Els Gegants de la Pedrera. Foto: Ajuntament de Barcelona
L’any 1998, les icòniques figures que coronen la Casa Milà passaven a formar part de la imatgeria festiva barcelonina convertides en gegants. Naixien així els Gegants de la Pedrera, creats per l’artista Toni Mujal per encàrrec de la propietat de l’edifici, l’Obra Social de Catalunya Caixa (ara, Fundació Catalunya-La Pedrera). En aquell moment, ja fa 25 anys, Karen Mejía no havia trepitjat mai Barcelona. Actualment, en canvi, aquesta dona nascuda a l’Equador és l’ànima de la colla que fa ballar aquests gegants tan gaudinians.
Recapitulem. Els Gegants de la Pedrera van ser concebuts més per ser exposats que no pas per sortir a ballar. Per aquest motiu, durant molts anys van ser força inactius i van passar temporades llargues tancats. El 2011, però, el seu creador els va restaurar per fer-los més fàcils de portar. Va ser gràcies a l’impuls i al finançament de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, entitat a la qual, a partir d’aleshores, la fundació propietària dels Gegants de la Pedrera els en va cedir l’ús.
La Coordinadora de Geganters, doncs, va assumir l’activitat i el manteniment de les figures vinculades a la Casa Milà. Però va ser només durant vuit anys, ja que, el 2019, es va crear la colla pròpia d’aquests gegants, l’Associació d’Amics i Amigues dels Gegants de la Pedrera. Tot i ser una entitat jove, avui dia ja supera la seixantena d’integrants, en bona part gràcies a Karen Mejía, que n’és la presidenta, i a Dani Codina, el cap de colla.
Passió encomanada
Mejía i Codina no només formen tàndem a la colla gegantera: són parella i tenen una filla de catorze anys. Va ser ella qui els va despertar el cuquet de la cultura popular. “Vam entrar en el món dels gegants per la nostra filla, que sempre n’ha estat fanàtica”, assegura Mejía. Això va ser l’any 2021, quan feia uns tres anys que s’havien tornat a establir definitivament a Barcelona, després d’uns anys a l’estranger.
Tot i que hi van entrar per acompanyar la seva filla, l’afició pels gegants de seguida els va atrapar també a ells. “L’energia i la il·lusió que es viu en una colla és molt especial, no l’entens fins que no ets a dins”, explica Mejía. És per això que la seva implicació va anar creixent, fins al punt que els companys de la colla li van proposar que fos candidata a la presidència de l’entitat, una proposta que no s’esperava però que va acceptar amb ganes. “Em vaig sorprendre molt quan m’ho van dir, i més quan vaig ser escollida per unanimitat. Aquesta confiança m’ha facilitat molt les coses”, destaca.
Cultura popular diversa
Tenint en compte que la comunitat estrangera no acostuma a estar gaire representada en les entitats de cultura popular, el cas de Mejía, que en presideix una, és excepcional. Conscient d’això, ha intentat canviar les coses des que forma part dels Gegants de la Pedrera. “Veia que era un món una mica tancat i trobava que això no tenia sentit. Si es vol donar a conèixer la cultura popular, cal obrir-la a tothom”, subratlla Mejía. Ara, celebra, “hi ha més diversitat” a la colla, amb membres del Senegal, Itàlia, Rússia i l’Argentina. “La integració és una obligació moral de la nostra associació”, deixa clar aquesta dona, que també participa en els Castellers de Barcelona i la Cabrònica del Nord, la colla de diables del Fort Pienc.
I el compromís social dels Gegants de la Pedrera no acaba aquí. També tenen un front obert contra l’assetjament escolar. “Intentem combatre i prevenir el bullying des de la colla. Portar una figura i formar part d’un grup fa que els nens i nenes se sentin importants i integrats”, remarca Mejía. Tot plegat, mentre treballen pel seu gran objectiu: fer barri i acostar els Gegants de la Pedrera a la gent.
