Ariadna Talaverón és pur cor

“Quan no li reconeixes un mèrit a algú, comets un robatori: et quedes amb un trosset d’autoestima que no et pertany”, defensa el psicòleg esportiu Pep Marí. Desconec si Ariadna Talaverón (Barcelona, 2004) ha llegit mai aquesta frase, però sé que no deixa d’aplicar-la. La pivot adrianenca no es guarda a dins cap elogi, tampoc una abraçada, un crit d’ànim o un gràcies. Sempre et convida a ser millor. El passat 6 de juny Talaverón va anunciar, en un emotiu comunicat, el seu adeu del seu estimat Bàsquet Femení Sant Adrià després de sis temporades plenes d’aprenentatge i moments de tota mena.

Segur que aquest temps li ha passat volant i que ningú dubti que el seu cor sempre serà lila. I mira que ella no volia separar-se de les seves amigues del BBC, l’equip que estava vinculat al Club Joventut Badalona, i que els seus inicis a Sant Adrià van ser molt durs. “Em sentia pocatraça, plorava a la mínima i em vaig plantejar deixar-ho. ‘Ari, fa només dues setmanes que has arribat i és normal que no et surtin les coses perquè no estàs acostumada a aquest ritme. Espera un mes i, a poc a poc, aniràs assimilant els conceptes’, em va demanar el pare [Rafa Talaverón, exjugador de l’UBSA i de la Lliga ACB]. I així va ser, i les companyes em van ajudar molt”, m’explicava fa uns mesos l’adrianenca.

Talaverón va arribar al Bàsquet Femení Sant Adrià gràcies a l’ull clínic i emocional d’Enric Cervera, l’entrenador de qui més ha après. Quan el van enviar al BBC a veure una jugadora, va descobrir i li va impressionar una companya seva, Ariadna Talaverón. Era una infantil que, passés el que passés, no callava. “No és senzill trobar un jugador o jugadora que comuniqui així a la pista i a la banqueta, i que cada cop que la pilota surti fora xoqui les mans amb l’equip. Tenia clar que volia tenir-la al club. Avui dia no et trobes persones com ella, amb una fidelitat que no té preu. Hem passat molts mals moments, també de genials, i sempre ha estat al meu costat”, agraeix Cervera, que ara entrena el Club Bàsquet Maresme Mataró.

Fins i tot la persona menys observadora del món s’adonaria de seguida que Tala és molt autèntica. “És tan solidària i empàtica que de petita, quan una jugadora queia a terra, s’oblidava de la jugada i l’anava a ajudar a aixecar-se. Se sentia molt malament quan feia alguna falta, sobretot si era a amigues”, recorda el seu germà, Marc Talaverón, jugador de la Unió Esportiva Sant Cugat, per a qui l’Ariadna és un suport i una confident.

Llegir els moments

Més que llegir textos, a Talaverón li agrada llegir els moments i les persones, i sempre està atenta per detectar com pot ajudar el seu entorn. “La Tala m’ha ensenyat tants matisos… Quan vaig estar lesionada, va ser un pilar per a mi i em va ajudar a veure les coses d’una manera molt més positiva. Gràcies a ella sé que amb poc es pot ser molt feliç i m’ha demostrat que el bàsquet és molt més que un esport quan coneixes persones com ella. L’admiro moltíssim!”, la retrata Júlia Muñoz, excompanya seva al BBC i al Bàsquet Femení Sant Adrià.

“En poc temps l’Ari és capaç de transmetre tota la seva bondat. M’encantaria tornar a compartir pista amb ella. Poder transmetre-li el que sé per ajudar-la a créixer i veure com succeeix és realment màgic”, confessa Judith Turrión, amb qui ha compartit vestidor els últims dos anys. “La Tala és pura felicitat, una molt bona jugadora i encara millor persona amb qui jugar és molt senzill. A més, amb la seva actitud positiva et connecta al partit quan no tens un bon moment. Sempre està molt pendent del teu benestar i mai falten les seves celebracions a la banqueta”, intervé Muñoz.

L’adrianenca es deixa la gola animant l’equip a la pista i a la banqueta, on no para quieta, després de cada encert i de cada error. No dosifica mai la seva generositat, un tret distintiu dels Talaverón García. “L’Ari té un cor enorme, és pur cor, i quan coneixes la seva família entens per què. Fa equip i integra cada jugadora, i té prou capacitats per acabar sent una líder a la pista”, enraona Turrión.

Mai té excuses i sempre s’implica al màxim. “Saps que, jugui bé o malament, et donarà el seu 100%, i a la banqueta és la primera que és dempeus animant. No només ho fa en els bons moments, també en els complexos, que és on realment es veuen les grans persones i jugadores”, la descriu Cervera, que la va dirigir quatre temporades al Bàsquet Femení Sant Adrià, des de cadet de primer any fins a fer-la debutar a Lliga Femenina 2 i donar-li uns 12 minuts per matx en el seu primer any a la categoria, el curs 2021-2022.

El tècnic premianenc recorda i agraeix els “grans passos endavant” que va fer Talaverón a l’equip i l’entitat per agafar “molta responsabilitat”. Ha estat un pilar per a moltes jugadores del planter adrianenc, i segur que continuarà sent el seu mirall, per molt que a partir d’ara jugui en un altre club.

Sap escoltar molt bé i accepta i necessita les crítiques per millorar cada dia, i és una esportista fàcil d’entrenar. “Sempre arribarà a l’entrenament amb un somriure i molt bona predisposició. És una noia alegre, empàtica i feliç que és molt amiga de les seves amigues”, la retrata Cervera.

Eterna optimista, no deixa de creure mai, encara que remuntar el partit sigui impossible. En un matx contra el Vilabàsquet Viladecans l’equip anava perdent per 20 punts i quedaven uns segons quan Emma Barceló va anotar un triple. “El vaig celebrar com si fos la cistella de la meva vida. Després, mon pare em va cridar l’atenció… ‘Està bé que animis, però allò no tocava’, em va dir”, confessa Talaverón.

El seu entusiasme per créixer i fer créixer la resta és inesgotable. “És increïble l’energia que té un dilluns a les onze de la nit. Mai deixa de fer bromes i és graciosa, fins i tot quan no ho pretén. Ah, pregunta-li sobre la roda de fira… L’Ari n’és la creadora”, comenta, enigmàtica, Turrión.