’en Robadors, un edifici on la mediàtica Carmen de Mairena hi tenia una sèrie d’habitacions que llogava per hores a prostitutes de la zona. Els llogaters d’aquest immoble seran reallotjats, segons va afirmar la regidora de Ciutat Vella, Assumpta Escarp, qui també va assegurar que els mueblés i les situacions d’infravivendes que presentava aquest immoble “feia molt difícil la convivència amb els edificis dels voltants”.
EXPROPIACIONS
Un dels punts més destacats, i a la vegada polèmics, d’aquest projecte de rehabilitació i cohesió social és que l’Ajuntament es reserva l’opció d’expropiar les finques que consideri que no compleixen una sèrie de requisits. Les expropiacions contemplen tres casos; quan la vivenda estigui considerada com un infrahabitatge a causa de no tenir la superfície o els serveis mínims imprescindibles (cuina, lavabo, escapament de fums…) o no disposi de cèdul·la d’habitabilitat; quan la finca necessiti una transformació profunda de la seva estructura o fins i tot requereixi ser derruït, i quan es detectin habitatges permanentment desocupats o que presentin una situació d’amuntegament de residents. Les vivendes expropiades pasaran a ser restaurades per l’Ajuntament per, posteriorment, introduir-les al mercat d’habitatges de lloguer de Barcelona.
Malgrat tot, l’expropiació es contempla com la darrera mesura. Abans el consistori contactarà amb els propietaris i els hi proposarà que es facin càrrec de la rehabilitació podent-se beneficiar de les subvencions que ofereix l’Ajuntament en aquest sentit.
TRANFORMACIÓ GLOBAL
L’Àrea de Conservació i Rehabilitació dels carrers d’en Robadors i Sant Ramon es desenvoluparà durant el propers vuit anys paral·lelament al desplegament de les reformes que preveu la Llei de Barris concedida a l’àmbit del Raval Sud. Amb aquesta unificació de projectes, l’Ajuntament pretén donar l’impuls definitiu a la transformació de la part baixa del barri, un impuls que va arrencar als anys 80 amb el Pla Especial de Reforma Interior del Raval i que té en la construcció de la rambla del Raval (ara fa deu anys) el seu màxim exponent.
Per tal de potenciar aquesta transformació i seguir avançant a velocitat de creuer, el districte preveu crear en breu l’Agència de Ciutat Vella, un instrument “singular i específic” que permetrà gestionar “una realitat que requereix de respostes des de la proximitat i amb capacitat”.
CARRER DE LA CERA
Una de les situacions que precisament aquest pla de rehabilitació de finques i enfortiment de la cohesió social pretén eradicar és l’ocorreguda la setmana passada al carrer de la Cera; l’Ajuntament va haver de precintar una vintena de magatzems situats al número 55 d’aquesta via que s’utilitzaven com a habitatges il·legals. Els magatzems estaven qualificats com a locals comercials però els propietaris de l’immoble els llogaven il·legalment com habitatges sense que aquests comptessin amb la cèdul·la d’habitabilitat corresponent i carents de les mínimes condicions de salubritat. En total es van desallotjar 13 persones, tres de les quals eren menors d’edat que van ser portats a un centre de menors de la Generalitat de Catlunya.
