La botiga de jocs de taula The Curiosity Shop fa vuit anys i mig que està oberta al barri barceloní de Gràcia. Foto: Arxiu
Fa dues dècades, el món dels jocs de taula era un desert. A Catalunya hi havia molt poques botigues especialitzades i encara menys editorials que s’hi dediquessin. Aleshores, segons Un toque de juegos, una empresa que s’encarrega de fer estudis sobre el sector, a tot l’Estat no hi havia més de 10 botigues i tres editorials creadores de jocs. Eren els temps de l’Oca, el Parxís, el Monopoly o, com a molt, l’Uno. Amb tot, el panorama va canviar, i a partir de la primera dècada del nou mil·lenni aquell mercat va viure una autèntica revolució, tant pel que fa al seu volum com per la mena de persones que s’acosten als jocs de taula.
Si bé és cert que normalment s’ha associat aquesta activitat als frikis que aquest dimecres a l’Estat tenen el seu dia de l’Orgull, actualment els consumidors són molt més heterogenis.
A més, les investigacions d’Un toque de juegos apunten que, avui dia, a l’Estat hi ha 215 botigues de jocs de taula i 113 editorials. Així mateix, la demarcació de Barcelona és el segon territori de tot l’Estat, només per darrere de Madrid, amb més botigues.
Dos moments de canvi
El Sergi fa vuit anys i mig que va decidir muntar la botiga de jocs de taula The Curiosity Shop, al barri barceloní de Gràcia. Fins aleshores havia estat professor d’Història a la universitat, però la feina es va acabar. La seva parella estava embarassada i va llençar-se a la piscina. “El primer moment d’auge del sector va ser durant la crisi del 2009, perquè la gent en lloc de sortir als bars es quedava a casa jugant a jocs de taula per no gastar”, explica.
A més, aquell moment va coincidir amb un altre fenomen. Segons el seu parer, moltes persones que a la infància i a l’adolescència van acostar-se al món del rol a través de jocs de miniatura com Warhammer, “un cop van fer-se grans i van haver de jugar amb les seves famílies van buscar alternatives fora d’aquests jocs de guerra”.
El Ciscu va arribar als jocs de taula en el moment àlgid de la crisi i ara, una dècada després, inaugurarà d’aquí a pocs dies La Jungla, la seva botiga de jocs de taula i espai de trobada dels amants d’aquest àmbit, al barri del Poblenou, també a Barcelona. “Quan era petit no era gaire de jocs de taula, però ara fa 12 anys vaig començar a jugar a les cartes Magic i m’hi vaig aficionar”, explica.
A poc a poc va entrar en aquest món. Compaginava la seva afició amb la feina de professor en una escola de música. “Comprava jocs per Wallapop per provar-los i, si no em convencien, els revenia per allà mateix”, afirma per afegir que actualment té uns 115 jocs a casa.
Fa alguns mesos, el centre en el qual treballava va tancar i aleshores va decidir fer de la seva afició la seva professió, també en el seu cas amb un fill acabat de néixer. “Moltes botigues es concentren als voltants de l’Arc de Triomf i pensava que al barri hi faltava un espai com La Jungla”, explica.
Després de preguntar a altres persones que regenten botigues de jocs de taula es va acabar convencent. “Em van ajudar molt i vaig poder veure que era viable”, diu el Ciscu. De fet, el mateix Sergi afirma que, tot i que no és ric, pot sobreviure prou bé amb la botiga.
En gran part, la pandèmia ha fet que el mercat tornés a revifar, i el Ciscu veu amb esperances el futur. “A partir de la covid, també hi ha hagut un boom i les botigues s’han hagut de reinventar”, assenyala, per la seva banda, el botiguer de Gràcia. Ara es ven més per internet i les botigues són espais que vertebren la vida dels amants del joc. “En el meu cas, per exemple, cada dilluns organitzem una trobada de jugadors en un bar del barri a la qual venen com a mínim 15 persones”, diu el Sergi.
Adeu al ‘friki’ masculí
Els botiguers ho tenen clar. “La idea del friki de cul quadrat associada als jocs de taula s’està morint”, afirma el Ciscu. “De totes maneres, segueixen predominant-hi els homes”, afegeix.
És el mateix que confirmen les xifres d’Un toque de juegos. Dos de cada tres jugadors són homes i la mitjana d’edat és de 36 anys. “Cada cop hi ha més jocs per a totes les edats i, per exemple, hi ha moltes escoles que els utilitzen en clau educativa”, considera el Ciscu. A més, els jugadors entrevistats per Un toque de juegos dediquen sis hores per setmana a jugar-hi i la meitat ho fa amb amics, mentre que una tercera part hi juga amb la parella.
“És com tot. El públic ja no són aquells frikis, perquè en la societat actual tothom vol diferenciar-se de la resta, individualitzar-se, i amb els jocs de taula això és possible”, sentencia el Sergi.
