Guàrdia Urbana de Barcelona

La Guàrdia Urbana de Barcelona i el síndic aplaudeixen la mesura de les càmeres als uniformes. Foto: Ajuntament de Barcelona

Barcelona té, des del maig passat, 150 agents de la Guàrdia Urbana amb càmeres de vídeo incorporades a l’uniforme. Segons expliquen des de l’Ajuntament de la ciutat, els dispositius serveixen per enregistrar “qualsevol actuació policial que suposi un risc concret per a la vida o la integritat física de membres de la policia o altres persones”. En altres paraules, les càmeres volen evitar actuacions policials desproporcionades i, al mateix temps, donar seguretat als agents quan un ciutadà respon de forma violenta.

El nombre d’agents que porten càmeres no deixa de ser una petita part de la plantilla del cos barceloní, conformat per 3.000 homes i dones. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que adquirirà 50 noves càmeres per un valor de 120.000 euros, les quals estaran operatives d’aquí a dos mesos.

Com les 150 anteriors, i tal com queda recollit a la documentació del contracte, aquestes càmeres incorporaran un llum LED per indicar quan estan gravant i un sistema de GPS per ubicar on es produeixen els fets. A més, les imatges quedaran protegides i no es podran modificar.

Una mesura aplaudida, però insuficient

Més enllà de les característiques tècniques, la setmana passada, la Sindicatura de Greuges de Barcelona, en la presentació del seu darrer informe sobre la Guàrdia Urbana, va valorar molt positivament la introducció de les càmeres al cos policial. “D’ençà que s’han introduït les càmeres s’ha reduït el nombre de queixes de la ciutadania cap a la policia”, afirmava l’adjunta del síndic, Eva G. Chueca.

La mateixa policia de Barcelona també en fa una lectura semblant, ja que en les entrevistes amb el síndic els agents van considerar que portar una càmera a l’uniforme els pot donar “més legitimitat en les seves intervencions”.

Malgrat tot això, la Sindicatura també va advertir que el nombre de dispositius és insuficient per a la plantilla de 3.000 efectius de la Guàrdia Urbana i va recomanar que, “en la mesura que sigui possible, es vagin adquirint noves partides de dispositius personals de gravació per assegurar el correcte dimensionament del recurs”.

Les ombres de les càmeres

En l’adquisició de les 50 noves càmeres de videovigilància, l’Ajuntament de Barcelona ha utilitzat fons del programa Secur’Cities. Tal com reconeixen des de la Guàrdia Urbana, aquest projecte té com a objectiu “millorar la protecció dels espais públics davant d’atemptats terroristes i altres incidents crítics, una realitat que pot colpejar en qualsevol moment, com va passar el 17 d’agost del 2017”. Resulta estrany que el consistori empri partides d’aquest projecte per culminar una iniciativa que, a priori, vol millorar la relació entre agents i ciutadania. Amb tot, des de l’Ajuntament afirmen que s’ha utilitzat una partida que va sobrar d’aquest projecte.

Igualment, també hi ha ombres en el mode d’utilització de les càmeres. Segons queda recollit a l’Informe de gestió 2019, en el qual s’estipula com es van usar els dispositius durant la seva fase de prova als districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample, “és l’agent qui pren la decisió de començar a gravar imatges si ho considera convenient, i sempre avisant la persona o persones afectades que estan sent enregistrades”. El document afegeix que “les càmeres també graven els trenta segons anteriors al moment en què l’agent activi l’enregistrament de manera voluntària”. D’aquesta manera, l’ús de les càmeres queda supeditat a la decisió de l’agent.

Tanmateix, la Guàrdia Urbana afirma que els policies que facin servir les càmeres ho faran segons els protocols d’enregistrament i d’emmagatzematge d’imatges de la Generalitat. D’aquesta manera, podran iniciar la gravació si hi ha “desordres públics i un perill concret per a la seguretat ciutadana” o en “situacions d’intimidació amb arma de foc, arma blanca o objectes perillosos, desordres públics o accions tumultuàries en les quals no es pot procedir a la detenció o identificació de les persones”.

Qüestió de confiança

Els darrers temps han deixat alguns dubtes pel que fa a les actuacions d’ordre públic de la Guàrdia Urbana. De fet, el mateix defensor del poble, si bé reconeix que hi ha aspectes en els quals la policia fa una bona feina, es mostra preocupat per “la confiança que té la ciutadania en el seu cos de seguretat més proper”.

De la mateixa manera, l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2021, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), assenyala que la valoració que la ciutadania fa de la policia local de la capital catalana té una nota mitjana de 6,65. És una valoració per sota de la dels Mossos d’Esquadra (7,1) i una de les més baixes de tots els cossos d’ordre de l’àrea metropolitana.