En una dècada, els catalans que viuen a l’estranger s’han doblat. Foto: Ajuntament de Barcelona
L’any 2009 va començar la diàspora. Amb la crisi econòmica coincidint amb els seus primers passos, milers de joves van marxar de Catalunya per provar sort a altres països d’Europa i del món. El 2011, la patronal Cecot assegurava que el nombre de joves que marxaven a l’estranger havia augmentat un 14% des de l’inici de la fallida financera. El 2017, la Generalitat deia que els joves d’entre 15 i 29 anys que vivien a l’estranger eren 48.611, el doble que el 2009. Una tercera part vivia a Llatinoamèrica i una altra tercera part a països de la Unió Europea.
Avui dia, 340.514 catalans viuen fora, més del doble que el 2009, quan n’eren 144.002. El 70% són ciutadans de la regió metropolitana. Malgrat això, podrien ser molts més, perquè no tots s’empadronen a l’estranger, perquè n’hi ha que hi passen un temps curt i tornen i perquè n’hi ha que es mouen entre diversos països.
Marxar per no tornar
La Carla viu a Viena des de 2013. Quan va marxar ho va fer per motius personals. Amb tot, quan va emprendre aquell viatge cap a la capital d’Àustria se li havia acabat el contracte que tenia de resident a l’Hospital de Granollers, i les oportunitats per convertir-se en doctora, amb una sanitat en plena època de retallades, no abundaven a Catalunya. Aquell fet la va acabar d’impulsar per emprendre el viatge.
Començar una nova vida no va ser-li senzill i, com recorda, acabada d’aterrar a Viena va haver de fer un curs d’alemany per a personal mèdic sense tenir gaire idea de l’idioma. Va tardar vora mig any a tenir-lo, i aleshores es va posar a buscar feina. No li va costar i ara té un sou que molts metges catalans no poden ni somiar.
Han passat més de vuit anys des que la Carla va arribar a la ciutat austríaca i ara té un fill de tres anys i està embarassada d’una nena. Molt hauria de canviar la seva vida per tornar a Barcelona. És una de les expatriades que, en paraules del Marc, un altre jove que ha viscut fora, “són una ganga per als països del nord d’Europa”, perquè es formen amb recursos públics d’aquí i després treballen en altres indrets. La Carla va estudiar tota la carrera de Medicina a Catalunya. Ara és una metgessa austríaca.
Marxar per tornar
El Marc va estudiar Comunicació Audiovisual. Va néixer el 1989. “Algú haurà d’estudiar algun dia com la crisi va afectar milers de joves de la generació del 87 al 90, que quan en sortir de la carrera vam trobar un món laboral molt castigat”, considera.
En el seu cas, va acabar la carrera el 2013 i, després d’una beca europea, es va passar dos anys vivint a Barcelona. “Feia feines que no estaven a l’altura de la meva formació, que no em satisfeien, però que em van permetre emancipar-me”, relata. Va ser aleshores quan va decidir marxar a Londres per fer un màster que compaginava amb feines a l’hostaleria i de freelance. Després va anar a París amb una beca de l’Agència Catalana de Turisme i més tard va tornar a Londres, on, per fi, va poder treballar en les feines que quan va acabar la carrera anhelava.
“Els que hem marxat som uns privilegiats: vam fer-ho els que podíem i no tots els que volien”, reflexiona ara que des de 2019 torna a viure a Barcelona per motius tant personals com laborals. Encara té amics a l’estranger i reconeix que molts volen tornar, altres no. Si no ho fan, és perquè el país no els ofereix oportunitats.
Repatriació de cervells
En els moments àlgids de la diàspora es va fer famosa l’expressió “fuga de cervells”. Com apuntàvem a l’inici d’aquestes línies, el fenomen encara perdura avui dia, i és per aquest motiu que institucions com l’Ajuntament de Barcelona treballen per fer tornar les persones que van marxar buscant oportunitats laborals. Ho fa amb un programa compartit entre Barcelona Activa i el departament de Joventut anomenat Retorn amb oportunitats.
“El programa va adreçat a joves d’entre 18 i 35 anys amb residència a l’estranger com a mínim d’un any i que hagin nascut, viscut, estudiat o treballat a Barcelona o a la seva àrea metropolitana”, explica el consistori.
L’objectiu, segons reconeix l’ens local, és recuperar “la fuga de talent de l’última dècada”. Per això, el programa ofereix serveis de mediació laboral, assessorament i acompanyament durant “el procés de recol·locació, així com suport a l’emprenedoria, per tal de donar al jovent eines i capacitats per desenvolupar els seus projectes a Barcelona”. Un programa ambiciós que fa bona la pregunta: pot revertir-se la diàspora de fa una dècada?
