Divendres passat es van celebrar unes jornades a Barcelona a tall de clausura del programa Secur Cities. Foto: Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el gener del 2019 el projecte Secur Cities. La iniciativa impulsada pel consistori, juntament amb la ciutat de Lió, naixia quasi dos anys després dels atemptats de la Rambla i tenia per objectiu millorar la “prevenció i resposta davant d’incidents amb múltiples víctimes”.
Divendres passat, aquest projecte de tres anys de durada i d’un pressupost de 2,8 milions d’euros –finançats en gran part per la Unió Europea– va quedar tancat en una trobada celebrada a la Fundació Joan Miró. En l’esdeveniment, inaugurat pel tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, van participar els responsables de seguretat de la capital catalana i de la ciutat francesa, així com algunes empreses privades del sector de la seguretat.
En què ha consistit Secur Cities?
Són tres els eixos en els quals s’ha fonamentat Secur Cities. Segons l’Ajuntament de Barcelona, el primer ha estat “facilitar l’organització d’esdeveniments a l’espai públic”. En aquest sentit, s’ha millorat la seguretat a l’avinguda Reina Maria Cristina i s’ha fet un estudi de les “zones sensibles a la ciutat”. En declaracions al Línia, des del consistori barceloní afirmen que l’estudi en qüestió “no és públic”. Així mateix, assenyalen que a l’avinguda Reina Maria Cristina s’han posat “càmeres de seguretat”.
Per altra banda, Secur Cities també ha servit per modernitzar els sistemes de videovigilància per “garantir una detecció ràpida d’incidents i la identificació àgil de persones, objectes o vehicles que puguin representar un risc”.
Finalment, la tercera línia de treball ha consistit en l’intercanvi amb Lió d’experiències en matèria de seguretat. Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, la ciutat francesa i la capital catalana “tenen molts punts en comú, com la seva vitalitat i dinamisme i la celebració de moltes activitats als carrers amb una gran participació ciutadana, com el Piromusical de la Mercè, a Barcelona, o la Festa dels Llums, a Lió”.
Ombres
El projecte, que teòricament volia lluitar contra el terrorisme, no ha estat exempt de polèmica. El juny del 2020, La Directa revelava que l’Ajuntament de Barcelona volia instal·lar 13 càmeres al centre de la ciutat que permetrien el reconeixement facial. Finalment, aquell projecte va quedar frenat per un defecte de forma, ja que la documentació presentada pel consistori no complia tots els requisits legals. Tanmateix, el govern municipal va assegurar que, tot i que les càmeres podien monitorar la ciutadania analitzant les cares dels vianants, aquesta capacitat no seria utilitzada. “Un cotxe també el pots posar a 240 quilòmetres per hora i no ho fas”, va dir l’executiu.
Finalment, tal com ha pogut comprovar el diari Línia, el projecte de càmeres al centre de Barcelona ha prosperat, i en els documents del nou contracte publicats el juliol passat s’hi indica que les càmeres hauran de ser capaces de detectar la zona de la cara o situacions de loitering, és a dir, reconèixer el “vagabundeig” o l’acció de romandre a l’espai públic sense propòsit aparent.
Extracte del document del projecte de noves càmeres al centre de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.
En aquest sentit, les crítiques a la iniciativa sorgeixen per la utilització de tecnologia de vigilància d’última generació i per la vulneració de drets que això podria suposar. En el seu informe Vigilància hi-tech en temps de la Covid-19, l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) qüestionava que s’utilitzessin sistemes “de reconeixement tan avançats per, en teoria, prevenir o evitar incidents”.
En una línia similar s’expressava el col·lectiu Irídia quan assegurava que l’Ajuntament va utilitzar el pla antiterrorista per tirar endavant projectes de seguretat ciutadana que feia temps que volia fer realitat, però que, en virtut de la normativa europea, no podia posar en marxa.
Les càmeres, certament, contrasten amb altres projectes iniciats en el marc de Secur Cities, com l’adquisició de 96 mòduls de barreres capaces de frenar “l’envestida de camions de fins a 7,5 tones” que va adquirir l’Ajuntament l’estiu del 2021.
Per altra banda, hi ha un altre element que genera malestar entre els moviments socials. Els dos darrers projectes pagats amb els fons de Secur Cities no tenen res a veure amb la lluita contra el terrorisme, una amenaça que, tal com recorda el síndic de greuges de Barcelona en el seu informe sobre la Guàrdia Urbana, està en nivell d’alerta quatre sobre cinc. Així, el novembre de l’any passat, l’Ajuntament va posar en marxa un sistema de càmeres de videovigilància d’última generació al Passeig de Gràcia per controlar els furts i el setembre va fer servir el programa Secur Cities per ampliar el nombre de càmeres que els agents de la Guàrdia Urbana porten a l’uniforme. Des del consistori afirmen que s’han fet servir partides que van sobrar de Secur Cities.
Aplaudiments
Però no tot són crítiques al projecte i a la manera com Barcelona està desplegant sistemes de control i de vigilància.
Luís Sans, director de l’Associació de Comerciants del Passeig de Gràcia, es mostrava satisfet amb el projecte de càmeres del Passeig de Gràcia. “És un bon pas, una reclamació que fa temps que tenim els comerciants i que vol evitar els furts… Alguns estudis assenyalen que allà on hi ha càmeres es redueixen un 40%”, explicava en declaracions a aquest diari.
Per la seva banda, des de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat –un dels assistents a la clausura de Secur Cities– valoren de forma “molt positiva” el programa per les possibilitats de col·laboració publicoprivada que la iniciativa ha ofert en el marc europeu.
