Moviment veïnal Hospitalet

Una imatge de la darrera assemblea de la FAVLH, celebrada al Centre Municipal Ana Díaz Rico. Foto: Som Santa Eulàlia

El moviment veïnal de l’Hospitalet viu un moment crucial pel que fa al seu futur. No és un cas aïllat, però, ja que les associacions de veïns d’arreu del país pateixen problemes relacionats amb la manca de relleu generacional, entre altres. A l’Hospitalet també hi ha un teixit veïnal envellit, format i dirigit per les mateixes persones que el van tirar endavant els anys 70 i 80, durant la seva època d’esplendor.

Tanmateix, en els últims anys hi ha hagut una certa revitalització del moviment, almenys en alguns barris com la Florida o Santa Eulàlia, on hi ha hagut un procés de refundació de les seves respectives associacions de veïns històriques, mentre que en barris com Bellvitge n’han sortit de noves. Tot plegat de la mà d’activistes de diversos àmbits que han rejovenit un moviment que semblava paralitzat i que vivia de referenciar les seves gestes del passat. Noves maneres de fer que, de vegades, han comportat topades amb els veterans.

Això s’ha manifestat a través de l’estira-i-arronsa que han mantingut els últims mesos la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet (FAVLH) i algunes entitats veïnals, que acusen l’òrgan federatiu de “limitacions organitzatives” i de no tenir “un pla de treball” per coordinar el moviment. En aquesta línia s’han pronunciat quatre associacions de veïns de la ciutat –la de la Florida, Som Santa Eulàlia, la de Collblanc-La Torrassa i la independent de Bellvitge–, que han fet pinya per fer públiques unes queixes que abans es feien “en privat i en solitari”, tal com reconeix Khristian Giménez, membre de Som Santa Eulàlia. Queixes relatives a l’organització de la federació i de les seves assemblees. “El moviment veïnal és divers. Intentem coordinar-lo el millor que podem”, respon el president de la FAVLH, el veterà Manuel Piñar.

Xoc generacional?

A primera vista podria semblar que l’origen de les disputes radica en un xoc generacional entre els veterans i el jovent. Tanmateix, des de les associacions de veïns consultades pel Línia apunten més aviat a unes maneres d’actuar de la FAVLH pròpies del passat. “No s’han adaptat a les noves realitats”, assenyala Pedro Luna, membre de l’associació de la Florida, que recorda que les necessitats actuals “són diferents” de les dels anys 70. “Tot ha canviat als barris”, coincideix Montse Abolafia, de l’associació de veïns independent de Bellvitge. Giménez assenyala que el problema té a veure amb unes dinàmiques “viciades” que s’han mantingut en el temps.

Així i tot, totes les associacions de veïns reconeixen la tasca que els veterans van fer en el seu moment. Giménez, de fet, es posa en el seu lloc. “Jo n’estaria molt orgullós i em seria difícil acostumar-me a una època en la qual has deixat de ser central”, argumenta. “No s’ha de menystenir la feina feta”, remarca Loli Colás, presidenta de Collblanc-La Torrassa. “Van aconseguir grans coses”, afegeix Luna.

Piñar els dona la raó i admet que les coses han canviat. “Ens hem d’adaptar als nous temps. Les receptes de fa 30 anys ja no serveixen”, reconeix, deixant clar que ells no tanquen les portes als joves. “Necessitem que s’incorporin de forma continuada”, reivindica.

Un altre veterà, Daniel Giménez, president de l’associació de Pubilla Cases, lamenta que els joves desconeguin la història del moviment. “Si els parles de les lluites d’abans et diuen que no en tenen ni idea”, es dol. “La gent jove té la seva feina, i en veure les disputes que hi ha al moviment veïnal fa marxa enrere”, argumenta María Yáñez, vicepresidenta de l’associació del Gornal, que des de fa anys no té vinculació amb la FAVLH per “desavinences”. Tanmateix, a la Florida han fet un pas endavant en aquesta línia, escollint Julia Portal, de 22 anys, com a presidenta.

Sobre el relleu generacional, pedra angular de la continuïtat del moviment, les associacions tenen clar que calen plans específics per atraure els joves. Emilià Almodóvar, membre de la Florida, proposa posar èmfasi en els seus problemes, relacionats amb l’habitatge o la precarietat laboral, i obrir-se a les dificultats de la població migrant. En aquesta línia, Piñar reconeix que no han estat capaços d’explicar bé què han fet per la ciutat. Sobre això, Luna diu que el moviment veïnal fa una sensació “d’hermetisme” que impedeix un relleu.

Un bri d’esperança

Ara bé, en els últims anys han sorgit plataformes relacionades amb la defensa del patrimoni o contra l’urbanisme massiu, com ara No Més Blocs, Defensem el Castell o Can Trinxet Viu, entre altres, formades majoritàriament per gent jove. “El moviment veïnal és molt més que una associació de veïns”, recorda Giménez des de Som Santa Eulàlia. “Hem d’abraçar aquestes noves plataformes”, afegeix Abolafia.

Un bri d’esperança que pot servir per revitalitzar el moviment veïnal i adaptar-lo a les problemàtiques que afecten els seus veïns.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram