La llúdriga es va detectar al tram final del riu Llobregat. Foto: AMB
Podria semblar una notícia més sobre animals. De totes maneres, la detecció recent de llúdrigues al tram final del riu Llobregat és molt més que això. La darrera vegada que es van trobar vestigis de la presència d’aquest animal a la ribera metropolitana va ser al 2020. Concretament a Castellbisbal.
A l’altre gran riu metropolità, el Besòs, en els darrers anys també s’ha pogut apreciar com aquest animal hi feia les seves aparicions.
Però per què és tan rellevant que els rius tinguin llúdrigues? Segons explica Patricia García Rodríguez, biòloga del servei d’infraestructures de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), “aquesta espècie és important perquè és el que es considera una espècie paraigua, és a dir, si hi ha llúdrigues vol dir que l’ecosistema fluvial es troba en bones condicions o està millorant”.
L’animal en qüestió viu en hàbitats aquàtics que van des del nivell del mar fins a 2.000 metres sempre que les aigües tinguin una bona qualitat i hi hagi prou aliments. Les llúdrigues s’alimenten principalment de peixos, crancs, ocells i petits mamífers. A més d’això, perquè aquest animal sobrevisqui cal que aconsegueixi amagatalls i llocs on descansar.
Si parlem del Llobregat o del Besòs, els impactes produïts per la mà humana en els darrers anys han fet que molts d’aquests condicionants per a la supervivència de la llúdriga desapareguessin. Tal com explica García Rodríguez, “fins a mitjans del segle XX, la llúdriga es trobava a tots els cursos fluvials de Catalunya, però als anys 50 i 60, amb la industrialització va començar la seva regressió, tant a nivell demogràfic com geogràfic”. “Els primers llocs on va desaparèixer van ser els trams baixos i mitjans del riu, com el delta del Llobregat”, afegeix. L’última llúdriga que s’hi va veure va ser al 1956, i a partir d’aleshores es va considerar que era una espècie extingida a tota la comarca del Baix Llobregat.
La gran quantitat d’abocaments al riu produïts per la indústria que va instal·lar-se a prop del Llobregat i la caça indiscriminada van fer que la llúdriga desaparegués. “La contaminació pot matar directament l’animal per substàncies tòxiques com els metalls pesants, el mercuri o el plom, o per plàstics”, considera la biòloga. A més, les barreres artificials que hi havia als rius feien que les poblacions de llúdrigues no poguessin connectar-se i no trobessin indrets on amagar-se.
Què ha passat perquè tornin?
Des de l’AMB s’han felicitat per la darrera troballa de llúdrigues en zones on fins ara era impossible veure-les. Per a l’organisme, ha estat la millora de les aigües el que ha fet possible la recuperació d’aquest mamífer al riu. “La instal·lació de les depuradores o la disminució d’abocaments de productes tòxics han fet que hi hagi més aliments per a la llúdriga”, explica García Rodríguez.
Per altra banda, l’experta considera que altres elements importants han estat la prohibició de la caça de l’animal i la reintroducció de l’espècie als rius Fluvià i Muga al 1995, que amb els anys s’ha expandit al Llobregat.
Així mateix, l’AMB ha tret pit de les actuacions institucionals. “Hi ha hagut una millora dels hàbitats i de la seva estructura gràcies als projectes de recuperació ambiental que es viuen a l’espai fluvial”, afirmen des de l’AMB. Es refereixen a la renaturalització del riu que, a ulls de García Rodríguez, ha estat “poc intrusiva” i que permet que hi hagi amagatalls per a llúdrigues.
És real aquest canvi?
Des d’altres espais com Ecologistes en Acció, però, es mostren molt més cautelosos amb aquesta suposada millora del riu. “La reaparició de la llúdriga és una bona notícia, però això no vol dir que les aigües estiguin en bon estat”, afirma l’integrant de l’organització ecologista Jaume Grau.
Segons el seu parer, s’han vist llúdrigues, però aquestes “no s’han establert als rius”. “Potser són animals que s’estan intentant expandir buscant nous hàbitats i, quan arriben aquí, acaben marxant perquè l’estat ecològic del riu no és bo”, diu Grau.
De fet, des de l’entitat ecologista afirmen que tots els indicadors del Llobregat donen una qualitat insuficient del riu. “Des d’Abrera fins a la desembocadura, la qualitat és dolenta, amb moltes espècies exòtiques, molt urbanisme, molt impacte humà i episodis d’abocaments químics al riu”, considera Grau. No en va, Ecologistes en Acció ha denunciat troballes de grans quantitats de peixos morts i escumes que són indicadors que hi ha hagut un abocament descontrolat.
És per tot això que l’optimisme de Grau és moderat. “Sí que hi ha una certa millora de la qualitat de l’aigua, però no diríem que s’hagi passat d’aigües dolentes a aigües bones, sinó d’aigües catastròfiques a aigües mediocres”, sentencia.
