Aquest és el consum d’aigua domèstic, privat i públic a Barcelona

Contra el que es podria esperar, el 2023 Barcelona va registrar un dels consums d’aigua més baixos de la seva història recent. La ciutat va gastar gairebé 90 milions de metres cúbics d’aigua, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta mena de xifres són difícils d’imaginar, però per fer-nos-en una idea cal que pensem que, si poséssim els 90 milions de metres cúbics d’aigua en piscines olímpiques, n’ompliríem més de 36.000 cada any.

Tornant a la realitat, l’estalvi d’aigua de l’any passat només va ser superat pel registrat el 2021, quan el consum va arribar als 88 milions de metres cúbics. Val a dir que aleshores la ciutat funcionava a mig gas per les restriccions de la covid i, per exemple, l’afluència de turistes o l’alentiment de la indústria i del comerç van fer que el consum fos més baix que en altres anys.

En aquest sentit, el consum d’aigua del 2023 suposa un estalvi notable si el comparem amb el primer any registrat pel consistori de la capital catalana. El 1995 es van consumir gairebé 120 milions de metres cúbics d’aigua. Per tant, d’ençà d’aleshores la disminució en el consum ha estat del 24%.

No tots els consums són iguals

Les dades de l’Ajuntament de Barcelona separen el consum d’aigua segons el seu origen. D’aquesta manera, podem saber si es tracta d’un consum domèstic –en el qual s’inclou el que fa el turisme–, del comerç i de la indústria o del consum per qüestions que tenen a veure amb l’àmbit públic. Actualment, de cada 100 litres d’aigua que es consumeixen a la ciutat, gairebé 70 són d’ús domèstic, un de cada quatre és per a fins productius privats i el 4% restant correspon al sector públic.

Pel que fa a l’estalvi des de l’any 1995, l’Ajuntament de Barcelona és qui més s’ha posat les piles per minvar el malbaratament. De fet, els usos que tenen a veure amb l’àmbit públic, com poden ser el reg o les fonts, s’han reduït un 61% en 30 anys. Per la seva banda, el sector privat també ha experimentat un decreixement del consum important, concretament del 25%. Finalment, l’àmbit domèstic és el que menys ha reduït el consum (17%) en tres dècades.

Malgrat això, a la ciutat –i també en alguns municipis de la metròpoli– es consumeixen de mitjana 100 litres diaris per persona, que és justament el que recomana l’Organització Mundial de la Salut per garantir la salut. “A partir de la sequera del 2008, la població de Barcelona va fer els deures i va reduir molt el consum d’aigua, que s’ha convertit en un dels més baixos de la Unió Europea”, afirma Dante Maschio, de l’organització en defensa del dret públic a l’aigua, Aigua és Vida. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona, s’hi mostra d’acord quan afirma que són xifres molt menors que les que es registren en altres ciutats. “Madrid està per sobre dels 130 litres per persona al dia de mitjana, a Roma estan entorn dels 200, i a Manhattan, per exemple, arriben fins als 500”, explicava en una entrevista al Línia.

Si comparem la comarca del Barcelonès amb Catalunya, el primer territori consumeix una mica més de 100 litres per persona i dia, mentre que al conjunt del país la xifra se situa al voltant dels 120 litres, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). De fet, no hi ha cap ciutat de la comarca que superi els 102 litres. En el cas d’altres ciutats metropolitanes com Cornellà, les xifres de consum se situen per sota dels 100 litres. En canvi, hi ha comarques com el Baix Empordà (219 litres) o la Vall d’Aran (373 litres) que superen de llarg els consum recomanats. Passa el mateix en alguns municipis com Tiana (218 litres per persona i dia, incloent-hi tots els tipus de consum), Sant Cugat (231) o Matadepera (468).

Activisme contra certes mesures

Vistes aquestes dades, cal fer-nos la següent pregunta: sobre qui s’ha de carregar el pes de l’estalvi d’aigua en un moment de sequera com l’actual en què dijous passat s’anunciava que els embassaments del conjunt de conques internes han baixat per primera vegada del 16%?

Des d’Aigua és Vida critiquen que les diferents administracions implicades estan fent pivotar aquesta qüestió sobre la ciutadania. “Hi ha molt de debat sobre si s’han de tancar les dutxes als gimnasos o sobre si les llars han de consumir menys aigua, però no es parla tant de mesures estructurals”, afirma Maschio.

“No veiem grans projectes d’estalvi que tinguin a veure amb el reaprofitament d’aigües grises o la distribució d’airejadors per posar a l’aixeta”, diu l’integrant d’Aigua és Vida. En aquest sentit, la primera de les propostes implica una inversió important que haurien d’assumir o bé les administracions o bé les empreses constructores, per exemple.

Per tot això, l’integrant d’Aigua és Vida apunta que cal una fiscalització més gran per obligar “sectors com el turisme a fer canvis”. A més, alerta que no tot el consum domèstic és el mateix: districtes com Sarrià-Sant Gervasi, on més d’un 4% de les llars consumeixen més de 200 litres d’aigua per persona i dia, queden lluny de Nou Barris o de Sants-Montjuïc, on aquesta xifra se situa a l’1%. Als districtes més benestants de la ciutat es gasta entorn d’un 38% més d’aigua que als més empobrits.