Urbanisme dones

Una de les Marxes Exploratòries que s’ha fet a Cerdanyola en els darrers mesos. Foto: Ajuntament de Cerdanyola

La Laia ha quedat amb les seves amigues per sopar. Només amb una condició: “Quedem d’hora, que si no se’ns fa tard i després he de tornar sola”, els diu. Inevitablement, se’ls fan les dotze passades. “Quin pal, hauria d’haver vingut en cotxe”, els comenta. “Tot i que en realitat són només deu minuts a peu i bona part pel centre de la ciutat”, es diu a si mateixa. Però, sigui com sigui, li fa por passar per un carrer estret i amb poca llum que ha de travessar sí o sí per arribar a casa. Perquè l’única opció per evitar-lo és creuar un parc força solitari, amb molts matolls i arbrat. Una cosa que encara li fa més por.

“Avisa quan arribis”, li diuen les amigues. La frase de sempre que, d’alguna manera, sempre tranquil·litza sentir. Es posa els auriculars i comença a caminar entre la poca gent que queda pel carrer un dimarts a aquelles hores. “Va, tonta, però si has tornat altres vegades a les quatre de la matinada i mai t’ha passat res”, es recorda. “A més, sempre pots fer servir l’estratègia de fer veure que estàs parlant amb algú per telèfon o que busques les claus simulant que ja estàs al costat de casa”, es torna a dir a si mateixa. Però no pot evitar accelerar el pas quan arriba al carrer estret, mirant enrere per si ve algú. I si es creua amb un desconegut, se li para el cor per un moment. Sobretot si és home.

Finalment, arriba. “Ja soc a casa”, els escriu a les amigues. Elles han enviat un missatge abans, avisant que també han arribat bé. “Al final, el mateix de sempre: em preocupo i passo una mala estona, per res”, es diu. Però no ens enganyem. Totes som la Laia o ho hem estat alguna vegada. De fet, qui no ha somiat poder tornar sola a casa, sigui a l’hora que sigui, sense por de res? Una situació idíl·lica que a Cerdanyola del Vallès intenten convertir en realitat.

Percepció de seguretat

En el marc de la commemoració del 25N, Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, l’Ajuntament de Cerdanyola posava sobre la taula la proposta de fer unes Marxes Exploratòries. Unes rutes per diferents barris de la ciutat, protagonitzades per un grup reduït de dones, amb l’objectiu de detectar i analitzar quins elements condicionen la seva percepció de seguretat. Per exemple, la il·luminació, el mobiliari urbà o l’arbrat i els espais verds, entre altres. Una iniciativa dinamitzada pel Col·lectiu Punt 6, entitat especialitzada en urbanisme feminista, que des del desembre i fins a l’abril ha organitzat quatre marxes: una al barri de Banús, una a les Fontetes, Canaletes i el Turó, una a Serraparera i una a Montflorit.

La Mireia Flores va ser una de les participants. “Ningú sap millor que les dones cerdanyolenques a quins carrers sentim més inseguretat i a quins no, i que tinguin en compte la nostra opinió per millorar la ciutat i aconseguir que ens hi sentim més segures és un aspecte a valorar”, afirma. I és que les Marxes Exploratòries han recollit les mirades de totes les participants per redactar un document que apunta els canvis que s’haurien de fer per construir una ciutat amb perspectiva de gènere. Un informe que es presentava el passat 31 de maig i que detalla que a Banús els baixos dels edificis transmeten inseguretat, però també l’accés a l’estació de Renfe i el pàrquing del carrer Sant Quintí, a les Fontetes, el pont de la UAB a la zona de Serraparera i el parc de la Riera a Montflorit. Espais on Flores reconeix que ha passat por en més d’una ocasió. “De fet, sempre que puc els intento evitar”, diu.

Una ciutat més feminista

“El més preocupant de tot això és que ens hem acostumat a anar pel carrer amb por i moltes ho hem normalitzat”, lamenta la cerdanyolenca. “Però hi ha mecanismes per canviar-ho”, afegeix. De fet, des de l’Ajuntament confirmen que ja estan treballant perquè les dones puguin caminar més segures pel carrer. “La feina inicial ja està feta. Ara cal buscar les solucions als problemes detectats, treballant transversalment”, diu la regidora de Feminisme i LGTBIQ+, Glòria Urbano, que valora molt positivament la iniciativa. En aquest sentit, i segons avança la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, ja està en marxa la reurbanització del pont de la UAB, la substitució de la il·luminació de la ciutat amb fanals led que fan més llum i la transformació al voltant de l’estació de Renfe. Tot plegat, amb l’objectiu de reduir la sensació de por i d’inseguretat amb un urbanisme més feminista.

Una feina que també s’està fent a altres municipis per aconseguir que això que li passava a la Laia a l’inici no es cronifiqui. I és que, tal com diu Flores, “de la mateixa manera que el feminisme està fent evolucionar la societat en molts aspectes, també ha d’incidir en l’urbanisme, perquè volem caminar sense por per les nostres ciutats”. Una por que, segons la cerdanyolenca, “no és una cosa personal, sinó social”, i que “no desapareixerà fins que les ciutats facin el pas tan senzill com necessari de posar-se més en la pell de les dones”, conclou.