Les dones es fan seu l’art

El paper predominant de les dones en l’art ha sigut el de musa. Han sigut representades en l’escultura, el cinema, la pintura, el teatre, la música o la literatura, però sovint des d’una mirada masculina i patriarcal. Històries parcials explicades sense cap interès per endinsar-se en les seves inquietuds o preocupacions reals, només amb el propòsit de construir una imatge que encaixés en allò suposadament destinat a elles.

Per sort, l’avenç en els drets de les dones i la revolució feminista permeten que les artistes tinguin la possibilitat de crear i ser visibles i, per altra banda, que se sentin encoratjades i amb el suport per tirar-ho endavant.

La Pili Pico, la Mho Dueñas i la Rosa Grau són tres artistes de Martorell que representen majoritàriament dones, sigui per narrar les seves històries o com a mitjà per exposar-ne d’altres. Això sí, cadascuna amb una disciplina ben diferent: Pico cus nines de drap, Dueñas pinta i Grau escriu.

Donar valor a nines de drap

Pel que fa a la Pili Pico, les seves creacions són les Mandarines. Es tracta d’unes nines de drap elaborades totalment amb materials sostenibles. Pico investiga i indaga sobre la vida que vol donar a conèixer i plasma la seva història mitjançant la vestimenta que duen.

La primera nina que va fer va ser la seva mare, que va ser assassinada per violència de gènere a la dècada dels 90. Volia donar-li una veu que no tenia i que, de fet, li havien arrabassat. A més, en el cas de la seva mare, mai va ser reconeguda com a víctima perquè en el seu moment no es comptabilitzaven els feminicidis. La característica comuna de les seves nines, de fet, és que no tenen boca. Un simbolisme, el d’haver d’estar callades, que Pico té la intenció de trencar: “Volia que a través de l’art tèxtil poguessin dir o cridar el que eren”.

A més, Pico va decidir expressar el seu art mitjançant les nines de drap perquè normalment es perceben com “una joguina abandonada”. Ella, en canvi, els dona “valor i ànima”. Les seves creacions es poden adquirir de manera personalitzada a través del seu compte d’Instagram @mandarinesatelier.

Històries a través de dones

Els quadres i murals de la Mho Dueñas tenen un estil propi fàcil de reconèixer, tot i que defensa que “estan en constant evolució”. Les Jaras són les dones que pinta i el seu llenguatge per comunicar-se amb el món. Últimament, també representa animals, encara que són femelles.

Dueñas explica que quan té entre les mans un tema que vol relatar, li surt “dibuixar una dona. A l’inici només hi era ella, ara hi ha més elements significatius”. De fet, fa 20 anys que l’obra de la Mho Dueñas està dedicada exclusivament a les Jaras.

“L’art no ha de ser bonic, però a mi em surt fer-lo així”, sosté Dueñas, que afegeix que no li interessa apropar-se a l’hiperrealisme. Així mateix, també expressa que vol que els seus quadres serveixin “perquè la gent faci un clic i parli de temes que normalment no es tracten”.

Com en el cas de Pico, les seves peces es poden comprar a través del seu Instagram @mhoart o a les galeries d’art on exposa.

Recuperar vides corrents

La Rosa Grau escriu des de petita, segurament des que li van regalar el seu primer diari. Una curiositat de la seva adolescència és que va arribar a omplir amb els seus pensaments el paper de la paret d’una habitació de casa seva.

Fa uns anys va dedicar un mes a desenvolupar cada dia la vida d’una dona a partir de converses que tenia a la botiga on treballava. Ara, els contes es poden llegir a l’Instagram @escrivana.histories.

Grau declara que li importen “les dones que són invisibles”. “Crec que només parlem de dones empoderades, però a mi m’interessen les que són corrents, que també són importants per a la societat”, diu.

Tant és així que explica que sempre ha tingut tendència per fixar-se en la gent que passa per la vida sense que la mirin. Amb les històries que escriu vol que se’ls doni el valor que creu que tenen, “que les tinguin en compte i que es vegi que existeixen”.