Què ha passat amb la proposta d’alcalde de nit de Barcelona?

Quan l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar, a mitjans del mes de gener, que vol que la ciutat tingui un alcalde de nit, es va generar un gran rebombori. Més enllà dels acudits que això va suscitar a les xarxes, les reaccions de les diferents parts implicades no es van fer esperar. Ara que ha transcorregut gairebé un mes d’aquelles paraules, com estan les converses per tirar endavant aquesta iniciativa? Quines són les diferents propostes que estan damunt la taula?

La proposta de l’Ajuntament

Collboni assenyalava que la figura s’encarregaria de mediar i organitzar la ciutat durant la nit, especialment en l’àmbit de la cultura i de l’oci nocturn. Així mateix, l’alcalde deia que la proposta s’estava negociant entre el PSC i Junts i, si encara no s’havia pogut concretar, era perquè tenir un alcalde durant la nit suposaria ampliar el pressupost i tenir també un equip de treball nocturn.

Tanmateix, aquesta proposta no és de Collboni, ja que en un inici va ser promoguda per ERC el 2019. De fet, va ser Ernest Maragall qui va plantejar-ne la creació, i qui durant la campanya de les darreres eleccions municipals va ratificar-se en la proposta. L’aleshores líder d’Esquerra va explicar que la iniciativa volia “garantir el descans veïnal”.

Reaccions dels més implicats

Davant l’anunci de l’alcalde de nit, les respostes del món de l’oci i del moviment veïnal van ser diverses. La patronal de l’oci nocturn Fecasarm aplaudia la notícia, però deia que la figura de l’alcalde de nit hauria de ser finançada a parts iguals per l’Ajuntament i pels locals d’oci perquè sigui una figura “neutre”.

Per la seva banda, el moviment veïnal veia la proposta amb molta més desconfiança. En declaracions a betevé, el president de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, Camilo Ramos, considerava la idea “benintencionada, però desviada”. Alhora, ironitzava i assenyalava que es volia “crear una figura entre un sereno i un Superman”, i demanava que Collboni s’encarregués de solucionar els problemes de convivència i de soroll de la ciutat.

Aquestes, tot i que van ser les veus que més van ressonar, no van ser les úniques que es van sentir durant les setmanes següents. De fet, el mateix síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, en un article d’opinió al Línia afirmava que la proposta de l’Ajuntament no era molt diferent de la que l’organisme feia temps que abanderava. De la mateixa manera, el 26 de gener, al plenari de l’Ajuntament de Barcelona, el regidor d’ERC Jordi Coronas, amb relació al nou càrrec, defensava que “la governança de la nit també ha de promoure la participació d’aquelles persones que en són més usuàries”, tot referint-se a “les persones més joves”.

Més enllà de l’alcalde de nit

Certament, la figura de l’alcalde de nit té molta tirada mediàtica. Malgrat això, des de l’associació Comissió Nocturna de Barcelona es critica la manera en què va aparèixer la notícia als mitjans de comunicació i la utilització política que se n’està fent. Àngela Torres, integrant d’aquest col·lectiu d’activistes culturals que treballa en com gestionar la nit, argumenta en declaracions al Línia que la manera de donar a conèixer els plans per part de l’Ajuntament no va ser la més adequada. “Es va fer la feina al revés: abans es va llençar la bomba de l’alcalde de nit que parlar-ne amb les parts implicades”, lamenta. En aquest sentit, a finals de gener el mateix Collboni va haver de concretar –com moltes de les parts exigien– que la figura de l’alcalde de nit podria ser un perfil no polític i reconegut en l’àmbit nocturn. Torres, però, va més enllà i considera que cal “una comissió d’experts en la qual, òbviament, l’Ajuntament hi tingui el seu paper”. “A Nova York funciona així”, afegeix.

Alhora, la integrant d’aquesta associació diu que “no només s’ha de parlar de festa o d’oci nocturn”, perquè “la ciutat de nit és tota la gent que hi ha de dia, però de nit”. Això, en altres paraules, vol dir implicar-hi molts més col·lectius, organitzacions o grups que no han estat representats mediàticament des que es va anunciar la possible creació de l’alcaldia de nit. Torres parla des de la policia fins al món cultural. “Si no es treballa així, després la gent s’ho pren pel pito del sereno”, critica.

De fet, Barcelona ja va impulsar, després dels aldarulls de nit durant la pandèmia, l’anomenada Taula ciutadana per una nit cívica i segura. Com es pot comprovar en la documentació d’aquest organisme creat per l’Ajuntament, la Taula cívica tenia participació de més d’un centenar de persones d’una cinquantena d’organismes que anaven des de patronals de l’oci nocturn fins a responsables de biblioteques o Mossos. “La idea de l’alcaldia de nit s’hauria d’assemblar més a la Taula cívica que a un alcalde de nit”, afirma Torres, que també va ser present en aquelles reunions.

Què en sabem de la idea de l’alcaldia de nit?

Ja han passat setmanes i el suflé ha baixat. Això, però, no significa que la idea de l’alcalde de nit no s’estigui treballant entre bambolines. Segons apunta Torres, i tot i que no vol dir encara amb qui, el seu col·lectiu s’ha reunit amb diferents partits favorables a la proposta, si bé per ara no hi ha cap conclusió en ferm. Alhora, la integrant de la Comissió Nocturna de Barcelona detalla que, després d’aquestes reunions, es constata que les diferents parts implicades van “en la mateixa línia”. Sembla, doncs, que la figura de l’alcalde de nit, tot i l’impacte mediàtic que va tenir, podria desaparèixer en favor d’una altra mena de figura, com un grup d’experts o una comissió, tal com ja apuntava Xavi Casinos en un article d’opinió al Línia. Si més no, ara s’ha imposat la tranquil·litat i les negociacions discretes.