El suïcidi d’un home que anava a ser desnonat posa sobre la taula la distància entre administració i jutjats. Foto: PAH
El moviment en defensa de l’habitatge va viure fa dies un dels moments més durs dels darrers anys. Un home de 58 anys se suïcidava al barri de Sants de Barcelona quan estava a punt de ser desnonat, llençant-se pel celobert de l’edifici on vivia.
Tot i que els serveis socials municipals havien fet un informe de vulnerabilitat del seu cas, els jutjats van determinar que no podien aplicar-li la moratòria de desnonaments decretada pel govern espanyol perquè la situació de precarietat de l’home no estava ben acreditada. Segons va denunciar la regidora d’Habitatge del consistori de la capital catalana, Lucía Martín, però, és fals que els papers no estiguessin en regla.
Dimarts 15 de juny, els moviments en defensa de l’habitatge van convocar diverses manifestacions sota el lema “No són suïcidis, són assassinats”. A Sants es va dur a terme un llarg aplaudiment en record de la víctima i es va marxar cap a l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament al barri per criticar l’actitud del consistori en aquest cas. També es va celebrar una manifestació davant de la Delegació del govern espanyol.
“Necessitem una aplicació garantista de la llei i polítiques ambicioses”, afirmava la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. “Aquesta mort es podria haver evitat amb una llei d’habitatge estatal que garanteixi aquest dret”, afegia.
Les de Barcelona no eren les úniques manifestacions al territori. Mollet o Cornellà, per exemple, també acollien concentracions per denunciar el que la PAH considera “desnonaments criminals”.
REGULACIÓ DEL LLOGUER
Aquest no ha estat l’únic cop dur per al moviment en defensa de l’habitatge darrerament. I és que el govern espanyol anunciava el 14 de juny que recorreria al Tribunal Constitucional la llei catalana per a la regulació dels preus dels lloguers, impulsada, entre altres organitzacions, pel Sindicat de Llogateres.
Segons el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, “l’anticonstitucionalitat” de la llei “és evident”. Es referia a un informe “negatiu” emès per la comissió de Garanties Estatutàries de Catalunya sobre la regulació aprovada el setembre per Junts, ERC, els comuns i la CUP al Parlament.
Amb tot, la regulació finalment no quedarà en suspensió fins que el Tribunal Constitucional decideixi si la tomba o no.
EL TEMPS S’ACABA
El 9 d’agost és la data més temuda pel moviment en defensa de l’habitatge. Després de la moratòria dels desnonaments per l’estat d’alarma, que va finalitzar el 9 de maig, el govern de Pedro Sánchez decidia allargar 3 mesos més la mesura. “Vindrà una allau de desnonaments”, advertia a l’abril Delgado.
El cert és que, segons dades del Consell General del Poder Judicial, el nombre de desnonaments va baixar significativament durant el primer any de pandèmia. Si el 2019 hi va haver 5.528 desnonaments a la demarcació de Barcelona, l’any 2020 se’n va efectuar 3.535. Això significa una davallada del 27%. La baixada respecte de l’any 2018 és del 17%.
De totes maneres, tal com avisa Delgado, quan s’acabi la pròrroga l’escenari pot ser catastròfic. De fet, el mateix president Pere Aragonès, en el seu discurs a la reunió anual del Cercle d’Economia del dia 17 de juny, assenyalava que el de l’habitatge, amb la fi de la moratòria i la suspensió de la llei de regulació dels lloguers a la vista, és un dels problemes principals de Catalunya.
Ho és, i una dada de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) així ho confirma. Segons l’organisme, si bé és cert que han baixat els desnonaments, també ho és que el nombre d’expedients de desnonament iniciats s’ha mantingut inalterable el 2020. Dels 8.369 expedients als jutjats de l’àrea metropolitana del 2019 hem passat als 8.495 del 2020.
És a dir, tot i que es desnona menys, els passos judicials previs segueixen intactes a l’espera de la fi de la moratòria.
