El moviment veïnal, entre els que se’n van i els que no acaben d’arribar

Esperança. Aquest és el missatge que flota a l’ambient del moviment veïnal metropolità quan els pregunten sobre el seu futur. I és que l’envelliment de les juntes de les associacions, la general manca de relleu generacional –excepte alguns casos paradigmàtics– i l’individualisme imperant a les societats actuals han provocat que aquest moviment hagi perdut pistonada en comparació amb aquelles entitats que tallaven carrers, cremaven grues i llançaven tanques d’obra a terra per evitar que els barris es convertissin en boscos impersonals de ciment, pels volts dels anys 70, 80 i fins i tot 90 del segle passat.

I, precisament, “esperança” és el que abans-d’ahir cinc activistes de l’associacionisme veïnal de diferents llocs de la metròpoli van voler transmetre en el debat que Som Santa Eulàlia va celebrar a Can Trinxet, a l’Hospitalet, en el marc de la celebració dels 50 anys de les associacions de veïns d’aquesta ciutat. Una efemèride que impulsen de la mà del Centre d’Estudis, que ha organitzat una exposició amb fotografies i material d’aquelles lluites veïnals que encara ressonen en el subconscient hospitalenc. L’encarregada de comissariar l’exposició, que pretén ser itinerant per l’Hospitalet, és l’estudiant Marta Baquedano, que ha rebut el suport de Núria Ribas, Vicens Sabater, Lídia Santacana i Joan Font.

Allò que el temps s’endugué

En entrar a Can Trinxet, el visitant és rebut pels panells amb fotografies de manifestacions i material de l’època, com ara pamflets i revistes, que donen peu a la zona de debat, ubicada al fons de la sala i a la qual s’accedeix un cop es visiten els roll-up de l’exposició. Per tant, per poder entrar a escoltar la xerrada, un ha de travessar primer el bosc de la història local i amarar-se de l’èpica –importa poc si és fruit de la idealització o una constatació de la realitat– que van caracteritzar aquells anys de postfranquisme i transició.

Ara bé, un cop a dins de l’espai on els activistes veïnals debatran sobre la salut del moviment en l’actualitat, la realitat bufeteja el visitant. “El que va passar els anys 70, 80 i 90 no tornarà a passar, no podem funcionar com abans”, deixa clar José Luis Conejero, de l’associació de veïns Can Sant Joan, de Montcada i Reixac. Activistes històrics i protagonistes d’aquells fets, com ara Miguel Mansergas, històric líder de l’associació de veïns de Santa Eulàlia, assenteix, convençut.

La segona plantofada arriba quan t’adones que, de les tretze associacions de veïns existents a l’Hospitalet, només n’hi ha quatre de presents. Ni tan sols hi ha el president de la Federació, Manuel Piñar. Gregorio Martínez, de l’associació de Can Serra, es queixa d’aquesta situació de “dos bàndols” que colpeja un moviment veïnal hospitalenc que pateix per subsistir. “És sorprenent”, assegura.

El relleu generacional

Acompanyen Conejero Rocío Laguna, presidenta de l’associació de veïns Rocafonda de Mataró; Mia Caritg, del Centre Social de Sants; i Albert Recio, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona i també membre de la del barri de la Prosperitat, del districte de Nou Barris. El debat el modera el periodista Ignasi Escudero, que els pregunta sobre els reptes que han d’entomar aquestes entitats si volen continuar sent decisives. “No tenim el que vam tenir els anys 70, però encara tenim futur”, coincideix a opinar Caritg.

Ràpidament, entra a escena la qüestió del relleu generacional. Els joves s’interessen pel moviment veïnal? A la sala hi ha la jove presidenta de l’associació de veïns de la Florida, Julia Portal, que lidera una junta formada bàsicament per noies joves i de diferents orígens. Ells, juntament amb Som Santa Eulàlia i la Independent de Bellvitge, són tres exemples de rejoveniment del moviment veïnal a l’Hospitalet, un procés que, en el cas de la Florida, no va estar exempt de polèmica.

Els membres de la taula de debat reconeixen que costa engrescar el jovent. No obstant això, expliquen que, a poc a poc, aquest canvi generacional s’està portant a terme. “Existeix”, afirma Recio, que, així i tot, introdueix un input interessant en aquest sentit. “Els més grans també han de deixar espai perquè hi entrin els joves”, recomana.

La dictadura del ‘like’

Sigui com sigui, tots quatre alerten que la societat actual s’ha instal·lat en un “individualisme” que allunya els veïns de la participació i l’acció conjunta per solucionar problemes. De fet, tots esmenten històries de gent que es presenta a la seu de l’associació de veïns per demanar ajuda i, o no vol implicar-se després en la lluita, o bé marxa un cop s’ha arreglat la problemàtica. Conejero va més enllà i diu que això respon a lògiques que no controlen. “No és culpa nostra i estem treballant perquè això canviï”, assegura.

Martínez, líder de la vella escola, fa una crítica a les noves generacions. “Els joves s’han trobat el barri fet”, apunta. Així i tot, diverses veus a la sala recorden que el jovent s’està vinculant a reivindicacions relacionades amb el medi ambient i amb temes d’habitatge.

Tanmateix, els quatre activistes tenen clar que calen noves formes d’actuació per adaptar-se als nous temps que corren. Temps en els quals les xarxes socials imperen. “La gent clica un ‘m’agrada’ i es pensa que tot se soluciona”, lamenta Conejero, en aquest sentit. La resta sembla estar-hi d’acord, però afegeixen que les xarxes són una bona eina per fer-se visibles. “Són eficients per moure la gent i fan mal a les administracions”, apunta Caritg, en la línia del que assenyala Laguna. “Les xarxes socials ajuden molt. Arribes a molta gent i fan soroll perquè les administracions et sentin”, contribueix.

El repte de la immigració

Una altra de les qüestions que surten a la palestra és la d’apropar el col·lectiu migrant a les associacions de veïns. En parla Portal, que lamenta que aquest tema “sovint no ha estat una prioritat per a les associacions”, i recorda que el moviment veïnal ha de prioritzar qüestions com l’accés al padró dels nouvinguts o els problemes que genera la llei d’estrangeria. Hi està d’acord Recio, que veu “crucial” que la nova onada migratòria s’hi impliqui. En general, els quatre ponents reconeixen que els agradaria treballar molt més amb aquest col·lectiu.

El debat, després de dues hores, finalitza amb una sensació agredolça a l’ambient. “No ens hem d’enganyar, les associacions de veïns estan en un moment crític”, avisa Khristian Giménez, membre de la junta de Som Santa Eulàlia. Ho certifica Martínez, des de Can Serra, que tanca la seva intervenció amb un vaticini pessimista. “Si demà la nostra associació tanqués, no passaria res al barri”, lamenta. No hi estan gaire d’acord els ponents, que defensen el contrari. “Si la nostra associació desaparegués, el barri ho notaria”, reivindica, en canvi, Conejero.

El moviment veïnal i el repte de renovar-se o morir: el cas de l’Hospitalet