Marta Villanueva: “Has de poder viure a qualsevol barri i que no sembli que no ets de Barcelona”

La regidora del districte de Sant Andreu de Barcelona ens rep a l’Ajuntament, a la plaça de Sant Jaume. Lluny dels barris on va néixer i créixer, Marta Villanueva els reivindica com una veïna més. Amb la transparència dels que fa poc que ostenten un càrrec públic com el seu, aquesta infermera de professió controla amb precisió les paraules com devia controlar tot el que feia a l’UCI de l’Hospital Clínic. La també regidora de Salut del consistori barceloní admet que els ritmes de la seva nova feina són lents i demana paciència a un veïnat que reconeix “esgotat amb molts temes”, alguns dels quals tractem en aquesta llarga conversa.

D’infermera a l’UCI de l’Hospital Clínic a regidora de Sant Andreu i també de Salut. Venint d’on ve, la política gairebé li deu semblar fàcil…
Això m’ho diu tothom, però la política no és tan fàcil… Són dues feines de 24 hores i set dies, però una diferència molt gran que trobo és que vinc de fer una feina molt protocol·litzada. La política s’assembla més a estar a urgències que a l’UCI. Però, sigui com sigui, estic encantada de l’oportunitat que em va donar l’alcalde.

Vostè va anar de número 6 del PSC, una posició destacada, fins i tot per davant de fitxatges com el de Lluís Rabell. Va ser una aposta personal de Jaume Collboni?
El mandat passat havia estat consellera al districte i ho compaginava amb la feina d’infermera. L’alcalde em va trucar i em va dir que em volia fer una proposta. I va ser un orgull que comptés amb mi.

Ara que parlàvem de la seva professió, de què creu que li pot servir el seu bagatge professional en el camp de la política?
Em serveix, per exemple, per establir prioritats i per organitzar-me. I després, fent broma, sempre explico que abans la meva mare em preguntava com m’havia anat el torn de nit, i jo sabia perfectament com estava un pacient. Era una feina molt tangible. En canvi, quan arribes al Districte, et comencen a explicar projectes i notes que falta aquesta cosa tangible. Si ara la meva mare em pregunta què he fet avui… Vull veure com les coses aterren i com les polítiques tenen un impacte en la vida de la gent.

“No es pot dir que aquest serà el mandat definitiu de les Casernes”

Poden arribar a ser frustrants els ritmes lents de la política?
Són molt lents… I vinc de treballar amb ritmes molt àgils. Aquí tot és lent, i quan imagines un projecte hi ha molts factors: dissenyar-lo, consensuar-lo, fer mediació… L’Albert Batlle em deia un dia que un bon acord és quan tothom hi perd. Des que penses una cosa fins que la materialitzes és un termini molt llarg, i per als que no venim d’aquest món és difícil.

Vostè té un màster en Lideratge i Gestió dels Serveis d’Infermeria. Aquesta formació en lideratge també li serveix per a la política?
Quan deixes de fer la part assistencial amb els pacients, que és el que sempre havia fet, passes a tocar temes diferents, com per exemple la gestió d’equips. Això ara m’és útil.

Què és el que l’ha sorprès més de liderar la regidoria d’un districte com el de Sant Andreu?
El primer que vull fer és remarcar el procés d’aprenentatge que estic fent. Sant Andreu és un districte molt divers i tot és enriquidor…

I en clau que no sigui personal?
Sobre la gestió, sempre dic que Barcelona està creixent per la Marina i per Sant Andreu, on tenim diverses zones en desenvolupament, com la Sagrera, Casernes, Nord Trinitat o l’antiga Mercedes-Benz. El repte de veure com la ciutat creix pel teu districte és apassionant.

Vostè és la regidora més jove del govern. Això li posa pressió o n’hi treu?
La més jove i amb una distància generacional important. I vinc sense l’experiència, cosa que suposa més esforç. També em permet algunes altres llicències, i crec que és necessari rejovenir la política.

La preocupa que si hi ha pactes de govern i hi entra algun altre partit, hi hagi una remodelació que la forci a deixar la regidoria del Districte?
En el meu cas soc filla del districte i és un repte que m’agradaria continuar durant els quatre anys. Però sé que l’alcalde prendrà les decisions d’una forma coherent.

Perquè la regidoria de Salut entenem que no perilla… Li encaixa com anell al dit.
M’encaixa i estic contenta de liderar-la. I estic satisfeta, perquè de moment ja hem desencallat la construcció d’onze CAP, dos d’ells del districte: el de la Sagrera i el del Congrés i els Indians.

Si passem als reptes i projectes del mandat, un d’ells és la transformació definitiva de les Casernes, que va fer els primers passos el 2004. Aquest mandat serà el definitiu?
Esperem-ho. És un projecte que suposarà que es rejoveneixi la zona, i això genera noves necessitats, com ara amb els serveis i equipaments. Espero que sigui una realitat a finals del mandat, però abans ho dèiem: las cosas de palacio van despacio.

Pel que diu, no es pot afirmar al 100% que aquest serà el mandat definitiu, doncs…
No, perquè els ritmes són els que són. La voluntat hi és, però això no ho és tot. Sovint dic que fer de regidora també és fer gestió de les expectatives, perquè hi ha equipaments i espais molt desitjats pels veïns i veïnes i, de vegades, quan expliques les coses intentes ser molt clar per no crear falses esperances. La Sagrera n’és un exemple: el projecte va molt més endarrerit del que estava previst.

