Foto: Andreu Asensio
Juli Capella ens rep al seu despatx, al carrer Casp, un espai ampli i il·luminat, com la seva arquitectura. Mentre parlem, fulleja un exemplar del nostre periòdic i se li nota que li encanta parlar de la Rambla. I criticar-la, si cal, però sempre des d’un punt de vista constructiu, com no podria ser d’altra manera.
Per què creu que Amics de la Rambla l’ha nomenat Ramblista d’Honor?
Anava a dir que potser soc dels pocs barcelonins nascuts a prop de la Rambla que ha mantingut el seu amor i la seva militància per aquest passeig. Però no és veritat, n’hi ha moltíssims… Soc arquitecte i m’he dedicat a la difusió o a la cultura urbana, i entenc que ve per aquí, però no ho sé ben bé, perquè de vegades he sigut molt crític…
Crític, però constructiu.
Si no, seria una contradicció flagrant, oi? De les crítiques agres no se’n treu res, i ho sé per experiència, perquè en els meus inicis hi tenia tendència. Emmalalteixen la relació amb els mateixos temes dels quals parles i radicalitzen postures, que tampoc és bo. Jo intento veure les parts positives de les coses.
I què fem amb les negatives?
No són més que la manca de no haver solucionat les coses positives.
Què li sembla el projecte de remodelació de la Rambla?
En soc molt entusiasta perquè ve d’una nova generació de projectes urbans. Fins ara, la ciutat s’havia resolt a base d’arquitectes erudits, amb una visió molt personal i que aconseguien transformar la ciutat de forma una mica heroica. Aquest període ha sigut positiu, però s’ha esgotat.
“Si l’execució no és prou immediata, aleshores no hi ha projecte urbanístic”
On som ara?
Els projectes actuals són molt més sensibles. Parteixen d’una anàlisi feta amb cura i baixant a terra. Aquest projecte s’ha fet realment des del territori i treballant amb un equip interdisciplinari, perquè l’arquitecte no pot saber-ho tot. Hem de recolzar-nos en ambientalistes, sociòlegs, experts en mobilitat, ecòlegs… Només així podem fer projectes transformadors. Les eines no són estrictament tectòniques.
Com diu?
Que no podem confiar que les coses canviaran perquè canviem les pedres. Això és d’il·luminats. Hem d’entendre la problemàtica dels residents, del comerç, ajudar la gent més marginada, intentar que no hi hagi especulació…
Eixamplar la Rambla obrirà més espais al Gòtic i al Raval?
Sí, però és mentida. La gran notícia és que la remodelació permeabilitzarà horitzontalment els barris. Fins ara, la Rambla era un eix vertical mar-muntanya que feia de frontera. Ara serà molt més fàcil passar del Gòtic al Raval. En aquest sentit, sí que és un eixamplament.
Però no hi haurà més espai.
Per això caldria enderrocar algunes mançanes, com es va fer anteriorment. Però una mica d’espai sí que es guanyarà, perquè els xiringuitos horribles aniran fora. És impresentable que hagin durat fins ara. Com és possible que una de les ciutats líders al món en disseny urbà hagi deixat créixer aquests monstres? Ocupen un espai de la Rambla que necessitem i ofereixen un servei absurd.
Hi ha qui reivindica una Rambla peatonal. És viable?
No. És impossible, avui dia, fer un espai només peatonal. I sé que algú em dirà que porto tota la vida donant la matraca amb la pacificació… Però no soc ingenu. A la Rambla el que s’ha de fer és que el vehicle tingui l’opció de passar-hi, però només quan sigui necessari i per a la gent que el necessiti. El que no pot ser és un campi qui pugui, com ha sigut fins ara.
Què me’n diu dels vuit anys que trigarà la remodelació?
Diuen que la justícia, si és lenta, no és justícia. Doncs ara faré un paral·lelisme: si no hi ha una execució prou immediata, no hi ha projecte urbanístic. D’una banda, la mateixa dinàmica d’un espai pot canviar per l’aparició de nous materials o sistemes d’enllumenat. I de l’altra, no es pot tenir pressionada durant tants anys una de les principals artèries de la ciutat.
S’apunta a l’escurçament, doncs.
M’apunto a accelerar els terminis, però no fem demagògia. Aquest és un projecte complex que no es pot fer en un any i que tindrà queixes.
Què diu, ara?
Recordo que Oriol Bohigas deia que la ciutat ha de ser conflicte, merder, entrebancs, obres… Si vols una ciutat sense conflicte, deia, vols una ciutat morta. I ja n’hi ha, d’aquestes. Se’n diuen pobles. Si vostè va a la ciutat, benvingut al merder, benvingut al caos i benvingut a la jungla de l’asfalt.
