El zoo de Barcelona, a debat: és respectuós amb els animals?

Quan Ada Colau i els comuns van agafar les regnes de l’Ajuntament de Barcelona el 2015 van prometre que clausurarien el delfinari del zoològic. Amb tot, no va ser fins a l’estiu del 2020 quan es va tancar de forma definitiva la petita piscina on vivien els animals marins. Els dofins ja no haurien de sortir mai més a fer espectacles.

La fita marcava la nova deriva del zoològic barceloní, que volia ser més sostenible i tenir una sensibilitat més gran amb els animals. Avui dia, però, els moviments animalistes i la direcció del zoo no es posen d’acord en aquest punt. El zoològic no és sostenible, com diuen els primers? Realment es respecten els drets dels animals, com consideren els segons? Per intentar esbrinar qui té raó cal remuntar-se a l’any 2019.

El moment del canvi

En aquesta particular història per transformar el zoo hi ha una data rellevant. El 3 de maig del 2019, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una modificació de l’ordenança sobre la protecció, tinença i venda d’animals que suposava canvis en l’organització del zoo. Entre altres elements, l’equipament s’havia de convertir en un centre de recuperació, rescat i reubicació d’animals, protegir la biodiversitat, fer recerca i fomentar l’educació ciutadana en el respecte als animals.

A més, sempre que fos possible, s’havia de reubicar els animals que hi havia al zoo i que no estaven vivint en el seu ecosistema a santuaris, i als que no podien ser reubicats oferir-los unes condicions de vida dignes.

La integrant de ZOOXXI, Rosario Carro, recorda aquell triomf del moviment animalista. La plataforma a la qual pertany va liderar una Iniciativa legislativa Popular (ILP) que va obligar el consistori a introduir les modificacions a l’ordenança aprovades el 2019.

“Feia temps que ens dedicàvem a fer campanya a les portes del zoo, però vam veure que si volíem aconseguir canvis, havíem d’anar per la via política”, explica Carro. L’estratègia va funcionar, però, segons diu, el camí no va ser fàcil. “L’Associació Mundial de Zoos i Aquaris va fer més de 300 al·legacions al nostre text”, afirma. “Va actuar com un lobby molt poderós i va arribar a traslladar la seva seu a Barcelona per fer encara més pressió”, considera. Certament, l’any 2018 l’organització va traslladar-se de Suïssa a la capital catalana.

La modificació de l’ordenança va suposar un triomf per al moviment animalista. De totes maneres, tres anys després Carro creu que la llei no es compleix. “La protecció dels animals no és bona”, afirma. De fet, responsabilitza l’Ajuntament de la mort de diversos animals del zoològic durant el temporal Glòria el 2020.

La seva posició queda força allunyada de la direcció de l’equipament públic de Barcelona.

Un debat que continua obert

Avui dia, el zoo viu un moment d’expansió. Segons explica Antoni Alarcon, director del zoo de Barcelona, el 2022 s’han registrat “740.000 visitants, un 20% més que l’any 2019”. “Les activitats educatives i sensibilitzadores han tingut molt bona acollida”, afegeix.

Aquesta millora de les xifres, considera Alarcon, té a veure amb el nou rumb que ha pres el zoològic i que respon “als reptes globals de futur de la preservació de la biodiversitat i de sensibilització i educació en el respecte i la conservació de la natura”.

Malgrat això, el mateix director reconeix que encara queda molt camí per recórrer. “Malauradament, com és sabut, el 2020 el zoo de Barcelona es va veure afectat, com tothom, per la pandèmia de la covid, i això va comportar el seu tancament durant gairebé cinc mesos”, explica.

Aquest fet va fer aturar les obres previstes. Amb tot, fins a finals del 2022 s’han invertit 11 milions d’euros a millorar el zoo.

“Sigui com sigui, el canvi ha començat; és visible i perceptible per a tots els visitants”, considera el director. “La bioregió de la sabana del Sahel és un exemple de la implantació de la filosofia del nou model: espai naturalitzat reproduint l’entorn natural de les espècies allotjades, observació no intrusiva i ampliació de l’espai garantint el benestar dels animals”, afegeix.

En aquest sentit, i com feia públic el diari Línia, ja han començat les obres per introduir-hi espècies autòctones en perill com el linx ibèric, que estarà a les instal·lacions on abans hi havia els guepards.

Per a Carro, però, en cap cas s’estan implementant els canvis que la nova llei marca. “És un maquillatge, perquè no es compleix en absolut l’ordenança”, denuncia. L’activista de ZOOXXI, a més d’assenyalar que el zoo és deficitari, creu que no es protegeixen els animals com caldria. “Tots els que no estan en un programa de recuperació, segons l’ordenança, haurien d’enviar-se a santuaris, i això no passa”, diu. Avui dia al zoo hi ha animals com els elefants, els hipopòtams o les girafes que, a ulls de Carro, no haurien d’estar vivint a Barcelona.

“És de bojos que tinguem grans simis al centre de la ciutat, però la potència històrica del Floquet de neu fa que no ens sembli estrany”, lamenta. “Hem de canviar la relació, totalment colonial, que tenim amb els animals… Anem a veure’ls per mirar què ens transmeten emocionalment, per divertir-nos, i això no hauria de ser així”, sentencia.