“Vinc de treballar amb ritmes molt àgils i a la política tot és lent”

Parlant de Sant Andreu de Palomar, és obligatori preguntar-li per la recollida de residus Porta a Porta. Tot i haver aturat la segona fase, encara hi ha queixes, i no és estrany veure contenidors desbordats i carrers bruts. Fa la sensació que no hi ha capacitat de resoldre el problema…
Cal diferenciar diverses coses. És cert que va ser un sistema que no es va implementar de la millor manera. Després s’hi han fet canvis i ajustos. El que sabem és que, quan la recollida de residus és individualitzada, és més eficaç i donem compliment a la normativa europea. Sobre la brutícia als carrers, això també passa en altres barris que no hi ha aquest sistema, i per això una de les primeres coses que es va fer al principi del mandat va ser parlar amb les concessionàries.

Però a curt termini, a la gent que pateix el problema se li pot assegurar que aviat hi haurà una solució definitiva?
Ara n’estem avaluant l’impacte. He estat parlant amb veïns directament afectats i em parlaven, no tant de la recollida, sinó dels itineraris dels camions, dels horaris…

Per tant, els veïns hauran de tenir paciència…
Sí. Demano un vot de confiança i paciència, tot i que sé que la gent està esgotada amb molts temes, no només amb el Porta a Porta.

Passem a parlar de qüestions urbanístiques importants. La primera és sobre la Sagrera i el que pot significar la nova estació. Tem que es pugui convertir en un barri car i amb lloguers fora de l’abast d’una part del veïnat?
Fa poc vam estar amb l’alcalde parlant amb una família i tenien aquest neguit. El que és important és que les persones que hi arribin continuïn sent veïns i veïnes i que no passi com en alguns barris on s’està fent fora el veïnat pensant en el turisme. No crec que aquest sigui el cas de la Sagrera.

Una preocupació similar és la que tenen els veïns de l’antiga Mercedes-Benz, al Bon Pastor. És el primer gran ecodistricte de l’Estat i ja guanya premis internacionals abans de ser una realitat. Això té una cara positiva, però també n’hi pot haver una de negativa…
Aquesta zona és important. I crec que aquest projecte pot servir per trencar l’aïllament històric que ha patit el Bon Pastor. Es trencaran barreres urbanístiques físiques per cosir cicatrius. Serà un guany, i el tema de la gentrificació està per veure si passarà. Recordo de petita creuar la Meridiana pels túnels, i això feia que tinguéssim més costum de no anar a la Sagrera, sinó de pujar més cap a Virrei o Fabra i Puig. I tot plegat genera dinàmiques, per exemple d’on consumeixes o a quines escoles vas.

Ara que cita la Meridiana, Collboni ens deia fa poc que la reforma es completarà. Sembla, doncs, que el projecte, que els comuns van reivindicar molt, anava ben encaminat…
Sí, aquí també es tracta de cosir una cicatriu, i per això continuarem amb aquest projecte.

Seguint amb la mobilitat, i tornant a Sant Andreu de Palomar, hi ha veïns que demanen un pla de mobilitat integral, ja que asseguren que les pacificacions acaben desviant el trànsit a altres carrers…
No disposem de dades que mostrin aquesta evidència, però la sensació hi és i se m’ha fet arribar.

I com es pot resoldre això?
La feina del Districte ara és fer el Pla de Mobilitat, i ja s’han fet propostes. Ara cal mirar com les apliquem i les treballem amb els veïns. El carrer Gran es va pacificar, però la mobilitat va més enllà.

“També hi ha brutícia en barris que no tenen el Porta a Porta”

Canviant de tema, li volíem preguntar pel barri de la Trinitat Vella. El fotògraf i veí Dani Ruiz reivindica el barri i el situa en el que ell anomena “l’altra ciutat” per donar visibilitat a la Barcelona perifèrica. Per què creu que històricament veïns de barris com aquest s’han sentit oblidats per les administracions?
És la sensació aquesta que només s’ha invertit a l’Eixample, i encara hi és. En el cas de la Trinitat, hi ha una transformació urbana en marxa amb la zona Nord Trinitat, però quan parlava de la gestió d’expectatives hi ha l’exemple de la presó. Fa molt que se’ls va dir als veïns que anava fora, i encara hi és. Ara amb la Generalitat hem de parlar de l’enderroc. Has de poder viure a qualsevol barri i que no sembli que no ets de Barcelona.

Passem a parlar d’un tema cultural. El festival Jazzing va alertar en la seva darrera edició que si no rep més suport de les institucions, el projecte perilla…
El Jazzing és un festival referent i posa Sant Andreu al mapa. Per a nosaltres és important que el festival tingui impacte en el territori i un retorn social.

I el Districte què pot fer per arreglar el problema que l’organització del Jazzing denuncia?
Hi ha una part que va més enllà del Districte. En el nostre cas, volem demanar que hi hagi un retorn, perquè de vegades fa la sensació que es queda a la Fabra i Coats tancat i que és impermeable. I com que posa Sant Andreu al mapa, volem que sigui permeable, que els veïns i veïnes el coneguin més, si es pot fer alguna activitat més altruista per part d’ells… Buscar l’encaix perquè la gent hi pugui accedir, perquè genera cohesió.

Per acabar, ens agradaria fer referència al sector del petit comerç. Pròsper Puig, de l’Eix Sant Andreu i president de Barcelona Comerç, ens deia en una entrevista que el petit comerç “és una continuïtat de la comunitat”. Veu bé la salut del sector per continuar sent aquest pilar de la comunitat?
Aquí tenim diferents associacions que fan una tasca imprescindible. I també és molt important que continuïn fent el procés de transformació que el sector està fent. I el comerç, d’altra banda, no són només negocis. Donen seguretat, fan una tasca social… Durant la pandèmia vam acompanyar molt el sector, i ara ho continuem fent amb diferents accions i campanyes perquè tingui visibilitat.